20.04.2017 - 19:18
PARÍS, 20 (EUROPA PRESS)
França tancarà aquest divendres a mitjanit la que ja és considerada com la campanya electoral més convulsa de la seva història recent, marcada per un nombre de candidats amb opcions més gran i pel constant encreuament de retrets i sospites, algunes de les quals han portat fins i tot a imputacions com la de l’exprimer ministre François Fillon.
La campanya va arrencar oficialment el 10 d’abril, encara que per a aquest dia ja estaven totes les espases en alt. Durant els mesos anteriors s’havia anat perfilat una terna de candidats en la qual hi ha lloc per a representants de partits tradicionals però també per a aventures independents com la d’Emmanuel Macron, favorit en tots els sondejos.
L’1 de desembre del 2016, l’actual president de França, François Hollande, va posar fi als rumors i va confirmar el que ja era un secret a veus, que no es presentaria a la reelecció. Aquest gest inèdit en la V República va obrir un nou escenari en el qual tots es van afanyar per agafar posicions i en el qual l’actual formació governant, el Partit Socialista, ha quedat de convidat de pedra.
Amb Hollande fora de joc, l”establishment’ socialista tenia ja estesa la catifa vermella per al primer ministre, Manuel Valls, qui va anunciar el 5 de desembre la seva sortida del Govern per presentar-se a les primàries del centre-esquerra. La militància, no obstant això, va penalitzar l’ombra de Hollande i la ‘línia dura’ que volia marcar Valls i va optar per Benoît Hamon, un exministre díscol que es va veure el 29 de gener amb la candidatura socialista sota l’aixella.
Les postures esquerranes de Hamon van generar estupor entre els socialistes més escorats cap al centre, la qual cosa es va traduir en una primera fase de silenci incòmode que ha deixat pas a les crides públiques en favor de Macron. El mateix Valls ha demanat el vot per Macron per evitar possibles “riscos” derivats de l’auge de la dreta.
Macron, també exministre del Govern de Hollande, va anunciar el novembre del 2016 una candidatura al capdavant d’un moviment de recent creació, En Marche!, i amb l’objectiu de llançar una “revolució democràtica” al marge del tradicional equilibri de poders. Llavors, pocs analistes li vaticinaven un futur com el que ara li atorguen les enquestes, en les quals apareix amb clares opcions de passar a la segona volta del 7 de maig i alçar-se amb la victòria final.
Sense experiència electoral i amb només 39 anys, Macron vol entrar a l’Elisi sense comptar si més no de moment amb socis en l’Assemblea Nacional. No obstant això, confia que, si finalment aconsegueix la Presidència, els francesos li concedeixin també la confiança a En Marche! en les eleccions legislatives previstes per a juny.
Durant la campanya, Macron i el seu equip han coquetejat amb les al·lusions a una suposada ingerència russa i han fet front a controvèrsies de menor calat i recorregut que les dels seus rivals. A principis de febrer, l’exministre va desmentir públicament que mantingués una relació homosexual fos del matrimoni.
