Nit de Nadal amb els gitanos de Perpinyà

Els homes que hi ha a la plaça del Puig, la nit de Nadal, van mudadíssims: van amb vestit, molts també porten corbata o corbatí, i alguns duen una cadena d’or per fora. En Nic Giménez, també veí del barri de Sant Jaume de Perpinyà i un dels caps de la comunitat gitana local, parla amb un dels pastors de l’església evangèlica. La nit de Nadal comença a l’assemblea (una mena de missa evangèlica), si més no per a uns quants veïns del barri.

Sant Jaume és vibrant i acollidor, i brut i vell. Fou un call i en resta l’urbanisme; ara, i d’ençà de fa uns dos segles, és un barri de gitanos catalans. Són més de tres mil i se senten desemparats: menystinguts per les institucions franceses i oblidats pels catalans del sud. Als carrers de Sant Jaume solament se sent parlar català; tan sols parlen francès a missa, a escola, quan surten del barri, quan ve un foraster, i amb la minoria àrab de la part baixa del barri. Els gitanos són un dels bastions més robusts de la llengua a Catalunya Nord.

A les assemblees evangèliques de Sant Jaume, fonamentalment hi parlen els pastors, i també alguns feligresos, i la resta és rumba i flamenc. Però per Nadal, els pastors parlen poc i els feligresos surten, però en lloc d’explicar els seus testimonis, canten. En acabat, la nit continua a algunes cases del barri. Thibeau, uns dels fills de Nic Giménez, n’és un dels amfitrions. Hi sona més flamenc que rumba, i les dones ballen més que no pas els homes.