Més de vint dites i refranys sobre Pasqua

  • Les menges, de la inestabilitat meteorològica i la conveniència que la festa caigui al mes d'abril, alguns dels temes més destacats.

VilaWeb
Redacció
18.04.2019 - 22:00
Actualització: 10.05.2019 - 09:37

Després de Nadal, Pasqua és la segona festa religiosa més assenyalada del calendari i això, en el refranyer tradicional, significa que és festa grossa: ‘Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral’, ‘Per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena res no val’. També sabem que Pasqua és una festa molt assenyalada si ens fixem en la gastronomia, que dicta que s’ha de menjar xai: ‘Bon dia i bon any que Déu nos dó, per Nadal bona porcella i per Pasqua un bon moltó’, ‘Per Pasqua, carn de corder; i per Nadal, de galliner’.

Les menges dolces d’aquesta festa –els ous i la mona– també apareixen esmentats en el refranyer: ‘Ous, ous, bona Pasqua, bon dijous!’, ‘Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons’, ‘Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca’. Ara, cal no oblidar que Pasqua és una festa catòlica i que això, en altres temps, es podia fer servir com un argument racista. Un bon exemple té a veure amb el costum de fer bunyols: ‘Qui no fa bunyols per la Setmana Santa és que és jueu’, diu un refrany.

Tot i això, en general, s’associen a Pasqua tot de connotacions positives, i es diu que hom està content com unes pasqües, que hom va mudat com les pasqües o que hom és dolç com les coques de Pasqua. També es pot fer la pasqua a algú, que és sinònim de fer-li festes. Però la part més pragmàtica del refranyer avisa que ‘Pasqua i Nadal, s’esperen amb alegria i passen com un altre dia’ i recorda que ‘Cada dia no és Pasqua’. També és molt popular la dita ‘fer Pasqua abans de Rams’, que en general es refereix al fet que no es pot alterar l’ordre natural de les coses i que en concret se solia aplicar a la norma moral de no tenir fills abans del matrimoni.

Depenent del calendari lunar, la Pasqua s’escau entre els mesos de març i abril. Així i tot, el refranyer recull la creença popular que si la festa s’escau al mes de març portarà tota mena de desgràcies com ara fam, malalties, mal temps i mort: ‘Pasqua marcenca, fam i pesta primerenca’, ‘Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques’ o ‘Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts’. Per tot això, és millor que la Pasqua caigui al mes d’abril: ‘Altes o baixes, per abril les Pasqües’, ‘La Setmana Santa per l’abril fa l’any gentil’.

Però una de les preocupacions més freqüents relacionada amb la Setmana Santa és el temps que farà. I el refranyer també en té opinió, senyal que la inestabilitat meteorològica d’aquesta època amoïna des de fa segles. Per això es diu ‘Per Setmana Santa, pluja o vent, altrament, no és santa’, ‘Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció’ o ‘El bon any ha de ploure per tres sants: per Setmana Santa, per les lledànies i per Tots Sants’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any