12.01.2017 - 11:36
Reclama fins a 595 anys de presó per a membres de la trama que va operar a nivell estatal
BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)
La Fiscalia ha demanat penes des dels cinc fins a 595 anys de presó per a una xarxa de funcionaris d’Hisenda i agents de la Guàrdia Civil que suposadament es dedicava a la vendre dades de caràcter personal, laboral i tributari de centenars de persones físiques i jurídiques, segons l’escrit d’acusació recollit per Europa Press.
La causa forma part de la coneguda policialment com operació Pitiüsa, que un jutjat de Barcelona va dividir en diverses peces separades i en què la Fiscalia Anticorrupció ha presentat ja un mínim de tres escrits d’acusació contra diferents investigats, ha publicat aquest dijous ‘El Periódico’.
En aquest cas, la Fiscalia acusa un total d’11 persones; entre els quals hi ha el guàrdia civil destinat en el moment dels fets a Àlaba José Manuel V. i el destinat al Prat de Llobregat (Barcelona) Manuel R., a més del funcionari de Vigilància Duanera de l’Agència Tributària a Barcelona Felipe M..
La fiscal també assenyala qui va ser funcionari del Departament d’Hisenda de la Diputació Foral de Biscaia Fernando María I.; el tècnic de l’Agència Tributària de la Delegació Especial a Madrid Francisco Javier A. i els detectius privats Álvaro R., Ramon C., Aitor G., Vicente C., Cristina P., a més de la pensionista María del Carmen A. –per actuar com a intermediària–.
EL CAPITOST, MORT
D’una forma o d’una altra, tots suposadament van participar en una trama que va actuar com a mínim des del juny del 2006 fins al 2012 i estava encapçalada per Juan Antonio R., investigat en la causa fins que va morir el gener del 2014.
Juan Antonio R. era el capitost d'”una xarxa estructurada a nivell nacional” dedicada a l’obtenció, intermediació, comercialització i distribució a gran escala de dades reservats de caràcter personal, laboral i tributari de centenars de persones físiques i jurídiques, segons la Fiscalia.
Aquesta persona rebia una elevadíssima quantitat de peticions de dades privats de clients procedents de diferents punts d’Espanya, especialment agències d’elaboració d’informes comercials i detectius privats.
En funció del tipus de consulta, Juan Antonio R. canalitzava a la resta d’acusats les peticions; cobrava als seus clients segons les dades comandes i, una vegada obtinguda la informació, pagava als intermediaris.
A la trama –amb diferents responsabilitats dels acusats– se li atribueixen més de cent delictes contra la intimitat de revelació de secrets.
