19.04.2017 - 18:47
La líder del Front Nacional planteja un programa contundent en matèria migratòria i propostes econòmiques properes a l’esquerra
PARÍS, 19 (EUROPA PRESS)
La candidata del Front Nacional, Marine Le Pen, està decidida a fer història a França i convertir-se no només en la primera dona presidenta del país sinó també en la primera líder ultradretana cap d’Estat a Europa. Per a això, té dos reptes per superar, ser una de les dues opcions més votades aquest diumenge 23 d’abril i vèncer el ‘cordó sanitari’ que s’espera formin la resta de partits per privar-la d’aconseguir la meta.
Le Pen, que des de la històrica victòria del seu partit en les eleccions al Parlament Europeu del 2014 ha estat una de les dues favorites entre els votants, arriba a la recta final de la campanya amb unes dades menys encoratjadores. Després del desastre sofert pel candidat conservador François Fillon, els sondejos auguraven una clara victòria en la primera volta però en els últims dies ha vist com l’independent Emmanuel Macron l’ha atrapat i fins i tot l’ha superat en alguns dels casos.
“Lluiteu per la victòria fins a l’últim minut”, va sostenir aquest dilluns en un acte multitudinari a París. “Si cada patriota pot convèncer aquesta setmana només un abstencionista, només un votant indecís, estem segurs que guanyarem”, va afegir.
Per mobilitzar el seu electorat, Le Pen ha recorregut a un dels seus temes favorits: la immigració. La líder del Front Nacional ha promès fixar una quota màxima d’entrada a França de 10.000 immigrants a l’any i expulsar tots els estrangers que es trobin en el radar dels serveis d’Intel·ligència en un termini de dos mesos, a més de retirar la nacionalitat als condemnats per vincles amb el gihadisme.
En aquest aspecte, Marine Le Pen és una digna hereva del seu pare, el fundador del Front Nacional Jean Marie Le Pen, si bé des que va prendre les regnes del partit ha buscat distanciar-se d’aquest, sobretot pel que fa a la seva visió antisemita. Malgrat les diferències entre tots dos, consumades per l’expulsió del progenitor del partit a l’agost del 2015, Jean Marie Le Pen va anunciar el cap de setmana passat que votarà per la seva filla.
ASCENS A L’OMBRA DEL SEU PARE
Encara que la relació de pare i filla s’hagi refredat fins a nivells mínims, la veritat és que Marine Le Pen li deu el seu meteòric ascens en les files del partit. Nascuda en 1968, va començar a militar en el Front Nacional el 1986 però no seria fins al 1993 quan, després d’haver estudiat Dret i haver exercit com a advocada, va optar per primera vegada a un escó en l’Assemblea Nacional, sense èxit.
LÍDER DEL FRONT NACIONAL
Per a final del 2007 Marine Le Pen ja era la número dos del partit, aconseguint el 2008 un escó de regidor municipal, revalidant el 2009 el seu escó europeu i tornant al consell de Nord-Pas de Calais el 2009. L’anunci del seu pare el 2010 que abandonaria la prefectura del partit i no es presentaria a les presidencials del 2012 li va posar en safata el seu ascens a màxima dirigent del Front Nacional, sent ratificada al gener del 2011.
No obstant això, si per un moment Jean Marie es va pensar que amb la seva filla al capdavant del partit seguiria tenint influència en la presa de decisions, es va equivocar. Marine es va fixar com a objectiu la desdemonització del partit, sobretot suavitzant el to enfront del seu controvertit pare, qui ha arribat a afirmar que les cambres de gas dels nazis són només un “detall” de la Segona Guerra Mundial.
Sota la batuta de Marine, el Front Nacional va passar a presentar-se com un partit defensor de la classe treballadora i ha experimentat un cert gir a l’esquerra, sobretot en matèria econòmica, com ho demostra la seva defensa del retorn al franc, un dels punts inclosos al seu programa.
Aquest rentat d’imatge, al qual Marine ha contribuït amb el seu aspecte més juvenil i amable, no li va permetre obtenir un bon resultat ni en les presidencials ni en les parlamentàries del 2012, en les quals va tornar a quedar-se sense escó encara que en una pugna molt més ajustada que en ocasions anteriors, si bé el partit es va fer amb dues places.
No obstant això, davant la crisi dels dos grans corrents polítics a França –el centredreta i els socialistes– el Front Nacional aconseguiria en les europees del 2014 una fita històrica, ser la força més votada amb el 24,8% dels vots. Aquest bon resultat va tenir la seva continuació en les eleccions departamentals i regionals del 2015, en les quals es va quedar a prop del 28% dels vots.
El repte que té ara per endavant Marine és mantenir aquest bon resultat no només en primera volta, sinó especialment en la segona del 7 de maig, i evitar que la resta de forces tanquin files contra ella, cosa que ara com ara és llunyà, segons els sondejos, si bé el seu resultat seria molt menys desastrós que el del seu pare el 2002.
