23.04.2017 - 11:42
Els experts afirmen que una elevada abstenció perjudicaria Marine Le Pen, però l’atemptat podria beneficiar-la
PARÍS, 23 (EUROPA PRESS)
Els francesos acudeixen aquest 23 d’abril a les urnes amb la incògnita de qui seran els dos candidats que passin a la segona volta de les presidencials però també amb el dubte de quants seran els que optin per quedar-se a les seves cases, si bé l’atemptat d’aquest dijous en els Camps Elisis podria animar a alguns més a votar.
Fins ara, els sondejos vaticinaven una abstenció rècord per a aquests comicis, que podria situar-se al voltant del 30 per cent, molt per sobre dels percentatges d’intenció de vot dels quatre candidats favorits, els quals se situen en una forqueta entre el 23 i el 19 per cent, aproximadament.
Les eleccions presidencials a França tradicionalment mobilitzen a al voltant del 80 per cent de l’electorat però, segons les últimes previsions del centre d’investigacions polítiques CEVIPOF, podria quedar-se en el 72 per cent, mentre que ‘Paris Match’ en el seu últim sondeig diari apunta a una participació del 73 per cent.
La falta d’interès dels francesos per aquestes eleccions, que un de cada dos joves d’entre 18 i 25 anys es mostren disposats a boicotejar, queda plenament exemplificada en la persona de Philippe Poitou. “Si no fos candidat, crec que m’abstindria”, ha declarat el candidat a l’Elisi pel Nou Partit Anticapitalista (NPA).
Així doncs, està per veure si se superaria el trist rècord d’una participació del 71,6 per cent registrada en la primera volta de les presidencials de 2002. En aquella ocasió, la baixa participació va ser un dels motius que va permetre que l’ultradretà Jean-Marie Le Pen passés a la segona volta al costat del president sortint, Jacques Chirac, qui es va imposar amb el 82,2 per cent.
LE PEN, BENEFICIADA
No obstant això, els experts han advertit que la França de llavors no és la d’ara i que, contra el que caldria pensar, una baixa participació no beneficiaria necessàriament a la líder del Front Nacional, Marine Le Pen.
La filla i successora de Jean-Marie Le Pen ha estat al capdavant en els sondejos en l’últim any però en els últims dies ha vist caure lleugerament la seva popularitat, sent avançada pel centrista Emmanuel Macron, encara que la diferència entre tots dos és un minso punt. Així i tot, sembla tenir reservada amb tota probabilitat una plaça en la segona volta, on el seu major repte serà fer front al “cordó sanitari” de la resta de partits davant d’ella.
Segons explica Bruno Cautrès, investigador del CEVIPOF, a França “hi ha una sociologia de l’abstenció”. “Els joves, els que tenen menys estudis universitaris, els més fràgils tenen una tendència a abstenir-se més que la resta”, ha explicat a ‘Le Parisien’, destacant que això coincideix en bona mesura amb l’electorat de Le Pen.
Els menors de 35 anys representen “entre el 30 i el 35 per cent de la intenció de vot”, ha destacat per la seva banda Céline Braconnier, directora del centre d’estudis Sciences-Po Saint-Germain-en-Laye. “Aquests joves no diplomats, sobrerrepresentats a l’electorat del Front Nacional, són també els electors que més s’abstenen, per la qual cosa una feble participació el 23 d’abril podria afectar al partit”, ha afegit.
Aquesta tesi també la comparteix Eddy Fougier, investigador associat d’IRIS. “Una taxa d’abstenció elevada pot perjudicar Marine Le Pen”, ha explicat a BFMTV, incidint que atès que l’electorat de l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon és similar al de la líder ultradretana, també podria veure’s afectat.
L’abstenció “serà una de les grans incògnites d’aquestes eleccions”, ha admès Fougier, recordant que el 2002 “la campanya electoral va ser considerada dolenta i poc interessant”. “El que passa ara és que l’actual campanya no és satisfactòria”, ha afegit, traçant així un paral·lelisme entre ambdues eleccions.
FILLON, BENEFICIAT
Per contra, Braconnier ha considerat que una elevada abstenció tindria poques conseqüències per al candidat conservador François Fillon. “El seu electorat alimentat, en gran manera, per persones d’edat és el menys procliu de tots a abstenir-se”, ha sostingut.
Així doncs Fillon, que va arrencar la seva marxa com a clar favorit per alçar-se amb la victòria i al que l’escàndol de les ocupacions fictícies de la seva dona ha llastrat des de llavors, tindria poc que perdre i fins i tot podria beneficiar-se i acabar donant la sorpresa de passar a segona volta. De moment, els sondejos el situen pràcticament empatat en tercera posició amb Mélenchon, amb al voltant del 19 per cent dels vots.
QUIN EFECTE TINDRÀ L’ATEMPTAT?
L’atemptat del dijous en el qual va morir un policia i altres tres persones, dues d’elles agents, van resultar ferides ha suposat una nova variable en el complicat puzle electoral que viu aquest any França.
“Aquest tipus d’esdeveniment pot afectar sobre una part dels electors més indecisos, que dubten i que poden tenir una reacció més emocional”, ha reconegut Bruno Jeanbart, director de l’institut demoscòpic OpinionWay en declaracions a ‘Le Figaro’.
Jeanbart ha indicat que “un atemptat reactiva les temàtiques en les quals Marine Le Pen està ja ben posicionada” i en les quals Fillon també “ha adoptat posicions bastant fortes”, per la qual cosa igualment podria beneficiar-se. “Els efectes poden ser més forts a les zones rurals que a les urbanes, on els habitants viuen diàriament amb l’amenaça”, ha opinat.
