15.03.2017 - 16:45
MADRID, 15 (EUROPA PRESS)
El tècnic del Reial Madrid, Zinedine Zidane, ha revelat que quan era jugador solia dir-se a si mateix que “mai seria entrenador”, però que ara li encanta la seva tasca malgrat l'”exigència altíssima” que es respira al club blanc, on “els títols queden ràpidament en el passat”.
“Quan era jugador em deia que mai seria entrenador. Després de la meva retirada em vaig dedicar a altres coses i, encara que sempre vaig estar dins del futbol i del Reial Madrid, em vaig adonar que el lloc on realment volia ser era al camp. I així, vaig començar a preparar-me per convertir-me en entrenador. Ara és el que més m’agrada”, ha reflexionat Zidane en una entrevista a ‘fifa.com’ que recull Europa Press.
Repassant els seus 14 mesos al capdavant del Reial Madrid, el francès ha reconegut que des del primer moment sabia que “l’exigència era altíssima”, al mateix temps que ha dit que era “conscient que haver guanyat la Champions el primer any va ser extraordinari”.
“Però ara estem lluitant per repetir i també per guanyar el títol de Lliga. És el que passa amb el futbol, no s’atura mai. Els títols queden ràpidament en el passat i sempre cal confirmar”, ha aclarit, abans de comparar la tasca de jugador amb la d’entrenador.
“Com a jugador només et preocupes de tu mateix, del que fas en el terreny de joc, però no massa de la resta de l’equip. Com a entrenador, en canvi, has d’ocupar-te de tot el grup, de 24 jugadors, i no només d’ells, sinó del que passa al voltant d’un partit de principi a fi. La millor mostra de la major dificultat és que, com a tècnic, la quantitat d’hores que dediques al dia al futbol és molt més gran”, ha explicat.
Preguntat pels obstacles més complicats que ha trobat com a entrenador, Zidane ha apuntat que “no hi ha res en particular”. “Quan vaig ser escollit per dirigir el Reial Madrid sabia que la tasca seria realment difícil. Havia estat tècnic del segon equip del club, però tenia claríssim que estava passant a una dimensió completament diferent. Això sí, em sentia preparat perquè coneixia la casa. Després de 15 anys en el club sabia el que significava aquest vestuari i el club en general”, ha recalcat.
En aquest sentit, ha afegit que “el que restava era feina i més feina”, ja que “més enllà del talent, sempre cal estar disposat a treballar”. “Sense treballar no es pot fer res”, ha subratllat, afegint que “aquí estan els resultats”.
