23.04.2017 - 11:05
Els grans líders de les dues principals famílies polítiques franceses no han pogut optar a l’Elisi
PARÍS, 23 (EUROPA PRESS)
Si hi ha alguna cosa que deixaran les eleccions presidencials d’aquest any a França són perdedors. Al marge dels deu candidats que seran derrotats en les urnes entre el 23 d’abril i el 7 de maig, pel camí han quedat algunes de les principals figures de la política francesa.
El gran perdedor, malgrat que les paperetes no portaran el seu nom, és el president François Hollande. La seva impopularitat rècord i les seves escasses opcions de victòria el van portar a prendre el passat 1 de desembre la dolorosa decisió de no ser candidat, convertint-se així en el primer cap d’Estat en el càrrec que no opta a la seva reelecció des que es va instaurar la V República, en 1958.
“Sóc conscient del risc actual d’emprendre un camí que no reuneixi el suport suficient, així que he decidit no ser candidat per renovar el meu mandat presidencial”, va anunciar als francesos, entonant un ‘mea culpa’ pels errors durant el seu mandat.
La seva renúncia a presentar-se va deixar via lliure al primer ministre, Manuel Valls, les aspiracions del qual a l’Elisi eren pràcticament un secret a veus i amb un índex de popularitat dels més alts de l’Executiu. Uns dies després de l’anunci d’Hollande, Valls va dimitir del seu càrrec per presentar-se a les primàries de l’esquerra.
“Sí, sóc candidat a la Presidència de la República”, va proclamar des de la localitat d’Evry, de la qual va ser alcalde fins el 2012, el 5 de desembre, defensant la seva “experiència” com a contrapès a l’auge de la dreta i advocant per una “revolta” per retornar al socialisme a la primera línia, conscient que els sondejos situaven el Partit Socialista fora de la segona volta.
Encara que segurament Valls s’esperava un camí de roses i la seva elecció en les primàries de l’esquerra, per les quals els sondejos el situaven com a favorit, es va veure derrotat gairebé contra tot pronòstic per Benoît Hamon, exministre d’Educació, qui el va guanyar tant a la primera com a la segona volta.
L’ex primer ministre es va guardar la seva basa i li va retornar la derrota a Hamon el passat 29 de març, en anunciar que en lloc de votar pel candidat del seu partit en aquestes eleccions ho faria pel centrista Emmanuel Macron, antic ministre d’Economia del Govern d’Hollande.
“Sí, votaré per Emmanuel Macron perquè no cal afrontar cap risc per a la república. Assumeixo les meves responsabilitats… No tinc res que negociar. Això no és una manifestació, és una decisió des de la raó”, va justificar Valls.
La de Valls no ha estat l’única ‘punyalada’ que ha rebut Hamon de cara a les eleccions, ja que hi ha hagut altres dirigents socialistes que, a tenor dels mals resultats que l’auguren els sondejos –entorn del 8 per cent dels vots–, han apostat per Macron i pel “vot útil” per parar a Marine Le Pen. Així doncs, Hamon encara la primera volta des d’una allunyada cinquena posició, que donaria als socialistes el pitjor resultat de la seva història.
CENTRE-DRETA
Si en el Partit Socialista les primàries per triar el seu candidat a l’Elisi –les segones després de les celebrades per a les eleccions de 2012– van tenir un guanyador inesperat, en les files del centre-dreta va passar el mateix amb les seves primeres primàries.
L’expresident Nicolas Sarkozy, que després de la seva amarga derrota a mans d’Hollande el 2012 havia abandonat la política activa, va fer la seva ‘rentrée’ en 2014 fent-se amb la prefectura de la Unió per un Moviment Popular (UMP). Al maig de 2015, el partit fundat per Jacques Chirac i Alain Juppé en 2002 va passar a dir-se Els Republicans.
A partir d’aquest moment, Sarkozy va modelar el partit amb la vista posada en les eleccions de 2017 però els seus assumptes pendents amb la justícia –entre uns altres els diners que l’exdictador libi Muamar Gadafi hauria donat a la seva campanya de 2012– i les seves propostes properes en molts aspectes a les del Front Nacional no van convèncer els votants en les primàries.
En la primera volta del 20 de novembre, va veure com Juppé –el seu antic ministre d’Exteriors– i François Fillon –el seu primer ministre durant els cinc anys del seu mandat– s’imposaven, propinant-li una humiliant derrota. Després de la garrotada, va anunciar que recolzaria a Fillon en la segona volta.
L’altre gran perdedor de les primàries de la dreta va ser l’ex primer ministre Juppé. Favorit en totes les enquestes abans de la primera volta i un dels pesos pesats d’aquesta família política a França, finalment va ser superat per Fillon, qui es va imposar amb un contundent 68 per cent.
El candidat dels Republicans es va convertir de forma immediata en el favorit per alçar-se amb la victòria el 7 de maig, en un duel amb Le Pen, però l’escàndol de les ocupacions fictícies de la seva dona i els seus fills destapat al gener va suposar un dur revés que el va enfonsar en els sondejos.
No obstant això, encara que en aquestes setmanes van ser molts, fins i tot en les files del seu partit, els que el van donar per mort i van demanar un recanvi abans d’una estrepitosa derrota –amb Juppé com a possible reemplaçament–, Fillon es va mantenir impertèrrit i disposat a arribar al final.
La seva estratègia sembla haver-li servit, ja que encara la cita d’aquest diumenge en tercera posició, amb l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon trepitjant-li els talons o fins i tot per davant, segons els sondejos, i amb prou feines a tres punts de Le Pen i Macron, per la qual cosa donat l’elevat nombre d’indecisos i el marge d’error manté opcions reals de passar a segona volta.
