09.12.2025 - 19:36
|
Actualització: 09.12.2025 - 19:49
El pla estrella del PP i Vox per rebaixar la presència del català als centres educatius de les Illes ha tornat a demostrar el seu escàs suport social. Segons les dades aportades avui al Parlament Balear pel conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera (PP), solament 5.864 alumnes de Primària i ESO —menys del 5% dels 120.651 inscrits en aquestes etapes, d’acord amb l’Anuari d’Educació de la UIB— participen aquest curs en el pla que anomenen de “lliure elecció de llengua”, però que no deixa de ser una iniciativa de segregació lingüística que ataca frontalment l’ensenyament en català.
El projecte ja va ser un fracàs el curs passat. Ara, tot i que el nombre de centres adherits ha passat d’11 a 19, l’impacte real del projecte continua sent molt limitat. La mesura permet que els centres educatius ofereixin a les famílies la possibilitat d’elegir si una part de les matèries troncals s’imparteixen en català o en castellà. En el cas de Primària, afecta Matemàtiques i Coneixement del Medi; en l’ESO, s’hi afegeixen Matemàtiques, Geografia i Història i una assignatura científica (Biologia i Geologia, Física i Química o Tecnologia). Perquè un centre s’hi pugui acollir, almenys el 20% de l’alumnat ha de mostrar interès a participar-hi.
Vera diu que és un èxit, malgrat el fracàs
Durant la sessió parlamentària, Vera ha defensat que l’ampliació del pla pilot —que ara inclou també instituts de secundària— és un èxit de la iniciativa i ha insistit que l’objectiu és garantir un domini “en igualtat de condicions” de les dues llengües. El govern balear ha remarcat que el Decret de Mínims es continuarà aplicant i que, en qualsevol cas, el català mantindrà almenys el 50% de les hores lectives.
Tanmateix, les dades continuen evidenciant que el suport és marginal, i diversos centres han expressat obertament la seva oposició. En els darrers mesos, docents i equips directius han denunciat la pressió política que hi ha al darrere i s’hi han oposat frontalment perquè assenyalen que és mesura que ataca el català i la cohesió del sistema educatiu.
OCB: “És una estratègia segregadora”
El pla va ser una de les principals exigències de Vox per investir Marga Prohens com a presidenta del govern. El PP va assumir-lo com una de les 110 mesures del pacte de governabilitat signat després de les eleccions de 2023, malgrat les crítiques de la comunitat educativa i dels defensors del model d’immersió lingüística.
Després de la ruptura amb Vox, el govern de Prohens va mantenir el pla de segregació lingüística. A l’abril, Obra Cultural Balear (OCB) va enviar una carta als equips directius dels centres per a rebutjar la proposta i els avisava que: “No és més que una estratègia segregadora, sense fonament pedagògic ni legal, que posa en risc la cohesió social dels centres educatius i que pretén separar els alumnes únicament per raó de llengua”.
