31.08.2025 - 21:40
|
Actualització: 31.08.2025 - 22:23
The Washington Post · Gerry Shih, Siham Shamalakh i Mohamad El Chamaa
Tel-Aviv, Israel. Durant dies, l’Ali Ahmed ha rebut missatges de text de l’exèrcit israelià instant-lo a evacuar la ciutat de Gaza. El so de l’artilleria israeliana ha anat acostant-se; ell mateix, diu, ha sentit explosions a menys d’un centenar de metres de la seva botiga. Així i tot, l’antic taxista continua debatent-se entre quedar-se a la ciutat o sortir-ne.
Llogar un carro i un ruc per traslladar les pertinences de la seva família a l’extrem sud de la ciutat de Gaza, diu l’Ahmed, li costaria 800 xéquels, l’equivalent a 205 euros, aproximadament. El viatge fins a la zona segura designada per l’exèrcit israelià, encara més al sud, li costaria molts més diners. Una tenda de campanya de fusta i lona, calcula, serien uns altres 2.500 xéquels, cosa que equival a 650 euros.
Aquests darrers dies, l’exèrcit israelià ha posat en marxa l’operatiu per a traslladar gairebé un milió de residents de la ciutat de Gaza a un extens campament improvisat al sud de la franja de Gaza, el preludi de l’ocupació terrestre del centre urbà més important de l’enclavament. Encara que uns quants funcionaris israelians han expressat confiança en la possibilitat d’evacuar la ciutat íntegrament, n’hi ha que han advertit que part de la població –com és el cas de l’Ahmed, que viu al barri de Saftawi– podria negar-se a abandonar les propietats o bé podria resultar-li inviable el desplaçament, sigui per manca de recursos, sigui per manca de mitjans de transport. Després de vint-i-dos mesos de guerra, algunes persones podrien negar a desplaçar-se per pur abatiment.
Els tres fills d’Ahmed li han pregat que es traslladi al sud. Però, com?, es pregunta ell.
“No deixen de demanar-me que me’n vagi, però no puc, no puc”, diu per telèfon als periodistes de The Washington Post, en una conversa que s’interromp sobtadament a causa d’un soroll eixordador que sembla el d’un atac aeri.
“No tinc diners i no puc portar les poques pertinences que tinc a peu”, diu. “No aniria cap al sud encara que el perill augmentés.”
Molts gazians ja han hagut de desplaçar-se en múltiples ocasions a mesura que l’exèrcit israelià s’ha anat endinsant en l’enclavament, que ara controla en un 80%. Uns quants afirmen que la vida al campament superpoblat on Israel vol apinyar gairebé tota la població de Gaza, a l’estreta plana costanera de Mawasi, no serà ni més bona ni més segura que la vida en una zona de combat activa.
No és clar què passarà si una quantitat significativa de persones decideix de quedar-se a la ciutat de Gaza i la rodalia. Tot i que els barris de Zeitun, Xuja’aia i Saftaui, i també la ciutat pròxima de Jabaliya, ja han començat a buidar-se, el Ministeri de l’Interior de l’enclavament, controlat per Hamàs, ha instat els veïns a “no cedir a les amenaces i intimidacions de l’ocupació” i a romandre a casa tant de temps com puguin.
A Israel, el ministre de Finances Bezalel Smotrich –un dels socis de la línia més dura del govern Netanyahu– ha instat l’exèrcit a matar de fam a aquells que desobeeixin les ordres d’evacuació i romanguin a la ciutat de Gaza; un altre ministre, el d’Energia, Eli Cohen, ha demanat que el nucli urbà de Gaza sigui reduït a “una ciutat en ruïnes”.
Avichay Adraee, portaveu en llengua àrab de les Forces de Defensa d’Israel (FDI), publicà dimecres un vídeo en què advertia els residents que “no hi ha alternativa a l’evacuació de la ciutat de Gaza”. I afegí: “Totes les famílies que es traslladin al sud rebran tanta ajuda humanitària com sigui possible; l’exèrcit treballa per ampliar els operatius de repartiment.”
