El totpoderós Florentino Pérez, president del grup ACS i del Reial Madrid, va comparèixer ahir al Parlament de Catalunya per informar de les seves responsabilitats sobre el cas Castor. És a dir, per explicar davant la comissió parlamentària (vídeo) com és que va haver-hi moviments sísmics, amb terratrèmols que van arribar fins a 4,3 de l’escala de Richter, quan empreses del grup ACS, de Florentino Pérez, extreien gas davant la costa de Vinaròs l’any 2013. El cas Castor va arribar a ser escandalós perquè el contracte entre l’empresa i l’administració pública incloïa una clàusula que permetia que l’empresa cobrés indemnització en cas que el projecte no reeixís, encara que la culpa fos de l’empresa. I, efectivament, després dels moviments sísmics, el projecte es va aturar i, a dreta llei, l’empresa ACS ha de cobrar 1.350 milions, que pugen a 3.250 milions amb interessos.

Ahir Pérez no va acabar de respondre si els diners els havia cobrats del tot, ni qui havia inclòs la clàusula al contracte, ni si havia parlat directament o no amb els ministres Josep Piqué, José Montilla, Joan Clos i Miguel Sebastián sobre aquesta clàusula. Però sí que va tenir temps de dir –confessar, diríem– que no està avesat que li trenquin la girada, que el qüestionin, l’interroguin o el pressionin, davant les preguntes insistents, sobretot dels diputats presents.

Poca broma, per exemple, amb la invectiva que li va llançar Maria Sirvent (CUP): ‘Vostès injectaven gas perquè la gent no els importa. Només els importen les butxaques, i no la gent. Capitalisme d’amiguets protagonitzat per elits extractives. Vostè és un exemple de socialització de pèrdues i privatització de beneficis. Els seus beneficis, la nostra misèria. No permetrem en cap cas que vostè posi les seves urpes sobre la nostra gent, els nens i els serveis socials. Cada dia es menja més el nínxol de mercat.’

Davant aquest escenari, Florentino Pérez, fins i tot, va forcejar amb el president de la comissió, Ferran Civit, assegut al seu costat, i a qui va agafar el braç amb insistència quatre vegades, veient que Civit li apagava el micròfon si Pérez volia tallar els diputats. ‘Senyor Pérez, deixi acabar els diputats i després els respon a tots.’

Ferran Civit apaga el micròfon de Pérez quan interromp els diputats.

‘Nosaltres hem donat feina a ex-presos polítics’

El nerviosisme de Pérez no va durar tota l’hora de la compareixença. Prou que se’n va sortir, però va ser especialment flagrant en dues ocasions. Primer, quan presumia que ‘ACS és un grup de 1.200 empreses, 200.000 treballadors, 10.000 obres vives cada dia, a 70 països, nascut a Barcelona després de comprar a Banca Catalana, una empresa de 70 persones que dóna feina a disminuïts psíquics, dones embarassades, i ex-presos polítics’.  Ex-presos polítics? L’inconscient el traïa, com acceptava més tard, quan va dir que parlava d’ex-presos i prou, en un dels gests de la tarda. Puny alçat, en estrany gest comunista, Florentino Pérez acceptava el mea culpa.

El segon moment de nerviosisme fou quan, responent a preguntes dels diputats, Florentino Pérez es va fer un embolic i va acabar insinuant que a ell el van anar a cercar per a fer el projecte. Però resulta que el projecte es va guanyar per concurs públic. L’estat va demanar a Florentino que es presentés, i guanyés, el concurs, o com va anar això? ‘No, no. Em referia al fet que va ser l’empresa canadenca que de primer volia fer el projecte tota sola, que em va venir a cercar, veient que no se’n sortiria’, va dir Pérez.

‘He assistit a tots els mítings de Convergència i Unió’

Qui sap si amb la intenció de guanyar-se no se sap ben bé quina audiència, el senyor Pérez va recordar que ell havia estat un dels fundadors del Partit Reformista de Miquel Roca, partit que es va presentar a les eleccions espanyoles del 1984 i hi va obtenir zero diputats. ‘Jo he assistit a tots els mítings de Convergència, a tots, fins que vaig ser president del Reial Madrid. No m’ho demana això, oi, senyora Sirvent?’, deia Pérez per contrarestar l’argumentació contundent de Sirvent sobre CLECE, les empreses de Pérez que han entrat en els serveis socials catalans i que han dut les treballadores a la vaga.

