El fum dels incendis forestals causa un 93% més de morts que no s’havia estimat fins ara

El fum dels incendis forestals, carregat de contaminants perillosos com les partícules fines (PM2.5), és més letal que no es pensava. Un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), publicat a The Lancet Planetary Health, conclou que el risc de mort derivat de les PM2.5 procedents d’incendis és significativament més alt que el de les partícules d’unes altres fonts. Segons la recerca, les estimacions actuals podrien infraestimar la mortalitat real d’un 93%.

L’anàlisi, basada en dades de 654 regions contigües de trenta-dos països europeus entre el 2004 i el 2022, ha permès d’estudiar l’efecte del fum d’incendis sobre una població de més de 541 milions d’habitants. Els investigadors van combinar registres diaris de mortalitat amb estimacions de concentració de PM2.5 i van constatar que, per cada augment d’1 microgram per metre cúbic en la concentració d’aquestes partícules, la mortalitat general creixia d’un 0,7%, la respiratòria d’un 1% i la cardiovascular d’un 0,9% en els 7 dies següents a l’exposició. A partir d’aquest càlcul, estimen que el fum dels incendis forestals causa de mitjana 535 morts anuals a Europa, 31 per malalties respiratòries i 184 per causes cardiovasculars. Si s’apliqués el mateix risc que per a les partícules fines d’uns altres orígens, la xifra baixaria fins a 38 morts anuals, una diferència que revela com és de crucial tenir en compte l’origen de la contaminació.

“La crisi climàtica, causada per l’activitat humana, augmenta la freqüència i intensitat dels incendis forestals, i això multiplica els dies amb risc molt alt o extrem d’incendi”, explica Anna Alari, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. “Millorar les estimacions de la mortalitat associada a aquestes partícules ens ajudarà a entendre més bé l’impacte d’aquesta amenaça climàtica sobre la salut pública.”

L’estudi també ha detectat diferències entre regions. Bulgària, Romania, Hongria i Sèrbia són els països més afectats, i, en canvi, algunes zones de Portugal i de l’estat espanyol amb alta exposició han mostrat associacions més febles i imprecises. “Això pot tenir a veure amb estratègies diferents de gestió i adaptació als incendis, però calen més recerques per a entendre-ho”, diu Cathryn Tonne, autora sènior. ISGlobal alerta que aquests resultats reforcen la necessitat d’invertir en prevenció i resposta davant incendis forestals, i de considerar el fum com un risc sanitari específic, no equiparable al d’unes altres partícules en suspensió.