Michael Milshtein, un ex-funcionari d’intel·ligència militar israelià especialitzat en afers palestins, diu que els seus contactes a la ciutat de Gaza li han transmès poca disposició a traslladar-se a una zona àrida de Gaza que manca de serveis bàsics, de clavegueram a serveis mèdics essencials.
“Em diuen: ‘Realment no volem anar als llocs a què ens enviareu. A Mawasi no hi ha infrastructura'”, explica Milshtein, ara investigador a la Universitat de Tel-Aviv. “No es pot enviar un milió i mig de palestins allà. És una bogeria.”
Milshtein, en aquest sentit, adverteix que l’avenç d’Israel cap a la ciutat de Gaza no farà sinó causar més morts, tant de soldats israelians com de civils palestins, i que plantarà les llavors d’una insurrecció popular que “podria acabar propiciant una situació semblant a la que els Estats Units acabaren vivint a l’Irac”.
“Ara mateix, a la ciutat de Gaza hi ha entre 800.000 persones i un milió. Què farà l’exèrcit israelià si, posem per cas, tan sols un 5% dels veïns es nega a abandonar la llar?”, es pregunta Milshtein. “Descobrirem que entre els nostres plans i la realitat hi ha una distància gegantina.”
Un campament en creixement constant
L’ofensiva israeliana a la ciutat de Gaza –que tant els governs europeus com els governs àrabs han criticat, però no pas els Estats Units– ha dividit l’opinió pública al país i ha desfermat protestes en massa a Tel-Aviv. Molts dels aliats d’ultradreta de Netanyahu estan a favor d’una operació que, segons que afirmen, aplanarà el camí per a la derrota definitiva d’Hamàs o, si més no, l’ocupació israeliana a llarg termini de l’enclavament sencer. Però molts funcionaris del govern israelià –incloent-hi el comandant en cap de l’exèrcit del país– afavoreixen la negociació d’un alto-el-foc amb Hamàs que garanteixi l’alliberament dels ostatges israelians que continuen retinguts a Gaza.
Abans-d’ahir, l’exèrcit israelià anuncià que havia recuperat el cadàver de l’ostatge israelià Ilan Weiss, segrestat a la frontera amb Gaza, i el d’un altre ostatge que encara no ha estat identificat. No és clar si les restes van ser trobades a la rodalia de la ciutat de Gaza o en una altra part de l’enclavament sota control militar israelià.
Durant mesos, experts humanitaris i mèdics han advertit de la precarietat de les condicions de vida a Mawasi, un tram de vuit quilòmetres a la costa sud de Gaza atapeït de tendes de campanya improvisades que ja acullen gairebé mig milió de palestins desplaçats. Es preveu que la població del campament es tripliqui aquestes setmanes vinents, cosa que previsiblement n’empitjorarà les condicions sanitàries i dificultarà l’accés dels desplaçats a l’ajuda humanitària.
Aquesta setmana, a mesura que l’evacuació de la ciutat de Gaza s’ha anat intensificant, els responsables militars israelians han assegurat que treballen a contrarellotge per enllestir la construcció d’una nova canonada que bombarà aigua potable des d’Egipte fins a Mawasi, i que proveirà aigua a 600.000 persones el dia. A la costa també pren forma un nou centre de distribució d’ajuda que serà gestionat per la Fundació Humanitària de Gaza (GHF), que compta amb el suport dels Estats Units i Israel, i que es troba a 800 metres de l’extrem sud de l’enorme campament.
Les autoritats israelianes i la GHF afirmen que el nou i extens centre, dividit en diferents pavellons separats per murs antibomba, podrà rebre camions d’ajuda humanitària les vint-i-quatre hores del dia i podrà repartir aliments a la població civil constantment, cosa que hauria de reduir les aglomeracions i les estampides que sovint es viuen als punts actuals de repartiment d’ajuda de la GHF. Els responsables militars israelians afirmen que el nou centre disposarà de rutes d’accés clarament senyalitzades i protegides per tanques, cosa que evitarà que els civils es trobin amb els soldats israelians, que sovint han disparat a persones que s’hi acostaven mentre cercaven ajuda. L’ONU afirma que, d’ençà de final de maig, l’exèrcit israelià ha assassinat a trets més de 1.400 persones que cercaven ajuda.
