05.12.2025 - 17:28
|
Actualització: 05.12.2025 - 17:35
La Comissió de Veritat i Reconciliació sobre el poble sami de Finlàndia ha entregat el seu informe final després de quatre anys de treball i gairebé quatre-centes entrevistes. El document és contundent: l’estat finlandès va aplicar durant dècades una política d’assimilació que va causar danys profunds en la llengua, la cultura i els modes de vida del poble indígena. Després de rebre’l, el primer ministre, Petteri Orpo, ha anunciat que el govern prepararà una disculpa oficial. “És clar que s’ha de fer”, ha dit.
L’informe, també entregat al parlament sami i al consell Skolt Sami Siida, recull desenes de testimonis sobre infants separats de les famílies, enviats a internats on se’ls prohibia parlar la seva llengua o mantenir pràctiques culturals pròpies. “El resultat va ser la pèrdua de la identitat i un impacte que encara és visible en forma de llengües amenaçades i pèrdua cultural”, assenyala la comissió.
Un trauma que travessa generacions
La presidenta de la comissió, Hannele Pokka, explica que moltes persones han revelat experiències que havien callat durant dècades: càstigs corporals per no parlar finès, humiliacions públiques, desarrelament familiar i comunitari. “Hem escoltat vivències profundament doloroses”, diu. Tot i que Finlàndia no va aprovar mai cap llei que imposés l’assimilació –com sí que va passar a Suècia i Noruega–, la comissió conclou que les pràctiques administratives i educatives van tenir el mateix efecte. Avui, solament tres llengües samis es mantenen vives: el sami septentrional, l’inari sami i l’skolt sami.
El document també constata que Finlàndia ha utilitzat territoris samis per satisfer necessitats pròpies, com ara la construcció de grans preses hidroelèctriques i infraestructures que van obligar comunitats senceres a traslladar-se. La comissió recull que, en molts casos, famílies que no dominaven el finès no van poder defensar drets històrics de pesca, caça o pastura davant l’administració.
Mesures de reparació i un canvi d’actitud
L’informe inclou seixanta-vuit recomanacions per garantir un futur digne al poble sami. Reclama, entre més coses, que Finlàndia reconegui formalment les injustícies històriques, que adopti el conveni de l’OIT sobre pobles indígenes i que creï una unitat específica d’assumptes samis dins l’oficina del primer ministre.
El president en funcions del parlament sami, Tuomas Aslak Juuso, ha assenyalat que el país necessita un canvi profund d’actitud. “Les maneres de fer d’abans ja no són suficients”, ha dit. I el vice-president del Consell de Joventut, Niila-Juhan Valkeapaa, ha remarcat la importància del moment: “Per primera vegada, podem explicar oficialment les nostres històries.”
La comissió tancarà la seva feina amb una lectura pública del document en col·laboració amb el Teatre Nacional de Finlàndia i el Museu Sami Siida. El text serà llegit per desenes de persones durant tres dies seguits, i també s’emetrà per YLE, la televisió pública. Les conclusions situen Finlàndia al centre d’un debat que recorre tot el nord d’Europa, on altres processos de veritat –a Noruega i Suècia– ja han documentat vulneracions similars.
