04.10.2025 - 21:40
|
Actualització: 05.10.2025 - 22:51
No arriba als vint-i-dos anys, estudia un doble grau en polítiques i dret i, durant l’any, per fer diners, ha treballat de repartidor d’Amazon. Amb els diners estalviats se’n va anar el juliol i l’agost a l’Índia, va acostar-se a l’Himàlaia, on la llegenda familiar diu que va ser concebut. Guillem, el gran Guillem, mentre em feia el resum del seu estiu, em va deixar anar, feliç i orgullós, aquesta frase: “Nombre de posts a Instagram que he fet explicant el viatge? Zero”. Aquell dia, vaig pensar que ell pertanyia a una feliç minoria, la que no està enganxat a les xarxes socials. I, equivocat, vaig pensar que el món li anava en contra.
Es veu que el món potser li va a favor.
O això diu un dels homes que segueixo amb més interès, John Burn-Murdoch, en aquest article al Financial Times, titulat “Hem passat el pic de les xarxes socials?” L’home, expert en dades, diu que el declivi de les xarxes socials va començar l’any 2022. I que ja fa tres anys que el temps que dediquem a les xarxes socials ha començat a disminuir, segons una anàlisi dels hàbits de 250.000 persones de cinquanta països encarregada pel Financial Times a l’empresa GWI.
Concretament, l’any 2024, els més grans de setze anys del Primer Món es passaven dues hores i vint minuts el dia (140 minuts el dia) a les dites xarxes socials, que ell anomena xarxes antisocials (perquè si abans ens unien, ara ens aïllen). I que aquesta xifra del 2024 representa una caiguda gairebé del 10% respecte del 2022. Si faig bé la regla de tres, l’any 2022 ens passàvem a les xarxes uns 155,5 minuts. I avui, si traiem el 10% (15,5 minuts) caiem a 140 minuts. Un quart d’hora menys el dia de mitjana. I, a sobre, diu Murdoch, la caiguda és molt forta sobretot entre els joves i els adolescents. Uns pocs anys més així, família, i adeu addiccions. Un futur que brilla.
Però no del tot.
No del tot perquè es preveu, diu Murdoch, un futur immediat ple de vídeos generats per intel·ligència artificial que seran informativament mentiders, i esbiaixats. I molts altres, directament, pornogràfics, de contingut sexual fet per IA. Hi ha públic que ho vol. Però, diu ell, és un públic que ja no és central. Perquè hem passat de tenir unes xarxes que eren un lloc on fer-se veure, i conèixer gent, a ser un lloc on només es va quan no sabem què fer, ple de contingut negligent en el millor dels casos, negatiu en el pitjor.
Abans, certament, a les xarxes ens trobàvem ànimes ben diferents, ben interessants, ben riques en la diferència. Com recordo el plaer del primer Twitter, on podies descobrir els arguments dels rivals polítics, a qui descobries, i amb qui empatitzaves, i a qui acabaves coneixent! Un Twitter ben allunyat del X d’ara, on la cosa més fàcil és acabar barallat amb un compte, i ves que no sigui una màquina! Com enyorem, uns quants, l’internet on vam trobar llibertat, i no l’addicció d’ara. Un internet que, entre més coses, va permetre a l’independentisme d’expressar-se, reconèixer-se, veure’s a si mateix i la seva potència, amagat com estava pels mitjans tradicionals. Un internet en positiu que molts vam viure intensament.
Murdoch, però, feliç del declivi, alerta d’una excepció en aquesta tendència a la baixa del temps perdut a les xarxes actuals. Hi ha un país on el consum creix. Es diu Estats Units d’Amèrica. I precisament el jove Guillem, l’admirable Guillem, va viure-hi un any, als Estats Units. Estudiava en una universitat gràcies a una beca de futbol. En va tornar canviat de dalt a baix. El vaig notar impressionat de la tristesa i buidor que havia captat en alguns joves nord-americans. A ell, en canvi, el vam notar amb unes ganes enormes de menjar-se el món, de llegir llibres en paper com no havia fet mai (ara devora russos), d’estudiar com un animal (ara és jove d’excel·lents) i de beure’s el món a glopades, inclosos viatges a l’Índia. Suposo que va veure als EUA, far d’occident, allò que no volia ser.
