La fiscalia i Antifrau reclamen 205.000 euros a Daniel de Alfonso per triennis i cobraments indeguts

  • La defensa de De Alfonso assegura que no tenia "ni remota idea" de gestió econòmica

VilaWeb
29.09.2025 - 16:03
Actualització: 29.09.2025 - 17:43

La fiscalia del Tribunal de Comptes (TdC) i l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) han demanat que l’ex-director de l’ens Daniel de Alfonso retorni més de 205.000 euros que ell i dos càrrecs propers van cobrar indegudament en triennis i complements. El judici, que ha quedat vist per a sentència en una sessió presidida per la consellera de comptes Elena Hernáiz, busca esclarir uns fets produïts entre 2011 i 2016. Durant la sessió, la defensa de l’ex-director de l’OAC ha assegurat que De Alfonso no tenia “ni remota idea” de gestió econòmica i s’ha preguntat si el procediment busca esclarir la veritat o donar un “escarment” a De Alfonso per “traïdor a Catalunya”.

El cas jutjat avui a Madrid busca analitza uns pagaments que va cobrar De Alfonso en matèria de triennis i que serien superiors al que li correspondrien. En total, l’ex-director de l’OAC hauria rebut 180.000 euros en aquest concepte. Per la seva banda, Josep Maria Sangenis, qui era cap d’administració i recursos humans, hauria rebut 12.000 euros, mentre que l’exdirectora adjunta hauria cobrat 6.300 euros que no li pertocaven. A tot això, s’hi ha de sumar el suposat cobrament d’uns complements de “qualitat” que les acusacions també consideren fora de lloc.

El cas, que té marge per ser recorregut a la sala de justícia del mateix Tribunal de Comptes i al Tribunal Suprem, ha quedat vist per sentència, que s’haurà de publicar en unes tres setmanes. Durant la vista d’avui, les acusacions han insistit en la responsabilitat comptable que té De Alfonso pels pagaments irregulars, mentre que la defensa de l’exdirector ha descarregat les responsabilitats en Sangenís.

La lletrada de l’OAC, Rosa María Pérez ha afirmat que els fets estan “plenament provats”, ja que és clar que es van fer “pagaments” i que els va “ordenar” i “firmar” el mateix De Alfonso. “Sense la seva firma no es feien, i els pagaments els rebent tots, i aquest és una circumstància nuclear. El director, i persones molt properes al cercle de direcció. Parlem de pagaments indeguts fets a De Alfonso, que en la major part de la part reclamada, parlem de 180.000 euros, ell ho decidia, ordenava i percebia”, ha exposat.

“No es pot sostenir que el senyor De Alfonso no sabia res i que tot era una maniobra del senyor San Genís, sobretot quan la partida principal eren els triennis percebuts per De Alfonso”, ha reblat. Per la seva banda, el fiscal Luis Rueda ha remarcat que és estrany que De Alfonso passés a cobrar tant en matèria de triennis i no fes cap pregunta. “Si t’ho qüestiones, i segueixes, és que, evidentment, has decidit cobrar el que no et mereixes cobrar”, ha reblat.

Per la seva banda, la defensa de De Alfonso, a càrrec de l’advocat Santiago Milans del Bosch, ha assegurat que l’ex-director de l’OAC venia del món del dret, no de la gestió en matèria econòmica, que requeia en altres persones. A més, ha apuntat que a ell se’l va fer fora del càrrec per “un mòbil polític”. “Recordaran que, a conseqüència d’unes gravacions que té amb el ministre d’Interior, se’l nomena pràcticament ‘enemic número u’ de la Generalitat, amb pintades, escarnis… i se’l cessa”, ha exposat tot dient que va acabar marxant de Catalunya.

Finalment, el lletrat Milans del Bosch ha apuntat que la gestió de De Alfonso mai va rebre “un retret” o un informe dels serveis jurídics que digués que s’estaven recorrent “camins perillosos”. Per tot plegat, ha reclamat tenir en compte la “veritat material” i ha exigit que es desestimin les pretensions de les acusacions.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor