22.03.2017 - 14:23
El turista gasta de 3 a 4 vegades més que els residents a la ciutat
BARCELONA, 22 (EUROPA PRESS)
El director acadèmic del Fòrum de l’Economia de l’Aigua, Gonzalo Delacámara, ha alertat aquest dimecres de la “pressió notable” del turisme sobre la qualitat de l’aigua a la ciutat de Barcelona.
Serà un dels temes que s’abordaran en el fòrum, que se celebrarà el dimecres 5 d’abril en el Recinte Modernista de Sant Pau, ha explicat Delacámara en roda de premsa.
Ha explicat que els 12 milions de turistes que visiten anualment la ciutat –que suposen el 12% del PIB– generen problemes vinculats als recursos hídrics: el subministrament està assegurat per llei però pot afectar el tractament de les aigües residuals.
Solucionar-ho requereix “ser més eficients” en l’ús de l’aigua i millorar la capacitat de les depuradores per reutilitzar les aigües residuals, segons Delacámara.
La despesa mitjana d’aigua del turista és de tres a quatre vegades superior al d’un resident habitual, per la qual cosa veu necessari “repensar” el model turístic, amb menys visitants perquè hi hagi menys pressió sobre el mitjà, encara que mantenint la contribució al PIB.
REUTILITZACIÓ DE L’AIGUA
Entre els objectius, ha destacat el tractament de contaminants en l’agricultura –pesticides i fertilitzants–; dels contaminants emergents –traces d’ibuprofèn, cafeïna, cocaïna, detergents i cosmètics–, ja que no es detecten ni tracten; la gestió de l’aigua de pluja que arrossega contaminants, i reutilitzar les aigües residuals.
Segons ell, Catalunya podria ser líder en reutilització de l’aigua però no inverteix suficientment en infraestructures, ja que està allargant la vida de les depuradores als 100 anys quan estan dissenyades per 50: “La mitjana és que estan tractant de forma avançada el 38% de les aigües residuals”.
També ha dit que el cost de l’aigua pot variar un 350% depenent de la comunitat autònoma –segons dades del 2015 de l’Associació Espanyola de Proveïment d’Aigua i Sanejament (Aeas)–, a causa de les característiques dels sistemes hídrics però també a l’aplicació de cànons que repercuteixen sobre la tarifa final –hi ha regions que no en tenen cap i altres fins a tres–.
A Espanya, “el consum per família és de 240 euros a l’any, la qual cosa suposa menys del 0,9% del pressupost familiar”, segons Delacámara.
AIGUA EMBOTELLADA O D’AIXETA
Ha detallat que aquesta xifra “es pot multiplicar per dues” a l’àrea metropolitana de Barcelona, a més de que Catalunya registra el consum més alt d’aigua embotellada, que costa 1.000 vegades més que l’aigua de l’aixeta.
“Si tinguéssim totes les infraestructures en ple funcionament i baixéssim la duresa de l’aigua perquè el gust millorés, les famílies reemplaçarien una part del consum embotellat per aigua de xarxa”, ha assegurat.
Sobre la remunicipalització de l’aigua, ha posat l’accent en què s’afrontin els reptes de seguretat hídrica i manteniment de les infraestructures, en comptes de centrar la discussió en la titularitat pública o privada del servei, perquè la cooperació entre tots dos és una necessitat lògica.
GENERAR DEBAT
El fòrum té l’objectiu de generar un “debat públic” a l’entorn de les polítiques de gestió de l’aigua a partir de l’evidència internacional.
S’han organitzat sis taules rodones, sobre canvi climàtic, reptes socials i de gobernanza, regulació i sanejament, coordinació de polítiques, sostenibilitat de les ciutats i desafiaments per a les polítiques públiques del segle XXI.
Els principals convidats seran el Premi Nobel de la Pau del 2007, Mohan Munasinghe, que obrirà la primera ponència de la trobada, i el Premi Nobel d’Economia 2014, Jean Tirole, que tancarà el fòrum, on s’abordaran els models de gestió d’Anglaterra, Gal·les i Portugal.
