La fortuna dels Pujol a Andorra: entre “l’origen desconegut” i els moviments dubtosos

La fortuna de la família Pujol Ferrusola a Andorra és l’element més sòlid d’un judici en què, fins ara, les acusacions no se n’han sortit, a l’hora de constatar una corrupció a gran escala. Hi ha contractes i concursos sospitosos, operacions estranyes i lligams curiosos, però les declaracions de testimonis han mostrat esquerdes i errors seriosos en la investigació. L’inspector de la UDEF que va signar els informes que apuntalen la causa, Álvaro Ibáñez, ha hagut d’admetre llacunes metodològiques en la instrucció policíaca del cas. Hi havia diners no declarats a l’estranger, sí, però ni els agents, ni el fiscal ni els advocats de l’estat no han sabut definir gaire quins concursos públics es van adulterar –ni qui, ni com– per tal que Jordi Pujol Ferrusola arribés presumptament a cobrar les comissions que després hauria repartit entre els germans.

Avui s’ha acabat, finalment, el testimoni d’Ibáñez, que ja havia declarat dues sessions senceres, i ho ha fet amb un colofó. Fa uns quants dies, l’inspector va dir que aquesta manca de precisió s’explicava no perquè ell no considerés que cap Pujol hagués intervingut directament sobre cap resolució específica de cap concurs públic, sinó perquè la seva posició els atorgava una gran influència política de llarga durada, d’una manera semblant a com passava en el cas Palau, la sentència del qual va condemnar Convergència. L’advocat José María Fuster Fabra li ha demanat que ho desenvolupés. Amb la tesi que Jordi Pujol Ferrusola tenia un “domini fàctic total de les institucions”, l’inspector inferia que això incloïa les que governaven el PSC i Iniciativa, per exemple? Resposta: “Sí.” L’advocat ha fet un somriure murri.

Les acusacions esperen que n’hi hagi prou perquè el tribunal consideri provada una corrupció que, en tot cas, sempre és difícil de provar, però les defenses han criticat d’ençà del primer dia que tot era massa difús. Fins ara, el president José Ricardo de Prada havia donat més d’un cop de mà a l’inspector –el més destacat, quan el va disculpar per haver dit que tenia “animadversió personal” contra els acusats– i avui, per bé que ha estat igualment invasiu en els interrogatoris d’un parell de defenses, ha semblat que ell mateix ho admetia: “Ja hem constatat que el testimoni no ens aporta dades gaire concretes.”

En canvi, la tesi acusatòria sí que té més clar l’esquelet del funcionament financer de la trama. Avui també ha declarat un altre policia espanyol, l’agent 105.601, que va ser l’encarregat d’estudiar detingudament els moviments bancaris de la família. L’agent ha assegurat que entre el 1992 i el 2004, els germans Pujol Ferrusola van ingressar un total de 5.000 milions de pessetes en efectiu a Andorra, és a dir, trenta milions d’euros aproximadament, tot i que ell ha respost per tan sols 1.200 milions, que van passar pel compte de Josep Pujol Ferrusola, cosa que equival a una mica més de set milions d’euros. Segons l’agent, les dades de la comissió rogatòria amb Andorra els van permetre de detectar “una coordinació per a poder ingressar diners de manera sistemàtica als comptes” de la família. El mateix dia, les mateixes quantitats se solien repartir entre els germans.

Com és sabut, la versió de les defenses és que aquests diners provenien en primera instància de la deixa de l’avi Florenci Pujol i que es van anar multiplicant arran d’inversions ben fetes. La versió de les acusacions és que provenien de comissions il·legals. L’agent 105.601 ha dit que certament la investigació va permetre d’observar que prop d’un 90% dels diners andorrans es destinaven, en algun moment, a la compra de productes financers, però que ell ho considera part d’una gran operació que mirava “d’estratificar i de diversificar aquests diners per a poder-los reintroduir al sistema financer i tenir respostes per a les preguntes sobre l’origen”. Això sí, no pot dir-ne res més: “L’origen és desconegut”, ha admès.

L’agent també ha reconegut que, llevat dels comptes de Jordi i de Josep Pujol Ferrusola, cap dels comptes dels altres germans no es va analitzar. L’advocat del primogènit, Cristóbal Martell, ha renunciat a fer preguntes. L’advocat d’en Josep, Jaime Campaner, ha interrogat l’agent sobre la branca del cas que afecta l’empresa CAT Helicòpters, que segons els informes policíacs es podria haver beneficiat d’adjudicacions en canvi d’emblanquir diners de la família. L’amo d’aquesta empresa, Jorge Barrigón, també és acusat en aquest judici. L’agent ha recordat que van detectar que un funcionari del Servei Català de Trànsit treballava alhora a l’empresa de Barrigón, però també ha admès que no van fer comprovacions destacades, com ara si tenia permís de convalidació, i tampoc no sabia que el recurs de TAF Helicòpters, una empresa de la competència que va perdre uns quants concursos tot i oferir preus més competitius, va ser desestimat.