Preguntes incisives

Aquestes són algunes de les preguntes incisives que es van sentir ahir a la comissió:

—Li recordo que és en una comissió i que és delicte no ajustar-se a la veritat. Diu que no va intercedir en res, però un regidor de Vinaròs acaba d’explicar que es va reunir amb vostè perquè vostè volia que la planta de gas portés el nom del seu germà mort. Volia confirmar que això es així. No va parlar mai amb el president de l’empresa Castor, Recaredo, del projecte? Mai?

—La clàusula que ha permès la reclamació patrimonial va ser una clàusula induïda pel sistema financer o per vostès? M’agradaria saber si el Banc Europeu d’Inversions (BEI) va demanar aquesta clàusula.

—Quina part de la indemnització ha estat cobrada?

—Ningú no va atendre estudis d’impacte ambiental abans d’extreure gas. Per què?

Parla Florentino Pérez

La intervenció inicial de Florentino Pérez va ser aquesta: ‘Estic una mica sorprès perquè m’hagin citat aquí. El grup es gestiona amb un alt grau de descentralització i els responsables en són els seus gestors. No he participat en res d’aquest cas. I el Castor representa un 1% de la facturació del grup. No he intervingut en res. En poca cosa els puc ajudar.’

Però al final, algunes coses sí que les va explicar, el senyor Pérez:

‘Jo estic acostumat a no fer mal a ningú. D’ençà del 83 he treballat 24 hores el dia. Tinc la meva vida aquí, i un dels meus objectius és millorar la qualitat de vida dels meus treballadors. Posats a fer mítings, jo també en sé. I hi insisteixo, amb 10.000 obres vives el dia, sempre passen coses. Recadero era el president dels canadencs. És un projecte que vol el govern i el govern ve a veure si el volem. Algunes operacions surten regulars. Tot el que fem era perquè volíem donar satisfacció als ciutadans. Què ha passat aquí? Que en determinades infrastructures no calen garanties, però en aquesta sí. Perquè hi ha risc geològic. I cap empresa no pot entrar en l’operació si l’estat no cobreix l’operació. Això és així.’

‘Oh, li han donat 1.350 milions a Florentino amb la clàusula? No. No pas a mi. Tots aquests diners se’ls emporten els finançadors, els bonistes, els del Banc Europeu d’Inversions (BEI). No me’ls ha donats a mi. Podíem haver viscut sense fer l’obra. Hi hem perdut diners […]. Un govern vol fer un magatzem i uns canadencs ens vénen a buscar perquè som els únics que ho podem fer. I no hi ha res més. Hi ha un procés judicial. Siguem-ne respectuosos. Jo en el procés no hi he intervingut gens. Vostè creu que tots els qui treballen al nostre grup són sants? Doncs no. També ens enganyen a vegades des de dins. Pot passar. I no és aquest cas. I per tant vull que s’aclareixi. A mi m’han assegurat que tots els estudis d’impacte ambiental van ser fets. I el procediment ens ho dirà. Encantat de venir, però no que em facin un míting de bons i dolents. No és cosa de bons i dolents. Sobre el regidor de Vinaròs, van venir per agrair el projecte. Res més. Ho juro pels meus morts. No pels meus fills. No he anat a Vinaròs. Demano perdó per tot allò que calgui. I solidaritzar-me amb tothom. Però pel que he fet; no pas pel que no he fet. I deveu convenir amb mi que s’ha polititzat molt, aquest cas. I res més.’

Bé, sí. Una cosa més, sí. Maria Sirvent, quan es va acabar l’acte, va lliurar al senyor Pérez del llibre Castor: la bombolla sísmica, de Jordi Marsal, que fins i tot li va signar. Pérez se’n va anar de la sala després d’una hora i mitja de compareixença, i donant la mà a tota persona que va trobar en el seu camí de sortida, mentre anava demanant a tothom si era soci del Reial Madrid o no.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb