Fort augment de la desocupació estacional a l’agost

A l’agost és habitual que l’afiliació es redueixi per motius estacionals, sobretot en l’educació i l’entreteniment. Enguany no ha estat diferent i la baixada ha estat de l’1,6% en comparació amb el juliol, és a dir, 63.562 afiliacions a la Seguretat Social menys, en línia amb els descensos d’aquests darrers anys. De totes maneres, la intensitat és més forta, perquè aquesta xifra equival al 30% del total de l’estat espanyol. Sortosament, en termes interanuals, l’afiliació creix d’un 2%, equivalent a 77.060 afiliacions més que l’agost de l’any passat. A tot l’estat, l’augment és lleugerament superior, del 2,3%. Malgrat tot, es destaca que la xifra de 3,8 milions d’afiliats a Catalunya és la més alta en un agost del 2007 ençà. I també el fet que, tant a casa nostra com a l’estat espanyol, l’afiliació ja encadena augments consecutius d’ençà de l’abril del 2021.

Els analistes de FUNCAS criden l’atenció –a escala de l’estat espanyol, però no deu diferir gaire de la catalana– sobre les importants diferències existents per sectors. Si en la indústria i, sobretot, en la construcció, el creixement de l’afiliació s’ha accelerat respecte de l’any anterior, en els serveis s’ha registrat un alentiment tant en el sector públic com en el privat: per exemple, en l’hoteleria i el comerç. I remarquen que, quant a l’ocupació segons nacionalitat, el segon trimestre de l’any es va observar una intensa desacceleració en el creixement de l’ocupació d’estrangers i una acceleració en el de ciutadans de l’estat espanyol, tendència que s’ha capgirat els mesos de juliol i agost.

És clar que sempre es pot veure d’una manera més positiva, mirant els darrers dotze mesos. “L’afiliació torna a donar-nos bones notícies, amb mig milió de treballadors més que fa un any i creixent”, ha comentat la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyola, Elma Saiz, en un vídeo publicat a les xarxes socials. “Enguany l’ocupació ha crescut en tots els sectors i a totes les comunitats autònomes, especialment entre els menors de 30 anys i els més grans de 52, que eren els grups d’edat que fins ara tenien més dificultats”, ha afegit. Bé, és el seu punt de vista.

La desocupació, en comparació amb el mes de juliol, ha crescut d’un 2,5%. Tot i l’augment habitual d’aquest mes, la crescuda ha estat lleugerament inferior a la de l’agost del 2024, que va ser del 2,7%. Però la intensitat és molt superior a la del conjunt de l’estat, perquè en representa el 36%. En relació amb això, el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, ha dit aquest migdia: “Tenim activitat estacional que permet que el país generi riquesa, perquè sense aquesta economia del visitant les persones no haurien tingut l’oportunitat d’ocupar un lloc de treball.” De totes maneres, ha insistit que cal millorar les polítiques actives d’ocupació perquè aquests treballadors puguin transitar cap al mercat de treball després d’aquest període. “Les empreses continuen tenint vacants per cobrir i hem d’aconseguir que els qui han treballat en aquesta activitat estacional puguin incorporar-se més tard a uns altres sectors d’activitat”, ha afegit.

El secretari de Treball, Paco Ramos, no sembla donar-hi gaire importància. “Es manté la tendència de descens interanual de la desocupació començada fa quatre anys i l’augment registrat el mes d’agost és l’habitual”, ha dit. Malgrat el punt d’optimisme oficial, em continua preocupant que a Catalunya el ritme de la baixada de la desocupació sigui un mes més molt lent comparat amb el de tot l’estat. Concretament, aquí ha estat del -2,6% i al conjunt de l’estat, del -5,7%. Només baixem menys de pressa que el País Basc, amb un -2%. I ja fa molts mesos que dura. També és cert que continuem amb una taxa de desocupació, segons l’EPA del segon trimestre, del 8,1%, en contrast amb el 10,3% estatal. Però l’una cosa no hauria d’ocultar l’altra.

Un aspecte que cal destacar és la situació de la desocupació de llarga durada, que no millora. La directora de l’Àrea de Treball de PIMEC, Sílvia Miró, ha explicat aquest migdia que 294.565 desocupats del mes de juliol encara ho són a l’agost, xifra que significa una taxa de permanència del 92,2%. Sobre aquest indicador, s’ha manifestat preocupada per la durada de la desocupació a Catalunya, amb una mitjana actual d’11,4 mesos, una dada que ha disminuït lleugerament respecte del mes de juliol, però que continua essent elevada. I ha afegit: “La xifra de desocupats, en aquesta situació, ha arribat aquest mes d’agost al 48,9% del total.” És a dir, gairebé la meitat, cosa que és un indicador fefaent de la dificultat que un bon gruix de persones té per a trobar feina.

Quant a la contractació, durant el mes d’agost s’han signat un total 160.000 contractes, és a dir, hi ha hagut un descens d’un 39,7% respecte del juliol. És una reducció molt significativa, però sempre podem dir que és típica dels mesos d’agost. Ara, potser ens hauríem de preguntar si la xifra aconseguida és normal en aquest mes o, per contra, ha estat inusualment baixa? Per a contextualitzar la dada del mes passat, cal destacar un fet molt significatiu: la xifra de contractes signats és la més baixa en un mes d’ençà l’agost del 2013, sempre que exceptuem dos mesos extraordinàriament singulars –abril i maig del 2020–, en els quals moltes activitats econòmiques estaven paralitzades per imperatiu legal. Insisteixo en el fet que és normal d’observar grans reduccions de la contractació a l’agost respecte del juliol, però no podem passar per alt que les xifres no havien estat mai tan baixes aquests darrers dotze anys.

Valentín Bote, director de Randstad Research, diu: “En definitiva, l’agost del 2025 ha marcat un mínim en la contractació en més de dotze anys i, fins i tot en un mes en què se signen pocs contractes, la comparació amb el mateix mes d’anys anteriors llança un senyal interessant d’interpretar: menys oportunitats laborals per als qui no tenen encara cap contracte signat.”