Moritz Werner, el jove que ha canviat els mapes de l’oratge de Televisió Espanyola

A començament de setembre, els espectadors de Televisió Espanyola van veure que, a la fi, en els mapes de l’oratge els topònims d’Eivissa i de Maó apareixien escrits correctament en català i ja no eren “Ibiza” i “Mahón”, com era habitual. Aquesta fita, llargament esperada, la va aconseguir una petita associació nascuda a Menorca ara fa un any: Fem-ho en Català. Els seus membres són antics militants voluntaris que es van desvincular de Plataforma per la Llengua per discrepàncies internes. L’historiador Moritz Werner Casero n’és el cap més visible.

En una conversa amb VilaWeb, parlam d’aquestes victòries que són passes perquè es pugui viure en català amb normalitat, però també repassam una trajectòria vital, molt curta però intensa, marcada per la precocitat i una excel·lència en els estudis amb les vint-i-una matrícules d’honor en la carrera d’història.

Werner (el Castell, 2000) tot just acaba de fer vint-i-cinc anys i és professor substitut al grau de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona en la unitat d’història de la medicina. El seu objecte d’estudi és la història de la bogeria i la psiquiatria. “Vaig fer el màster en la gestió de la bogeria entre 1830 i 1850 a Barcelona i ara miram totes les possibilitats de continuar en aquest camí. La gestió de la bogeria i la concepció social, les institucions i més”, diu. A més, ha fet el màster de formació del professorat de secundària i el màster d’història de la ciència. Però diu que de la titulació que ha tret més profit és del diploma universitari de legislació lingüística i drets lingüístics. “El nom és molt pompós, és un curs oficial de la UIB, però no té tanta categoria com un màster ni com un postgrau”, diu.

I li ha tret profit perquè això li permet de conèixer la legislació i tots els intersticis per on accedir a l’administració per a exercir el dret de posar el català al nivell que es mereix. La seva persistència l’ha dut a assolir èxits com aquest del mapa de l’oratge.

Una gestió rapidíssima

Diu que en aquest cas es va batre el rècord de rapidesa entre el moment de fer la reclamació i el de rebre la resposta positiva. “És cert que és habitual canviar els exònims de llengua, per exemple, diem Osca o Saragossa, però en el cas de Radiotelevisió Espanyola tenen un manual d’estil que diu molt clarament que, en el cas dels topònims que només tenen una forma oficial que no és el castellà, s’empraran únicament en la forma oficial. En els casos bilingües és diferent, i per això surt Alicante o Elche, però en el cas d’Eivissa o Maó, no hi havia dubte possible.” I amb aquest argument van enviar la petició a la defensora de l’audiència, un parell de dies després van rebre la resposta i el dia 2 de setembre ja s’havien canviat els mapes. Amb tot, en algunes edicions del Telediario encara es mostren els mapes antics.

Werner se sorprèn de les explicacions que els van donar. Segons sembla, la televisió pública espanyola emprava els topònims de manera errònia i fora del manual d’estil perquè en algun moment els ajuntaments d’Eivissa i Maó els van demanar de posar-los d’aquesta manera. “M’agradaria saber quins ajuntaments i en quin moment ho van demanar”, diu, encara que suposa que en el cas de Maó va ser durant el mandat d’Àgueda Reynés, del PP.

Observant la naturalitat amb què Moritz Werner ho explica, pot semblar que és fàcil, això de posar-se en contacte amb l’administració, fer una petició i, pocs dies després, veure com es compleix, però no sempre ho és. L’os més complicat, l’administració més refractària amb què s’han trobat fins ara, és el Consell de Menorca. En concret, la Conselleria de Cultura. “Estam molt pendents del conseller perquè és un cas preocupant, és el cas més evident de persecució de la llengua catalana a totes les Illes. Ells ho amaguen darrere una suposada defensa de les modalitats lingüístiques que, evidentment, hi són, però l’estatut és clar quan en parla sense perjudici de la unitat de la llengua”. Segons Werner, el conseller de Cultura, Juan Domingo Pons Torres, tendeix a folkloritzar la llengua i a fer-la més petita i local. “La volen separar d’aquesta comunitat de deu milions de parlants i no deixen veure que podem tenir una vida plena en català. Això, ells no ho volen.”

El cas de Margalida Comas

Una de les darreres victòries que s’apunta Fem-ho en Català és el del respecte al nom de la biòloga i pedagoga alaiorenca Margalida Comas. Fa uns mesos, la van nomenar filla il·lustre d’Alaior i en l’expedient el seu nom figura en castellà, Margarita. “Ens donaven arguments com que en el registre civil constava així. Nosaltres els dèiem que la personalitat és un acte indivisible i que Margalida Comas és Margalida i no Margarita.” Finalment, l’ajuntament va canviar d’opinió i va mantenir el nom en català. “Sorprèn, perquè el PP hi va votar a favor, però ara estam intentant que l’Ajuntament de Maó, que també li va retre honors, en època d’un ajuntament progressista, en normalitzi el nom. El color polític engana moltes vegades”, diu Moritz Werner.

