21.10.2025 - 10:00
Després d’una pausa de tres anys als escenaris, Feliu Ventura torna amb un avançament del seu nou disc, que veurà la llum el 2026. La cançó, “Quan el cel es tornà negre”, és un crit coral contra la gestió de la gota freda, que aquest 29 d’octubre farà un any que va arrasar unes quantes comarques del País Valencià. També vol mostrar el suport a les víctimes i el reconeixement a la solidaritat veïnal.
Es tracta d’una dansada tradicional, en la qual Feliu Ventura compta amb la participació d’algunes de les veus referents del panorama valencià: la Maria; Noèlia Llorens, Titana; Miquel Gil; Pep Gimeno, Botifarra; i Vicent Torrent.
“Els valencians tenim, com a mínim, una catàstrofe per generació, però aquesta cançó no parla de meteorologia, sinó de memòria. Parla de la indignació compartida davant una barrancada gestionada –amb resultats mortals– per incompetents amb ‘competències’ i per negacionistes del canvi climàtic. També explica com un poble autoorganitzat ha estat infinitament més eficaç i àgil, tant en l’emergència com ara en la reconstrucció”, diu Ventura. Espera que aquesta cançó siga “una abraçada per a tots els afectats i que els acompanye en el seu camí cap a la justícia i la reparació.”
Quan la gota freda va colpejar el País Valencià, Ventura componia el nou disc, i va trobar necessari posar música al dolor del moment. Segons que avança Neu al Carrer, la promotora, aquesta nova cançó no té res a veure amb la resta del disc, que tindrà una sonoritat renovada, un nou productor i, per primera vegada, “un polsim d’electrònica”. Amb tot, no perdrà l’esperit del pop folk que el defineix. Però caldrà esperar al 2026 per a sentir-lo.
“‘Quan el cel es tornà negre’ mira de reüll el ‘Romanç de senyera’ –crònica cantada d’un altre daltabaix semblant–, insinua ecos de la millor poètica d’Al Tall i, sense renunciar a l’alè pop marca de la casa, ben afermat per uns arranjaments que subratllen urgència, indignació i determinació, recorre els contorns musicals d’un dels gèneres més arrelats i privatius del País Valencià, la dansà, com se’n diu en algunes comarques, o les danses en el nom genèric més estès: un ritual novament col·lectiu de retrobament popular amb la identitat més arrapada a la terra”, diu el crític musical Josep Vicent Frechina.
