20.03.2017 - 15:40
Recorre les seves múltiples facetes artístiques dialogant amb l’edifici en ‘Frederic Amat_Zoòtrop’
BARCELONA, 20 (EUROPA PRESS)
L’artista Frederic Amat fa “fagocitar les pedres” de la Pedrera en una mostra organitzada per la Fundació Catalunya La Pedrera que recull moltes creacions seves que encara no havien estat exposades i una instal·lació feta per a l’ocasió que evoca les habitacions originals de la Casa Milà, ha explicat l’artista aquest dilluns en roda de premsa.
‘Frederic Amat_Zoòtrop’, que obre aquest dimarts, no és, segons Amat, una exposició, sinó “una mostra, successió d’àmbits o actes” al llarg de la planta noble circular de la Casa Milà, girant entorn del pati, en el qual s’ha instal·lat un immens collaret negre creat fa cinc anys per a un edifici del mateix passeig de Gràcia que va haver de ser retirat.
Prenent com a referència el zoòtrop –l’artilugi dels inicis del cinema en què en veure girar la imatge sembla que estigui en moviment–, com a metàfora del “girar de la vida”, l’exhibició fa un recorregut per les creacions d’Amat en les seves diferents facetes: l’espai, l’arquitectura, la ciutat i el paisatge, apropant-se a una retrospectiva sense ser-ho.
Està dividida en quatre espais molt contrastats entre si, creant “una única obra en tres actes amb un pròleg”, segons el comissari, Miquel Adrià, a qui Amat ha recorregut pel seu coneixement de l’obra de Gaudí, ja que l’artista volia establir un diàleg amb l’edifici, en el qual ja ha fet dues intervencions: una projecció a partir de la forja de les balconades i una altra al mateix espai expositiu de la planta noble que va omplir de sorra.
HÀBITAT ORIGINAL
“L’espai expositiu de la Pedrera és una ocupació del que va anar l’hàbitat de la família Milà. Vaig notar que en ell quedava una presència del que va anar al seu moment, per això he recuperat les estades fent un recorregut fantasmagòric. El temps agafa sempre la forma de l’estada”, ha relatat Amat.
Aquest espai recrea la ubicació original de les parets, mitjançant envans transparents, semblats a teranyines, presidits per enormes peces recobertes de ceràmica negra que Amat considera crisàlides i que ha avançat que estan gestant alguna cosa que en uns dos mesos pot donar els seus fruits.
A més, aquesta intervenció “habita la pedra” de l’edifici, i en tractar-se d’un espai de color blanc la llum procedent de la façana omple l’interior, al mateix temps que el sol dibuixa el perfil de l’edifico a l’espai, per la qual cosa Amat considera que l’exposició només es pot veure de dia i preferiblement a la primavera.
INTERVENCIÓ NO REALITZADA EN EL LICEU
En els altres tres espais hi ha creacions prèvies d’Amat, encara que moltes no s’havien exposat prèviament i altres més són idees que no s’han arribat a materialitzar: curiosament –i Amat remarca que és una casualitat– l’últim espai, ‘Projectes’, en el qual es destaquen 14 intervencions seves en espais públics, comença el 1998 amb un projecte de pintures no realitzades en el Liceu i acaba amb els cercles vermells que volia posar en la façana del teatre.
Amat ha lamentat la revolada que va provocar la instal·lació: “Actualment, no és possible el consens en l’art. La intervenció neix d’una estima per l’òpera i el Liceu. Tots els que creiem que la façana està nua seguim amb una espina clavada”, ha defensat.
La mostra es podrà veure fins diumenge 16 de juliol i estarà complementada en els mesos de maig i juny amb quatre visites comentades a l’exposició que inclouran un breu recorregut per les intervencions d’Amat.
