Fragment: ‘Comiats’, de Julian Barnes

L’escriptor britànic Julian Barnes acaba de fer vuitanta anys i ha decidit de fer coincidir l’aniversari amb la publicació del darrer llibre. Diu que serà l’últim que escriurà. Ho explicita al títol i també ho ha insinuat a les entrevistes que li han fet. Aquesta setmana ja podeu trobar Comiats a les llibreries, en la traducció d’Alexandre Gombau i Arnau i editat per Angle.

Els fans de l’autor hi trobaran els ingredients característics de les seves obres: la barreja de ficció, assaig i memòries. Hi apareixen els seus escriptors de capçalera, referents a l’hora de pensar la relació del narrador amb els records i el passat, com per exemple Proust i Woolf. Ara, la maduresa també ha proveït Barnes de nous temes per a explorar, com ara la possibilitat de creure en les segones oportunitats o bé el pes de la memòria quan ja has viscut molts més anys dels que et queden per veure.

A través de la història de l’Stephen i la Jean, Barnes narra la trobada entre aquests dos personatges, als quals ell mateix va posar en contacte a la universitat i van estar a punt de casar-se… Però no es van casar. Passats quaranta anys, l’autor ha de tornar-los a posar en contacte. Però, com pot explicar-nos una història amb un buit de quatre dècades al mig?

Llegiu un fragment de Comiat de Julian Barnes (Angle editorial).

Julian Barnes és nascut a Leicester (Regne Unit) el 1946. És considerat un dels escriptors britànics més prestigiosos. Irònic, imprevisible i intel·ligent, és autor de les novel·les El lloro de Flaubert (1984), Anglaterra, Anglaterra (1998), Arthur i George (Angle, 2007), El sentit d’un final (premi Booker, Angle, 2012), El soroll del temps (Angle, 2016), L’única història (Angle, 2019), L’home de la bata vermella (Angle, 2021) i Elizabeth Finch (Angle, 2023), els reculls de contes Cross Channel (1996), The Lemon Table (2004) i Pulsacions (Angle, 2011), i els llibres de no-ficció Res a témer (Angle, 2010), Nivells de vida (Angle, 2017) i Canviant de parer (Angle, 2025), entre més. Ha rebut nombrosos premis literaris i distincions importants, entre les quals Barnes aprecia especialment ser Commandeur de l’Ordre des Arts et des Lettres (2004). Actualment viu a Londres.

L’editora d’Angle, Rosa Rey, explica als lectors de VilaWeb:

“M’agraden alguns dels teus llibres, però uns altres no.
—No em sorprèn gaire.
—Aquesta hibridació que fas… em sembla que és un error. Hauries de fer una cosa o l’altra. En el passat potser hauria replicat: ‘Bé, almenys t’agraden alguns dels meus llibres.’ Ara vaig dir amb fermesa:
—No em fa res que no t’agradin els meus llibres, però t’equivoques si penses que no sé exactament quina en duc de cap quan els escric.”

Aquest diàleg de la novel·la es produeix entre l’autor i la seva amiga Jean, a la qual ha perdut la pista durant quaranta anys i amb qui contacta amb un objectiu matrimonier: que torni a trobar-se amb l’Stephen, el xicot de la universitat, i reprenguin, quaranta anys després, la relació. La jugada funcionarà i els ex-enamorats a la vintena tornen a ser-ho quan en tenen seixanta. Existeixen les segones oportunitats? 

Barnes barreja ficció i no-ficció per parlar-nos dels temes comuns en tota la seva obra: la memòria, la casualitat, els malentesos, allò que jo pensava que va ser així però que en realitat va ser aixà, la fidelitat als amics, a les parelles i als principis, les expectatives de la joventut i també les de la maduresa… Temes molt habituals en la literatura, és cert, però tractats amb una intel·ligència, un sentit de l’humor i un estil tan propis que es distingeix sense cap mena de dubte de tots els altres.

Però hi ha més cosa (potser hauria d’haver començat per aquí): Julian Barnes ha fet 80 anys. Julian Barnes no escriurà més novel·les. Julian Barnes s’acomiada de nosaltres, els seus lectors. Perquè a Comiats, el títol no enganya, també ens informa que té una malaltia, que és l’última novel·la i que ha estat un plaer escriure per a nosaltres. Podria posar-me cursi (a mi sí que m’agraden els comiats), però només diré que el plaer és llegir-lo i que no puc evitar de desitjar que aquest adéu sigui només ficció. Per si el meu desig no es fa realitat, llegiu Comiats, llegiu Julian Barnes. 

És l’onzè llibre que publiquem de Julian Barnes. És el número 200 de la col·lecció Narratives. Tots han estat traduïts per Alexandre Gombau excepte el primer, Arthur i George, que vam publicar el 2007 i va ser traduït per Albert Torrescasana i Joan Puntí.