Els topònims de les Illes en l’administració de justícia

Una altra de les victòries d’aquest David s’ha aconseguit fa unes setmanes en l’administració de justícia: tota la documentació judicial que faci referència a les Illes ha de tenir els noms oficials de cada municipi. No es poden posar en una versió no oficial. Així, Palma, Eivissa, Maó, Ciutadella seran, també en els jutjats, Palma, Eivissa, Maó i Ciutadella, cosa que no passava fins ara. Werner explica que se’n van adonar quan un company seu va passar per un procediment judicial. Ràpidament, van revisar què en deia la normativa. “Posar els topònims d’una altra manera contravé la normativa estatal i l’autonòmica. El registre d’entitats locals té una llista amb els noms oficials. Vam demanar que, en funció d’això, a tots els efectes, constaren les denominacions oficials, que són les úniques. I ens van donar la raó. Estarem pendents si s’aplica, perquè no és fàcil accedir a la documentació oficial”, explica.

Aquesta és la tasca de formigueta i de control de les diferents administracions que fan la gent de Fem-ho en Català. Diuen que tothom ho pot fer, perquè normalment hi ha portals de queixes o de peticions en els portals administratius. “Ho pot fer gent que no tengui un bagatge jurídic o no conegui la normativa en drets lingüístics. Simplement, es pot dir que aquest rètol o aquell altre hauria de ser en català i el responsable que rebi aquesta queixa, probablement, l’atendrà”, diu. Moritz Werner diu que és un tema de pràctica, de trobar vies, que a vegades allò que sembla fàcil resulta complicat i que murs que semblen inexpugnables són accessibles. “T’imagines que el Ministeri de Justícia sempre ha de ser recelós amb els avenços lingüístics, i ara hem tingut aquest resultat.”

Tradició familiar

Moritz Werner era molt jove quan va començar a veure que alguna cosa no funcionava bé en el paisatge lingüístic menorquí. L’any 2022 s’adonà que en molts carrers la contracció entre la preposició “de” i l’article salat “es” no estava ben resolta. Aquesta espurna, però, és fruit d’una xarxa familiar i d’amistats relacionada amb la llengua i la cultura. El seu avi, Antonio Casero, és un immigrant andalús que es va establir a l’illa l’any 1962, va ajudar a crear l’Obra Cultural a Menorca perquè tenia clar que calia elevar la cultura i la consciència del poble menorquí com a via d’alliberament de la dictadura, i que això implicava la llengua, es va afiliar al Partit Comunista, es va fer amic del professor Joan Francesc López Casasnovas, que va ser conseller de Cultura i creador de les primeres polítiques de normalització lingüística. “En Joan López ha tingut una influència molt gran en mi. Ara que fa tres anys que no hi és, és quan me n’adon. Abans no n’era tan conscient, però al final pens constantment, què faria en Joan en aquest cas? O coses que en Joan pogués veure prioritàries. Llegir els seus articles, revisar la seva argumentació, que és més vigent que mai”.

Moritz Werner, de pare alemany i mare menorquina, ha après simultàniament l’alemany, el català i el castellà, i això li dóna arguments per a parla de com han de ser rebuts lingüísticament els immigrants en un territori, com l’illenc, que és com més va més receptor. “No vull culpabilitzar els immigrants. Qui ve aquí és perquè a casa seva té situacions complicades. S’han de sentir benvinguts, perquè, si no, no tindran interès a aprendre la llengua. En les nostres relacions amb desconeguts, tenim aquesta tendència horrible de xerrar castellà amb la gent immigrada o racialitzada. I, per altra banda, encara que pugui semblar il·lògic, na Carme Junyent deia que la gestió del multilingüisme és molt important perquè aquesta gent té el dret a aprendre les llengües d’origen o les llengües familiars. No han de sentir esborrada la seva identitat, sinó que poden col·laborar i participar de la cultura catalana sense haver d’abandonar res.”

Més demandes

La conversa amb Moritz Werner s’allarga. Li demanam quants fils més tenen llançats i n’esperen resposta. D’alguns, ens diu que no en pot parlar perquè són delicats, però que si es resolen favorablement, com espera, tindran molt de ressò. Sí que ens parla de les converses amb RTVE i amb el govern les Illes perquè el nou canal en català 2Cat es pugui veure a les Illes. És optimista. “El vist-i-plau de TVE, el tenim. Del govern no tenim un no. Vam presentar una pregunta com a iniciativa ciutadana, la primera que es va registrar sobre aquesta qüestió al parlament, i el govern va dir que no ho demanaria però tampoc no s’hi oposaria. Això ja ens dóna marge. Hem parlat amb Marta Ribas, que va ser membre del consell d’administració de TVE a Sant Cugat, l’Obra Cultural Balear també hi fa una feinada. Sembla que hi ha la voluntat que el nou canal arribi a les Illes i al País Valencià. I, en un futur no tan proper, tenir en compte aquests tres territoris en la programació.”