09.10.2025 - 21:40
|
Actualització: 10.10.2025 - 08:00
The Washington Post · Susannah George i Sammy Westfall
Després de mesos sense avenços, les negociacions d’alt nivell entre Israel i Hamàs a Egipte –en què també han participat diplomàtics catarians, egipcis, turcs i nord-americans– han culminat en un acord primerenc per a posar fi al conflicte, segons que anuncià ahir a les xarxes el president dels Estats Units, Donald Trump, i confirmà poc després Hamàs.
No obstant això, els detalls de l’acord escassegen, i les diferències entre les parts implicades –no tan sols entre Israel i Hamàs, sinó també entre Israel i els països àrabs, que han estat cridats a participar en l’aplicació del pla de pau– continuen sense resoldre’s.
El marc negociador ha estat el pla de pau de Trump, de vint punts, que inclou la retirada gradual de les forces israelianes de Gaza, la tornada de tots els ostatges a Israel, el desarmament d’Hamàs i la formació eventual d’un govern de tecnòcrates palestins que s’encarregui de governar a l’enclavament sota la supervisió d’un organisme internacional de nova creació. La proposta explicita que ningú no serà obligat a abandonar Gaza, i que “s’instarà la gent a quedar-s’hi”. També preveu l’impuls d’un “‘pla Trump de desenvolupament econòmic’ per a reconstruir i dinamitzar Gaza”. No és clar, tanmateix, fins a quin punt l’acord definitiu d’alto-el-foc s’ajustarà a aquest pla de vint punts.
Alguns dels elements de fricció més importants entre Israel i Hamàs continuen sense resoldre’s, i els mtijancers encara no han anunciat els detalls logístics de l’alto-el-foc. Sembla que s’esperen fins a la segona fase de les converses per a abordar algunes de les qüestions més espinoses “de l’endemà”, incloent-hi el desarmament d’Hamàs, el futur govern de Gaza, la presència de forces internacionals a l’enclavament i la retirada completa de les tropes israelianes.
Aquests són els punts principals de la proposta l’acord de pau:
Retorn dels ostatges
La proposta demana que “tots els ostatges, vius i morts, siguin retornats [a Israel]” en un termini màxim de setanta-dues hores a partir del moment en què Israel ratifiqui públicament l’acord, cosa que passà anit. Ahir, Trump assegurà que els ostatges israelians que romanen a Gaza seran alliberats entre dilluns i dimarts, i afegí que viatjaria a Egipte per a signar l’acord de pau.
Hom creu que Hamàs continua retenint una vintena ostatges amb vida, com també els cadàvers de més de dues dotzenes més.
Un total de 251 ostatges van ser transportats a Gaza durant l’atac del grup contra Israel, el 7 d’octubre de 2023. 146 han estat alliberats o rescatats d’aleshores ençà, i 83 han estat confirmats com a morts. Durant la primera fase de l’alto-el-foc d’enguany, al febrer, Hamàs alliberà 25 ostatges amb vida, juntament amb els cadàvers de vuit morts.
Una volta alliberats els ostatges, el pla estipula que Israel alliberarà 250 presos condemnats a cadena perpètua, com també 1.700 habitants de Gaza detinguts per Israel d’ençà que va començar la guerra, incloent-hi totes les dones i infants detinguts aquests darrers dos anys. Israel també es comprometria a lliurar les despulles de 15 ciutadans de Gaza per cada cadàver d’ostatge israelià retornat.
Hamàs ha avançat que podria trigar més de setanta-dues hores a recuperar tots els cadàvers dels ostatges, i ha advertit que necessita accés sense restriccions a tot l’enclavament per a poder-los traslladar fins a Israel.
Desarmament d’Hamàs
El desarmament d’Hamàs és una exigència clau d’Israel. “Hamàs serà desarmat i Gaza serà desmilitaritzada, sigui de grat o per força”, declarà el primer ministre israelià dissabte.
Hamàs no ha rebutjat directament la petició de desarmament del pla de Trump, però tampoc no l’ha acceptada explícitament. Un funcionari europeu informat sobre les negociacions –que accedeix a parlar amb The Washington Post anònimament per a poder explicar unes negociacions tan delicades– diu que el grup ha acceptat l’exigència del desarmament, però que insisteix que tan sols lliurarà les armes a l’Autoritat Palestina, l’organisme que governa les zones controlades pels palestins a Cisjordània. Es preveu que Netanyahu, que s’ha oposat a qualsevol implicació de l’Autoritat Palestina en el futur de l’enclavament, rebutjarà aquestes condicions.
