03.05.2017 - 13:00
La Comunitat Valenciana, Múrcia i Castella-la Manxa són les més castigades per la crisi immobiliària
BARCELONA, 3 (EUROPA PRESS)
L’Informe Barcelona Building Construmat defensa que el sector de la construcció té davant seu el repte d’abandonar la seva tradicional “zona de confort” –el projecte i l’execució– i participar també durant la fase d’explotació de l’edifici o de la infraestructura fins al final de la seva vida útil, ha explicat en roda de premsa el director del Departament de Mercats de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC), Josep Ramon Fontana.
El document ha estat elaborat per l’ITeC amb motiu de la 20ena edició del Saló Internacional de la Construcció de Fira de Barcelona, presentat aquest dimecres en roda de premsa i que tindrà lloc del 23 al 26 de maig en el recinte firal de Gran Via.
Fontana ha argumentat que els edificis una vegada construïts tenen una trajectòria, i si el sector no se n’encarrega està perdent una oportunitat de mercat: “Hi ha un nínxol de valor que els intimida per la por a allò desconegut, i això ho alleuja la tecnologia”.
Els autors del document, Fontana i Ferran Bermejo, consideren que la innovació en tecnologia, sistemes i gestió de processos és la millor salvaguarda per allunyar el risc de futures recaigudes a Espanya d’un sector que de moment té la majoria del seu dinamisme en l’habitatge, encara que la seva producció és encara un 50% inferior a la mitjana europea.
Exposen que les noves tecnologies “poden influir decisivament a millorar l’eficiència i els sobrecostos” i els nous materials ajuden en un entorn de sensibilitat ambiental creixent, però lamenten que el sector de la construcció és el que menys inverteix en innovació.
L’estudi assenyala les deu principals tecnologies digitals que poden incidir en la transformació del sector en el futur: el Big Data, la realitat virtual, els dispositius mòbils, l’escanejat i la impressió 3D, els drons, l’internet de les Coses (IoT), la realitat augmentada, el Building Information Modelling (BIM), la connectivitat i els sensors embeguts.
Fontana ha defensat que qui sap construir una cosa sap mantenir-la al llarg del temps i “aquesta és el camí del futur”, a més d’acostumar-se a treballar amb agents nous, col·laborant amb més gent, com el client i els mantenidors.
DIFERENTS VELOCITATS DE RECUPERACIÓ
L’informe també repassa les diferents velocitats del sector segons les zones geogràfiques i el subsector: “L’habitatge està en marxa, el no residencial i la rehabilitació encara no han acabat de despertar, i l’enginyeria civil ha tornat a retrocedir”, ha indicat Fontana.
Respecte a comportament territorial, les comunitats que han travessat una crisi més dura i experimenten una recuperació més lenta són la Comunitat Valenciana, Múrcia i Castella-la Manxa.
Les que han travessat una crisi més lleugera i gaudeixen d’una recuperació més intensa són les Balears, la Comunitat de Madrid i el País Basc, i en la mitjana espanyola hi ha Catalunya, Navarra, Galícia, Aragó, Castella i Lleó, Astúries i Canàries.
COMPARACIÓ AMB EUROPA
Segons les estadístiques de visats, a Espanya s’estan iniciant 1,5 habitatges nous per cada 1.000 habitants, menys de la meitat de la mitjana europea, amb més dinamisme a Madrid (2,6 habitatges per 1000 habitants), Navarra (2,2) el País Basc (1,9) i La Rioja (1,8), que concentren el 35% dels nous projectes en un territori en el qual viu el 21% de la població espanyola.
En edificació no residencial, els nous projectes suposen menys de 90 metres quadrats per 1.000 habitants, davant una mitjana europea que se situa per sobre dels 300 metres quadrats.
Entre les comunitats més actives hi apareixen Madrid (121 metres quadrats per 1000 habitants) i La Rioja (155), a més de les Canàries (135) i Aragó (122).
L’obra major de rehabilitació suposa una inversió d’una mica menys de 45 euros per habitant, mentre que l’estudi estima que la ràtio de referència europea pot situar-se entre els 195 i els 260 euros per càpita.
Quant a enginyeria civil, la licitació suposa uns 110 euros per càpita, davant uns 185 euros a Europa; les comunitats amb millors ràtios d’inversió són Galícia i el País Basc (ambdues 250 euros), a més de les Balears (236).
SÍMIL CARNAVALESC
Fent un símil amb les màscares carnavalesques, Fontana ha exposat que la cara dramàtica del sector de la construcció és l’obra pública, en mínims històrics, mentre que la cara alegre és la construcció residencial, i en edificació no residencial i rehabilitació “el potencial es troba aquí però falta un ‘clic’ perquè surtin davant”.
Respecte al sector residencial, ha indicat que “el sector de l’habitatge avui és molt diferent al d’abans de la crisi”, ja que el comprador familiar ha disminuït molt, i en part ha estat substituït pels inversors nacionals i estrangers a la recerca de rendibilitats que no ofereixen altres productes tradicionals d’inversió.
A més, han perdut pes els promotors tradicionals i han estat reemplaçats pels fons internacionals, socimis, bancs que assumeixen el rol de promotors i la tornada de les cooperatives.
“El que siguin actors nous ens pot generar recel perquè sabem el seu comportament actual però no a mitjà i llarg termini, però de moment el reemplaçament és efectiu”, ha sostingut, i ha augurat que Espanya aconseguirà els 100.000 habitatges anuals en un parell d’anys, mentre que 150.000 seria l’equivalent a la mitjana europea.
