06.10.2025 - 21:40
|
Actualització: 06.10.2025 - 21:44
The Washington Post · Miriam Berger, Suzan Haidamous i Victoria Craw
Jaffa, Israel. Els palestins de Gaza han rebut l’acceptació condicional d’Hamàs a l’acord de Trump per a posar fi al conflicte a l’enclavament, que esclatà ara fa tot just dos anys, amb una barreja d’escepticisme i optimisme contingut.
Ola Jouda, de 31 anys, diu que dóna suport a “posar fi a la guerra com més aviat millor i per qualsevol mitjà possible”, i afegeix: “Encara que impliqui fer concessions que no voldríem fer.”
“Tothom a Gaza vol que la guerra acabi al preu que sigui”, explica Jouda a The Washington Post, del centre de l’enclavament estant, en un missatge de WhatsApp. “Ho hem perdut literalment tot: hem estat humiliats, hem perdut els nostres éssers estimats, les nostres llars i els nostres diners, i ja no ens queda res per plorar.”
Ibrahim Abu Khalas, que treballa com a operari d’emergències al centre de Gaza, va veure les notícies sobre els atacs israelians de dissabte i va témer immediatament que l’acord no posés fi al vessament de sang. “Per desgràcia, és un acord molt fràgil. Els dos bàndols reprendran les hostilitats aviat”, diu.
El pessimisme d’Abu Khalas no és gratuït. Un alto-el-foc d’una setmana, el novembre del 2023, i un altre de dos mesos, entre el gener i el març d’enguany, permeteren breument que l’ajut humanitari tornés a fluir a l’enclavament, i que els desplaçats tornessin a casa. Però tant l’un com l’altre acabaren fracassant, i la violència va créixer els mesos següents.
Jouda explica que no té lloc on tornar, perquè la casa on vivia abans de l’esclat del conflicte fou destruïda en un atac aeri israelià. Ara viu en una tenda de campanya al centre de Gaza i la seva gran preocupació és trobar el seu pare, Abdul Aziz, que va desaparèixer l’any passat. No sap si és mort o si és un dels milers de palestins que han estat detinguts en presons israelianes, i que podrien ser alliberats en un intercanvi amb els ostatges israelians que romanen a Gaza.
“Tots esperem que l’alto-el-foc tingui èxit i que la guerra acabi perquè ja no podem més, per Déu”, diu.
L’objectiu declarat d’Israel d’ençà de l’esclat del conflicte ha estat eradicar Hamàs de Gaza. Les forces israelianes han mort més de 67.000 persones a Gaza, segons els responsables sanitaris de la zona –que no distingeixen entre combatents i civils, però que afirmen que la majoria de morts són dones i infants– i han obligat pràcticament tota la població de l’enclavament a desplaçar-se. Barris sencers han estat arrasats; la majoria de les cases, terres de cultiu, carreteres i infrastructures han sofert danys o han estat destruïdes.
Al març, Israel trencà de forma unilateral el segon alto-el-foc, tot al·legant que Hamàs no negociava de bona fe, i imposà un blocatge de dos mesos que multiplicà les morts per inanició a l’enclavament, i que empenyé l’autoritat mundial en fam a declarar la fam a la ciutat de Gaza i la rodalia. El mes passat, una comissió independent de l’ONU qualificà les accions d’Israel a Gaza com a genocidi. Les conclusions de l’informe coincideixen amb la valoració de l’Associació Internacional d’Estudiosos del Genocidi, i també la d’Amnistia Internacional i la de múltiples governs estrangers i grups de drets humans israelians.
Abu Khalas diu que li fa por que els estira-i-arronses polítics que torpedinaren altos-el-foc anteriors continuïn presents ara. “Ni Netanyahu ni Hamàs volen un intercanvi de presoners i d’ostatges”, diu en un missatge de WhatsApp. Amb ostatges israelians encara a Gaza, diu, “Netanyahu continua tenint motius per a prorrogar el conflicte, i Hamàs continua existint”.
Reem, mare de quatre fills de la ciutat de Gaza, diu que la incertesa la consumeix. La dona –que accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició de no donar-ne el cognom per protegir la família– tem que Israel reprengui el conflicte quan els ostatges hagin estat alliberats.
“Estic molt, molt preocupada”, diu. “Però confio en Déu. Estic segura que passarà allò que sigui millor per a nosaltres, sigui què sigui.”
Aquesta setmana, Israel encerclà la ciutat de Gaza, aïllant-la de la resta de l’enclavament, i advertí que qualsevol civil que hi quedés passaria a ser considerat terrorista.
Centenars de milers de persones han fugit de la ciutat aquestes darreres setmanes, però la Reem ha optat per quedar-hi. “La situació humanitària a Gaza és extremadament complicada”, diu.
L’exèrcit israelià, explica, ha pres el seu barri, per la qual cosa ha hagut de traslladar-se a casa d’un conegut. El menjar i l’aigua escassegen.
Els intensos bombardaments que han assotat la ciutat durant setmanes van disminuir lleugerament dissabte, quan l’avenç de l’exèrcit israelià s’aturà de cop i volta. La Reem diu que no sap si el seu pis encara és habitable.
El metge Mohammed Harara explica que l’acceptació –qualificada– del pla de pau de Trump per part d’Hamàs ha estat un gran alleujament per a molts palestins. L’home explica que la xifra de ferits que arriben diàriament a l’hospital dels Màrtirs d’Al Aqsa, a Deir al-Balah, ha disminuït dràsticament d’ençà de l’anunci.
“Arribarà a bon port?”, es demana Harara. “Espero que sí, perquè no hi ha res que justifiqui que [la guerra] continuï.”
Però el perill encara no ha passat, adverteix. “L’exèrcit [israelià] continua a Gaza i encara no s’ha retirat, però la gent ja intenta de tornar als llocs on no hi ha presència militar.”
Akram Abu Khousa es despertà dissabte somiant amb el suc fresc de maduixa de la seva granja a Beit Lahia. No ha perdut mai l’esperança de tornar als camps que el seu avi i el seu pare sembraren ara fa anys.
L’home es mostra optimista sobre l’acord –en part, perquè necessita aferrar-se a qualsevol bri d’esperança, per petit que sigui. “Si Déu vol, arribarà a bon port”, diu en declaracions a The Washington Post. “Volem tornar a les nostres terres com més aviat millor per llaurar-les i tornar-hi a plantar.”
Mahmoud Ibrahim Thabet, per la seva banda, es mostra cautelós sobre les possibilitats d’èxit de l’acord. Aquest home de trenta-un anys, que abans de la guerra regentava una gelateria i pastisseria a l’enclavament, té dos fills, de cinc mesos i dinou. Explica que ha perdut dotze membres de la família en el conflicte, que l’ha obligat a desplaçar-se a Deir al-Balah.
“Totes dues parts juguen amb nosaltres, i nosaltres en som les víctimes”, sentencia.
Haidamous informa de Beirut estant; Craw, de Londres estant.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
