08.01.2026 - 16:26
|
Actualització: 08.01.2026 - 17:21
L’Audiència Provincial de València ha refusat l’intent de l’ex-consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, d’aplicar el sobreseïment lliure i l’arxivament definitiu de la causa penal que investiga la gestió institucional de la gota freda del 29 d’octubre de 2024, en què van morir 230 persones. En una interlocutòria feta pública avui, la secció segona confirma la decisió de la jutgessa de Catarroja i conclou que hi ha prou indicis de delicte per a continuar la instrucció.
Els magistrats desestimen així el recurs d’apel·lació presentat per Pradas, al qual s’havia afegit també l’ex-secretari autonòmic d’Emergències, contra la decisió de la magistrada instructora de no decretar el sobreseïment lliure. Segons el tribunal, arxivar definitivament la causa en aquest moment processal “implicaria renunciar a l’exercici efectiu de l’acció penal” i vulneraria la “protecció de l’interès públic”.
L’Audiència subratlla que l’existència d’indicis inicials obliga a continuar la investigació per a “aclarir qualsevol dubte” i recorda que el sobreseïment lliure solament és procedent quan no hi ha cap possibilitat racional de delicte. En aquest cas, afirma, no es pot descartar que l’ex-consellera, com a responsable política i amb una posició de garant, hagi pogut incórrer en una conducta d’omissió amb conseqüències penals.
El tribunal recorda que la causa encara és en fase d’instrucció i que resten diligències per a practicar que poden aportar informació “transcendent” sobre els fets. Per això, considera prematur qualsevol debat sobre l’arxivament definitiu i diu que la valoració sobre la concurrència d’un delicte imprudent i el grau de responsabilitat només pot fer-se un cop tancada la investigació.
La tesi de la “imprevisibilitat”, qüestionada
La defensa de Pradas havia sostingut que les morts del 29 d’octubre van ser conseqüència d’una “catàstrofe natural imprevisible” i d’una evolució tan ràpida del temporal que va impedir una reacció adequada del Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI). També havia al·legat una suposada manca d’informació sobre la crescuda sobtada del barranc de Torrent, on es van produir la majoria de víctimes.
Tanmateix, l’Audiència contradiu aquesta versió i enumera tot un seguit d’indicis que, segons que diu, impedeixen de donar per desvirtuada la possible responsabilitat penal. Entre aquests, esmenta les dades del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, els avisos de l’Agència de Meteorologia espanyola, les trucades al telèfon d’Emergències 112 i informacions publicades pels mitjans de comunicació aquell mateix dia. Segons el tribunal, tot aquest conjunt d’elements fa impossible de concloure, en el moment en què es va dictar la interlocutòria recorreguda, que no hi hagi indicis per a mantenir Pradas com a investigada.
La posició de garant, al centre del debat
Un dels aspectes clau de la resolució és la referència a la “posició de garant” de l’ex-consellera. L’Audiència recorda que el càrrec que ocupava Pradas comportava unes funcions específiques en matèria d’emergències i de protecció civil i que, de fet, era la màxima responsable durant la crisi. Els magistrats adverteixen que solament després d’haver practicat totes les diligències acordades es podrà valorar si aquesta omissió existeix, si és important penalment i quin grau de gravetat tindria. Avançar ara una conclusió definitiva, diuen, significaria buidar de contingut la fase d’instrucció.
En paral·lel, la secció segona de l’Audiència ha dictat tres interlocutòries més en què desestima els recursos d’apel·lació presentats per les acusacions populars exercides per Vox i Liberum. Els recursos demanaven que se cités a declarar com a investigat el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, una petició que la jutgessa instructora ja havia descartat i que ara el tribunal confirma.
