Incertesa sobre la votació de l’oficialitat del català a la UE

La reunió que ha de discutir –i previsiblement votar– l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec a la Unió Europea ja ha començat. Hi ha prevista una conferència de premsa per a donar-ne detalls a les 18.30, però s’espera que abans ja es pugui saber si finalment s’ha pogut aprovar. Abans, les declaracions prèvies d’alguns ministres a l’arribada a la reunió ja han donat algunes pistes de què pot passar. Dinamarca ha dit obertament que votarà que sí, i, en canvi, Finlàndia ha demanat que es deixi per a més endavant la votació. “Entenc que és una qüestió molt important per Espanya i Dinamarca no serà un obstacle en la recerca de consensos a la Unió Europea”, ha dit Marie Bjerre, ministra d’Afers Europeus de Dinamarca. De totes maneres, ha dit que és “poc clar què podem esperar” perquè no sap si s’arribarà a votar, però que si es vota, Dinamarca hi votarà a favor. També hi han expressat el suport Xipre i Eslovènia, que són dels pocs països que ha fet costat públicament a la proposta des del primer moment que es va presentar. Tot i que ha dit que és optimista, el secretari d’estat eslovè pels Afers europeus, Marko Štucin, ha dit que no sap si avui es podrà aprovar perquè “encara hi ha dubtes legals i financers, i hi ha sensibilitats d’alguns governs perquè hi ha diferents llengües als seus països”.

Justament, el ministre finlandès d’Afers Europeus, Joakim Strand, ha dit que espera “que no s’hagi de votar avui” perquè creu que la qüestió encara “no és prou madura”. En aquest tipus de reunions només es voten aquelles qüestions que s’aprovaran, de manera que dir “espero que no s’hagi de votar avui” és una manera de dir que hi votaria en contra.

“Encara hi ha aspectes que han quedat pendents per part dels serveis jurídics del Consell”, ha afegit Strand. “Crec que és una cosa que ens hem de prendre molt seriosament. La diversitat lingüística és important, sempre som constructius. Volem continuar discutint-ho, però espero realment que avui no haguem de votar-ho perquè no crec que la qüestió estigui encara prou madura”, ha dit. Si avui no es vota, podria tornar a presentar-se a la següent reunió del Consell d’Afers Generals, el 24 de juny.

Finlàndia és un dels estats que, des d’un primer moment, més traves ha posat públicament a l’oficialitat del català per l’efecte retruc que pugui causar en les altres minories lingüístiques al seu territori, especialment russòfones. Per uns motius similars, la proposta tampoc no rep gaire suport per part de Suècia, però en aquesta ocasió la seva representant ha tingut un to més prudent que el seu homòleg finlandès.

“Entenc que és una cosa molt important per a Espanya”, ha començat Jessica Rosencrantz, ministra d’Afers de la Unió Europea sueca, però ha recordat que durant tot el procés “Suècia i molts altres països han expressat dubtes sobre qüestions legals i del cost”. Tot i això, no ha avançat cap decisió i ha dit que espera que durant la reunió hi hagi “una bona discussió al respecte” i que escoltarà què diuen els altres països. Ha remarcat que és el primer cop que com a ministra tracta directament el punt amb altres ministres i que escoltarà “molt atentament què es diu”. “Veurem què s’explica en la discussió, però tinc una simpatia plena per la posició espanyola”, ha dit.

Les darreres setmanes, entre els països reticents també havia emergit França, però a l’arribada a la reunió el seu ministre Jean-Noël Barrot s’ha mostrat conciliador. “És una qüestió molt important pels nostres amics espanyols”, ha començat, i ha explicat que n’ha pogut “intercanviar moltes impressions” amb el seu homòleg espanyol. Ha dit que espera que podran “trobar una solució” amb els seus “amics espanyols”, però ha deixat entreveure una reticència sobre el procés d’oficialització. “Crec que s’ha de fer amb el consens, i s’ha de fer en el respecte a l’estat de dret, dels textos europeus. Treballem de bracet amb els espanyols per a trobar una solució, però respecto la importància per als nostres socis espanyols”, ha dit.

A banda, també han parlat János Bóka, ministre d’Hongria, i Anreja Metelko-Zgombic, secretària d’estat de Croàcia, i tots dos han dit durant la reunió podran sentir-ne més detalls i que explicaran la seva decisió a la sortida de la trobada. Adam Szlapka, ministre de Polònia, ha dit que espera que avui hi haurà alguna decisió al respecte, i Claudia Plakolm, ministra d’Europa d’Àustria, ha destacat el valor del multilingüisme europeu, però no ha volgut avançar cap decisió perquè diu que espera parlar dels dubtes legals i financers amb el representant espanyol.

Politico creu que es pot aprovar

D’altra banda, la revista Politico, una de les publicacions més influents que segueix l’actualitat europea, creu que no és forassenyat de pensar que s’acabi aprovant. Al butlletí d’aquest matí, escriu que a la reunió preparatòria de la setmana passada la qüestió semblava abocada al fracàs perquè set països pel cap baix van expressar dubtes, però que en els últims dies el govern espanyol sembla haver capgirat la truita i podria aprovar-se.

“A la vigília de la votació, un diplomàtic europeu que abans era escèptic feia que Espanya podria aconseguir el suport unànime que necessita. Cap dirigent de la Unió Europea vol entrar en una confrontació directa amb Pedro Sánchez sobre una qüestió interna, especialment una que trigaria anys a entrar en vigor i que, teòricament, no tindria cap cost per a la Unió Europea”, escriu.