Acaba d’arribar a les llibreries Carrie, la primera novel·la que va publicar Stephen King i que el va convertir, instantàniament, en un dels grans mestres de la literatura de terror de tots els temps. La publica Males Herbes en una traducció de Míriam Cano. Recordem-ne la trama: la Carrie és la marginada de l’institut, una noia tímida turmentada per l’assetjament a què la sotmeten els companys de classe. I això no és tot, perquè quan arriba a casa, en compte de trobar-hi un lloc on refugiar-se, ha de suportar les escridassades d’una mare estricta i inestable que, a més, és una fanàtica religiosa. Però la quotidianitat plena d’abusos i humiliacions de la Carrie es capgira el dia que descobreix que té un do, un poder que li permet d’expressar la ràbia i la frustració que li provoca el seu entorn, i que desencadenarà un autèntic malson entre els habitants de la població de Chamberlain.

Stephen King va ser aclamat com a mestre i renovador del terror contemporani arran de la publicació de Carrie, l’any 1974. És autor d’una seixantena de llibres, entre els quals destaquen Salem’s Lot (1975), The Shining (1977), Christine (1983), It (1986) o Misery (1987), tots ells adaptats al cinema. Narrador consumat i creador de personatges inoblidables, sempre ha tingut el favor d’un públic fidel. A l’editorial Males Herbes també n’han publicat Torn de nit (2018) i La gran caminada (2020).

Llegiu un fragment de Carrie, de Stephen King (Males Herbes).

Ramon Mas, editor de Males Herbes juntament amb en Ricard Planas, escriu per als lectors de VilaWeb:

“Carrie, de Stephen King, és, sense cap mena de dubte, el llibre que ens han demanat més vegades que publiquem. I no és que tinguem per costum publicar allò que ens demanen, però la cosa és que la novel·la ens encanta. No s’havia retratat mai amb tanta versemblança l’asfíxia de l’adolescència, la pressió que exerceix l’ecosistema d’un institut sobre les persones que no són hàbils socialment. I si a això hi sumem l’efecte d’una mare, fanàtica religiosa, que fa més por que el monstre més terrible que us pugueu imaginar, ja tenim els ingredients clau d’un dels debuts més impressionants de la literatura contemporània. Perquè sí, Carrie va ser la primera novel·la que va publicar Stephen King, i desprèn aquella força, aquelles ganes de demostrar el talent, que trobem en les primeres obres de qualsevol autor.

Encara corren alguns prejudicis (cada cop menys) al voltant de Stephen King. Que produeix massa, que és un autor de best-sellers… Sí a tot. Però, si us plau, llegiu Carrie, penseu en qualsevol debut que hàgiu llegit els últims vint anys, i digueu-nos si heu trobat cap altre escriptor capaç de posar-vos a dins la història amb aquesta facilitat i rapidesa, d’absorbir-vos i magnetitzar-vos amb aquesta força. Però és que alhora que ens atrapa, King ens remou. Les seves històries ens han fet plorar tant com ens han fet por, ens han tocat de melancolia o de nostàlgia, i fins i tot ens han arrencat rialles; i, tot això, alhora que ens revelava alguns racons de la nostra societat que no tenen res de còmodes ni complaents.  

Sens dubte, Stephen King és un dels grans explicadors d’històries de la nostra era, un narrador superdotat que, amb la traducció no menys excepcional que n’ha fet la Míriam Cano, se us emportarà a un lloc d’on ni podreu ni voldreu sortir.”