02.01.2026 - 21:40
En el tercer baròmetre de l’opinió pública del CEO, de final de novembre, s’hi preguntava quins eren els problemes més punyents per als catalans de l’any entrant. La resposta era inequívoca. El 31% va contestar que l’habitatge. A l’onada anterior, del juny, també era el primer, però amb el 21%. Les diferències entre el primer problema i el segon en cada onada també són representatives de cap a on va el malestar dels catalans. A la del juny, hi havia set punts de diferència amb la precarietat laboral i, a la darrera, 21 punts respecte de la immigració. És a dir, que el problema es va concentrant en un punt i creix acceleradament. Aquesta és la percepció dels catalans.
En la conferència de premsa posterior al consell executiu del 23 de desembre, el president Illa va dir: “Complirem el pla per a construir 50.000 pisos i l’acord de país de 210.000 habitatges a Catalunya.” I va anunciar que l’any 2026 la meitat d’aquests habitatges estarien “en construcció”. Representa un canvi de tarannà i, per primera volta, es decideix d’atacar per la via correcta: l’oferta. Veurem si tot va més enllà de les paraules i com es materialitza. Ho veig molt cru.
Mentre es van construint aquests nous habitatges, la realitat que dibuixa el sector privat és preocupant. A Idealista creuen que continuem dins una incertesa legislativa enorme, en què la manca d’acords mínims farà que sigui pràcticament impossible aprovar o modificar cap llei que millori l’accessibilitat de l’habitatge. I sentencien: “El 2026, la situació de l’habitatge només aprofundirà en el camí que ha seguit aquests darrers anys: els preus continuaran pujant i l’oferta continuarà baixant, tant en venda com per llogar.” Vist així, sembla que la percepció dels catalans respecte del problema de l’habitatge continuarà essent la mateixa i, probablement, el percentatge serà superior a l’actual.
El president Illa també va parlar de l’altre tema candent, que el ciutadà no nota directament però que és d’una urgència inajornable. I en aquest punt es va mostrar convençut de ser “a prop d’assolir el nou finançament”. I va afegir: “L’any 2026 ha de portar notícies.” Malament si no és així, penso jo. I va concretar més: “Al gener han de passar coses.” A què es referia? Llegeixo que es pensa en un canvi en l’IVA de les pimes, a partir de variar la seva localització, de manera que Catalunya en surti més beneficiada que la resta de comunitats autònomes, atès que el nombre de pimes ací és superior. Encara s’ha comentat poc, per a fer-ne una valoració, però no sé si aquesta serà la singularitat que ens farà contents a nosaltres i deixarà indiferents a la resta de comunitats. Sigui com sigui, ho anirem veient les setmanes vinents. Personalment, tinc dubtes seriosos que aquests dos darrers aspectes es facin realitat.
Què en diuen, els professionals de l’economia? Doncs que la qüestió del dèficit fiscal és el primer problema que té Catalunya, segons l’enquesta de situació econòmica que fa tres voltes l’any el Col·legi d’Economistes de Catalunya. Aquesta situació de preeminència ha aparegut de manera ininterrompuda d’ençà de l’enquesta de la primavera del 2017. En la darrera, del novembre del 2025, un 44% de professionals de l’economia el continuaven veient com el gran problema, seguit de l’habitatge, amb el 38%.
Habitatge i finançament, vet ací els dos punts de referència del 2026, que a escala familiar i professional, de manera directa o indirecta, entenem que ens afectaran més enguany.
Però hi ha més coses en el conjunt global de l’economia, és clar. La Cambra de Comerç de Barcelona preveu que el 2026 el consum privat i la inversió continuïn essent els factors d’impuls de l’economia catalana, tot i que amb un creixement més moderat (2,4%), sostinguts pel creixement demogràfic, per l’ocupació, pels beneficis empresarials i per la reactivació de la construcció. A més, assenyala que la inversió productiva per treballador també ha continuat avançant aquest darrer any, un factor que hauria de traduir-se en futurs guanys de productivitat, que actualment se situen en nivells similars al període de pre-pandèmia.
La productivitat és una de les assignatures pendents que tenim en el nostre creixement i, és veritat, sembla que el 2025 s’ha redreçat una mica. Per això, Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra, diu que per al 2026 “l’objectiu principal hauria de ser consolidar l’evolució positiva que s’observa en els indicadors de productivitat per hora treballada, d’innovació i de millora del model productiu”. I afegeix: “També caldrà estar molt atents a les oportunitats d’inversió que puguin arribar a Catalunya.”
