El fiscal Bermejo continua suant per acorralar Jordi Pujol Ferrusola

Les coses no van sobre rodes per a l’acusació del cas Pujol. De moment, el fiscal Fernando Bermejo no acaba d’aconseguir que cap testimoni acorrali del tot l’acusat principal, Jordi Pujol Ferrusola, fill gran del president. Fins ara, Bermejo ha sabut sembrar dubtes raonables sobre les tasques d’intermediació per les quals el primogènit cobrava sumes ominoses, perquè ha palesat l’absència d’informes i de documents que acreditessin aquestes tasques i també una bona colla de llacunes contractuals. En canvi, s’ha endut uns quants gerros d’aigua freda amb testimonis que han defensat tant el paper de Pujol Ferrusola en determinades operacions com la netedat de les operacions esmentades.

El fiscal, com és sabut, considera que els diners de la família a Andorra provenien de les comissions que Jordi Pujol Ferrusola cobrava per tasques d’intermediació que eren, en realitat, invencions, en canvi d’uns suposats contractes públics que els governs del seu pare concedien a determinades empreses. Un d’aquests casos és el de l’abocador de Tivissa, de l’any 2002. Segons el fiscal i el jutge instructor, l’abocador, un negoci molt sucós, feia molt de temps que estava aturat i no es va desencallar fins que no hi va intervenir el primogènit, que havia pactat una comissió amb els dos promotors del projecte, Gustavo Buesa i Josep Mayola –tots dos acusats, també, en aquest judici–, accionistes majoritaris de l’empresa Gestió i Recuperació de Terrenys. 

Avui ha comparegut el primer testimoni que havia estat càrrec en els governs de CiU, Antoni López Salgueira, que era director general de Qualitat Ambiental en el moment que es va donar la llicència que autoritzava Gestió i Recuperació de Terrenys a explotar l’abocador –empresa que després fou adquirida pel gegant FCC. López Salgueiro ha assegurat amb molta rotunditat que ningú no el va pressionar perquè aprovés la llicència i que tampoc no li va arribar que ningú més no parlés de cap xantatge ni de cap influència; ha insistit que la va aprovar perquè tots els indicadors tècnics l’avalaven, i que l’acompanyaven, a més, els seus coneixements com a enginyer químic. 

En aquest mateix interrogatori, el fiscal també ha assenyalat Oriol Pujol Ferrusola, tot recordant que en temps de l’operació era secretari general de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. López Salgueira ha dit que el seu càrrec no depenia “en absolut” d’aquella secretaria general, perquè estava adscrit a l’estructura del Departament de Medi Ambient. Per aquest cas, doncs, també haurà de declarar Ramon Espadaler, que aleshores n’era el conseller, i que ara és conseller de Justícia del govern del president Salvador Illa.

La també incompleta fotografia africana

Un altre testimoni que pot haver ajudat la defensa de Pujol Ferrusola ha estat el de Cristian Gómez, jurista de l’àrea de construcció de l’empresa ISOLUX. Gómez va ser l’encarregat de redactar informació interna sobre un projecte d’electrificació que ISOLUX tenia a Gabon, pel qual Jordi Pujol Ferrusola també hauria cobrat grans sumes en concepte d’intermediació i assessorament. Gómez ha dit que desconeixia la intervenció concreta que va tenir Pujol en l’operació, però ha afegit que va trobar documentació que hi feia referència. I després, tot responent preguntes de la defensa, ha explicat que ISOLUX tenia una relació molt anàrquica amb els intermediaris i assessors que els ajudaven a fer negocis: no sempre els contractava la mateixa persona ni s’hi feien contractes en els mateixos termes. I, de fet, era possible que existissin serveis d’agents comercials sobre els quals no hi havia documentació. 

El balanç dels testimonis, tanmateix, és irregular. Álvaro Rengifo, un altre ex-treballador d’ISOLUX que, en aquest cas, va signar en nom de l’empresa el contracte amb Pujol Ferrusola pels assessoraments a Gabon, ha estat més confús. De la majoria de detalls que establia aquell contracte, ha dit que no se’n recordava: no recordava si la societat del primogènit, Project Marketing, va fer informes sobre l’estat de l’economia i de les infrastructures gaboneses, ni si va treballar per promoure la imatge d’ISOLUX a Gabon, ni si va cooperar amb estudis de mercat ni de proveïdors locals, ni si va participar en l’execució final del projecte. Ha dit que ell no accedia a la part més concreta del projecte i que s’imaginava que havien contractat la companyia de Pujol perquè en aquella època tenia contactes importants al país africà.