El pla estipula que els membres d’Hamàs “que es comprometin amb la convivència pacífica” seran amnistiats, i que es facilitarà “un pas segur als països d’acollida” als membres del grup que vulguin abandonar l’enclavament. No hi ha més detalls sobre les condicions de l’amnistia, ni tampoc sobre quins països acceptarien de rebre membres d’Hamàs.
Retirada de les tropes israelianes
El pla de Trump preveu una retirada gradual de les tropes israelianes de Gaza tot i que no sembla fixar cap data específica, tal com Hamàs vol.
En un primer moment, la proposta parla de la retirada de les forces israelianes a una línia del front prèviament acordada dins l’enclavament. Les operacions militars serien suspeses immediatament i les línies del front “romandrien congelades” fins que no “es compleixin les condicions per a una retirada per etapes”.
Un mapa inclòs a la proposta d’alto-el-foc lliurada a Hamàs la setmana passada mostrava les línies d’una retirada israeliana per fases, sense indicar terminis ni condicions per a la retirada, com també l’establiment d’una força israeliana “perimetral” permanent a Gaza, a la frontera d’Israel.
Dissabte passat, Trump va publicar un mapa a les xarxes socials que mostrava una “línia de retirada inicial” dins les fronteres de Gaza, amb un perímetre que oscil·lava entre 1.500 metres i 6.500 a partir de la frontera exterior de l’enclavament. Ahir, un portaveu del govern israelià anuncià que les forces israelianes es retirarien, al llarg de les 24 hores següents, a una zona “tampó” al voltant de les frontereres de l’enclavament, de manera que deixarien lliure gran part de la costa i el centre de Gaza però retindrien el control sobre un 53% del territori.
El govern futur de Gaza
La qüestió de qui governarà la Gaza de postguerra ha estat l’eix central de les negociacions d’ençà que començà el conflicte.
Hamàs ha refusat de cedir el poder a una força externa, i ha insistit que tan sols els palestins poden governar Gaza. Israel s’ha oposat vehementment al retorn a Gaza de l’Autoritat Palestina. L’organisme governà l’enclavament fins l’any 2007, quan Hamàs –que havia guanyat les eleccions de l’any anterior– li arrabassà el poder després d’un seguit d’enfrontaments violents.
El pla de Trump preveu que Gaza sigui governada per “tecnòcrates” palestins, supervisats per una “junta de pau”. La junta la presidiria Trump mateix; i se sap que l’ex-primer ministre britànic Tony Blair en seria membre. L’organisme s’encarregaria de supervisar les decisions estratègiques i diplomàtiques de l’enclavament i de vetllar-hi per la seguretat. També col·laboraria directament amb Israel i amb els aliats dels Estats Units al golf Pèrsic, que s’espera que financin gran part de les operacions de reconstrucció de la franja.
La proposta de Trump preveu que el govern tecnocràtic acabi retornant el poder de Gaza a l’Autoritat Palestina, però tan sols una volta s’hagi “reformat”. Netanyahu ha demanat una “transformació duradora” de l’Autoritat Palestina, incloent-hi la fi de la política de suport a les famílies de palestins assassinats per l’exèrcit israelià.
La setmana passada, en declaracions a la Casa Blanca, Netanyahu refermà la seva oposició a la participació de l’Autoritat Palestina en el futur de l’enclavament. “Quant a l’Autoritat Palestina, agraeixo la fermesa [de Trump] a l’hora d’explicitar que no podrà exercir cap paper a Gaza sense sotmetre’s a una transformació radical i veritable”, afirmà.
Una volta tancat l’acord, Israel permetria “l’entrada integral” d’ajuda humanitària a Gaza, incloent-hi ajuda per a la reconstrucció d’infrastructures i hospitals, per a la reobertura de carreteres i per a la retirada de runa.
El marc original de Trump estipula que, una volta signat l’acord, l’ONU i més organismes internacionals s’encarregaran immediatament de fer entrar l’ajuda humanitària a Gaza. L’acord d’ahir, tanmateix, dóna ben pocs detalls sobre l’operació d’ajuda.
Els responsables d’Hamàs han demanat als Estats Units la garantia que Israel no reprendrà els bombardaments contra Gaza tan bon punt s’alliberin els ostatges. Continua sense aclarir-se quines garanties han ofert els Estats Units, com també la resta de mediadors, al grup, més enllà d’una promesa verbal.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