Dijous, Netanyahu i Cindy McCain –la directora executiva del Programa Mundial d’Aliments de l’ONU– emeteren una declaració conjunta en què afirmaven que s’havien reunit a Jerusalem i havien “acordat de redoblar els esforços per accelerar i prosseguir amb l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza, ateses les greus necessitats sobre el terreny”.
Israel ha estat objecte d’intenses crítiques per haver blocat, d’ençà del març, gairebé tota l’entrada d’ajuda a Gaza com a tàctica de pressió a Hamàs; el maig, el govern de Netanyahu decretà la reobertura parcial de l’entrada d’ajuda a l’enclavament, amb la GHF com a única entitat autoritzada a repartir-ne. A mesura que les notícies sobre la fam a Gaza començaren a fer la volta al món, a final de juliol, Netanyahu accedí a permetre que l’ONU reprengués els enviaments d’ajuda a Gaza. El 22 d’agost, la principal autoritat mundial en matèria de seguretat alimentària declarà que l’enclavament és víctima d’una fam orquestrada. Les autoritats israelianes rebutgen aquesta acusació, tot afirmant que les dades del grup són errònies i no tenen en compte l’augment de l’entrada d’ajut d’aquestes darreres setmanes.
Encara que la GHF ampliï les operacions a Gaza, els responsables de l’organització adverteixen que alimentar tota la població que es preveu que arribi aviat a Mawasi seria tot un desafiament. D’ençà que fou creada aquesta primavera, la GHF ha estat criticada per les agències humanitàries internacionals, que al·leguen que el seu programa d’ajuda ha estat dissenyat per Israel amb l’objectiu d’estimular, mitjançant la fam, el trasllat de la població de Gaza al sud del territori, cosa que la GHF nega. Els responsables de la fundació afirmen que han instat les autoritats israelianes i nord-americanes a permetre l’obertura de nous centres de distribució per a atendre l’afluència de desplaçats a Mawasi i més zones de Gaza.
“Ningú no se’n podrà fer càrrec”
Durant aquesta última setmana, l’exèrcit israelià ha bombardat diferents barris de la ciutat de Gaza amb artilleria, míssils i robots carregats d’explosius. Segons el Centre Palestí per als Drets Humans, centenars d’habitatges han estat destruïts.
Un dels reductes més destacats a la ciutat de Gaza, que continua sense evacuar tot i l’avenç de les forces israelianes, és l’única església catòlica de tot l’enclavament. L’església de la Sagrada Família de Zeitun, al cor del nucli antic de Gaza, ni tan sols va evacuar el mes passat, quan un tanc israelià obrí foc contra l’interior del recinte i causà tres morts i deu ferits. El mossèn de la parròquia, el pare Gabriel Romanelli, explica que, a voltes, a l’interior del temple hi cauen trossos de metralla.
En declaracions per telèfon a The Washington Post de l’interior de l’església estant, Romanelli explica que, a començament d’aquesta setmana, les autoritats eclesiàstiques a Jerusalem li preguntaren si ordenaria l’evacuació de l’església. Els sacerdots, monges i voluntaris que s’hi refugien deliberaren sobre què passaria amb les 450 persones –cristians i musulmans– que depenen de l’església per a alimentar-se, per a rebre tractament mèdic de dia i per a dormir de nit, al terra del temple o al despatx de Romanelli. Moltes de les persones que s’hi refugien són gent gran i infants; el papa Francesc, recorda Romanelli, solia trucar-li pràcticament cada dia per interessar-se’n pel benestar.
Finalment, assegura Romanelli, els responsables de l’església decidiren que s’hi quedarien mentre la gent continués refugiant-s’hi.
“Amb senzillesa, amb humilitat, els sacerdots i les monges hem pres la decisió de continuar ajudant la gent”, diu. “No podem deixar aquestes persones enrere. Ningú no se’n podrà fer càrrec.”
Shamalakh informa del Caire estant; El Chamaa, de Beirut estant. Miriam Berger, de Jaffa (Israel) estant. Tots tres han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu legir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