En l’àmbit global, la Generalitat és menys optimista que no pas la Cambra, amb les xifres, però el raonament de fons sobre la manera de créixer és el mateix. Així, segons les seves estimacions, l’augment del PIB es moderaria fins el 2,1%, amb una composició del creixement més equilibrada. El consum de les llars i el de les administracions públiques presentarien un augment més contingut, del 2,4% i l’1,8%, respectivament. Així mateix, la formació bruta de capital també presentaria un creixement més moderat, del 3,2%. En conjunt, la demanda interna aportaria 2,1 punts al creixement. I és més optimista amb la demanda externa, la qual, per la seva banda, milloraria i assoliria l’equilibri, amb uns fluxos d’exportacions que creixerien a un ritme similar al de l’any 2024. En definitiva, la demanda interna, i especialment la inversió, guanyarien protagonisme com a motor del creixement, tal com ja ha passat en aquest any que acabem de deixar.
Per la seva banda, el servei d’estudis del BBVA preveu un creixement del 2,3% en el PIB de Catalunya, cosa que mostraria un avanç sòlid, significativament per sobre de la resta de la zona euro i de la seva pròpia mitjana del període 1995-2019 (2,2%). Mirant endavant, factors com l’embranzida de la inversió i de la construcció, la despesa en defensa a l’estat espanyol i la UE, els fons europeus, una inflació menor, l’augment de les rendes salarials i la caiguda dels tipus d’interès són els factors que, a parer seu, sostindran el creixement. Això, encara que la incertesa de la política econòmica i l’aranzelària representen un risc evident.
Totes les previsions, doncs, assenyalen el mateix camí, que serà una continuació del que hem travessat el 2025. És a dir, es fa més confiança en la demanda interna (consum familiar i inversió) i es manté un gran interrogant quant a l’externa (exportacions).
Respecte de la situació internacional, continuarem sota les atzagaiades del president nord-americà, Donald Trump, la qual cosa vol dir incertesa en grau màxim. El darrer informe de la Comissió Europea recorda que “a escala mundial, els aranzels dels EUA es troben en el seu nivell més alt en gairebé un segle”. I afegeix que s’assumeix que tots els aranzels específics per país i sector implementats o anunciats de manera creïble per l’administració dels EUA abans de la data límit “es mantindran vigents durant tot el període de previsió”. Això sí, en comparació amb uns altres actors importants del comerç mundial, destaca que la Unió Europea es beneficia de tipus aranzelaris mitjans, ponderats segons el volum de comerç, més baixos sobre les seves exportacions als Estats Units, cosa que li dóna un cert avantatge relatiu.
Això fa que exposi una lleugera millora l’any vinent respecte del 2025. “Quant al comerç internacional dels vint-i-set, les exportacions europees de béns i serveis haurien de seguir més o menys el nivell de creixement del PIB, amb augments molt lleugers de l’1,6% el 2025 i el 2026, i després una petita recuperació fins el 2,3% el 2027”, explica l’informe. Això vol dir que, enguany, els empresaris continuaran en una situació molt complicada en aquest terreny i haurem d’esperar el 2027 per veure una lleugera millora. Esperem i desitgem que no l’encertin. Tot i que la veritat és que no hi ha gaires motius per a l’optimisme.
I, finalment, però no menys important, el 2026 comportarà molta feina addicional interna en les organitzacions per a posar-se a to amb la intel·ligència artificial. Segons l’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat, gairebé la meitat de les empreses espanyoles, amb més de 249 treballadors, ja va utilitzar tecnologies d’IA el 2024, la qual cosa representa un augment de prop d’11 punts percentuals respecte de fa tres anys, i evidencia com l’adopció tecnològica s’accelera en les organitzacions de més grandària. Al mateix temps, el 78% dels enquestats considera que la seva empresa hauria de proporcionar-los les eines necessàries i la formació per a treballar amb les tecnologies digitals més recents. Unes xifres que revelen que la competitivitat futura es recolzarà tant en la incorporació d’eines avançades com en la capacitat de les empreses per a integrar de manera estratègica tecnologia i capital humà.
En definitiva, el 2026 serà un any decisiu per a les empreses, perquè la IA deixarà de ser un element experimental per convertir-se en una palanca real de competitivitat, i això obligarà a repensar processos, models de treball i la manera com es prenen les decisions. Per això, els qui saben més del tema asseguren que tan sols les organitzacions que optin per integrar la IA amb una visió clara i centrada en les persones estaran preparades per afrontar un entorn com més va més canviant.
