23.01.2026 - 19:48
|
Actualització: 23.01.2026 - 20:43
El president del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo, va declarar el 9 de gener de manera telemàtica, del seu despatx estant, com a testimoni davant la jutgessa que instrueix el cas de la gota freda del 29 d’octubre de 2024. En va sortir somrient i satisfet. Alguns aspectes de la testifical es van saber aquell mateix dia per les declaracions d’algunes persones presents en la sala. Ara la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra ha lliurat a les parts l’acta de 31 pàgines amb la transcripció de l’interrogatori.
A Feijóo li van preguntar sobre el capteniment de Carlos Mazón el dia de la gota freda i els dies posteriors. I en algunes respostes es pot intuir que la relació entre tots dos no era tan bona com han volgut fer veure durant més d’un any.
“Lliga el teu futur a la reconstrucció”
En primer lloc, Feijóo declara que va ser ell qui li va demanar que, en la compareixença que Mazón havia de fer a les Corts Valencianes el 15 de novembre de 2024, relacionàs el seu futur polític a la reconstrucció. Mazón va obeir la instrucció i ho va fer. I aquesta carta la va jugar Núñez Feijóo unes quantes voltes quan li preguntaven com era que no exigia la dimissió de Mazón per la gestió que va fer de la gota freda.
“Concrecions en el minutatge”
Durant els mesos que Carlos Mazón va continuar com a president de la Generalitat després de la barrancada, va canviar constantment de versió i, fins i tot, va dir mentides tant a les Corts Valencianes com en les declaracions als mitjans. A Feijóo li pregunten si li va demanar explicacions per això i la resposta del cap espanyol del PP és que no són canvis de versió, sinó “concrecions en el minutatge de les actuacions”. Diu que ell no va demanar a Mazón si havia entrat en un pàrquing o no.
Quant a això, cal recordar que Mazón va dir, a les Corts, que havia arribat al CECOPI passades les set del vespre, tot i que en realitat hi havia arribat a les 20.28. També va donar per bona la versió que el dinar amb Maribel Vilaplana en el restaurant El Ventorro s’havia acabat a les 17.45, quan se sap que, pel cap baix, va durar una hora més i encara va acompanyar la comunicadora a l’aparcament de la plaça de Tetuan i va arribar al Palau de la Generalitat a les vuit del vespre.
I sobre això de les “concrecions en el minutatge”, Feijóo mateix diu, en la declaració, que en la conversa telefònica que va tenir amb Mazón, l’ex-president li va dir que, tot i que encara no s’havia fet públic, ja apareixien morts a Utiel i n’apareixerien més. Aquesta afirmació, Mazón la va fer en la compareixença televisiva de passada la mitjanit, però en la comissió d’investigació del congrés espanyol va dir que no havien sabut que hi havia víctimes fins ben avançada la matinada.
“Escolta, he pres la decisió aquest cap de setmana”
En la declaració testifical, Núñez Feijóo dóna detalls de com Mazón li va anunciar la dimissió. Diu que tots dos havien quedat de parlar després de l’homenatge d’estat a València i que l’endemà [després de l’escridassada que va rebre] Mazón va fer unes declaracions als mitjans on es podia deduir que valorava la possibilitat de dimitir. Quan les va sentir, Feijóo li va preguntar què volia dir amb aquelles paraules i Mazón li va respondre: “Escolta, he pres la decisió aquest cap de setmana, presentaré la dimissió com a president de la Generalitat.” Feijóo diu que li va preguntar si aquella era una decisió meditada i Mazón li va respondre que sí. Feijóo li va dir: “Havíem quedat que parlaríem.” I Mazón li va respondre: “Bé, ja et dic ara mateix que aquesta és la meua decisió.”
Aquell cap de setmana, que coincidia amb la festa de Tots Sants, Mazón es va tancar amb el seu equip més estret a Alacant per avaluar com anunciaria que renunciava al càrrec de president però que retenia l’acta de diputat. La direcció del partit a Espanya va dir que també havia tingut unes quantes converses amb Feijóo.
L’opinió de Feijóo és que Carlos Mazón no havia de dimitir els dies posteriors a la gota freda perquè: “Qui quedava al capdavant? Si el govern d’Espanya no assumeix la coordinació i el president dimiteix, qui queda al capdavant?”, argumenta.
“Demana la declaració d’emergència catastròfica”
Això de la coordinació del govern d’Espanya té a veure amb l’obsessió de Núñez Feijóo perquè es declaràs l’estat d’emergència catastròfica. Ho diu unes quantes voltes durant la declaració testifical. Diu que li va dir a Mazón que la demanàs perquè el govern d’Espanya estava completament absent. El president, de viatge; la ministra de Medi Ambient, a Europa; la secretària d’estat, també fora… Diu que en algun moment li va dir que, si ell fos president d’una comunitat autònoma, demanaria aquesta situació d’emergència. Mazón li va respondre que Pedro Sánchez li havia dit que tenia tots els mitjans a disposició, però que entenia que era més convenient que la gestió fos més propera al territori.
A Núñez Feijóo li pregunten què li deia Mazón quan parlaven de la gota freda. Quina era la versió que li donava a ell. El dirigent del Partit Popular respon que, en algunes reunions en què van parlar del tema, Mazón li va dir el mateix que havia dit en tots els mitjans, que era impossible avisar d’uns fets que es desconeixien. I es refereix a la conferència de premsa de les 10.30 [11.45], quan digué que la gota freda s’acabaria a les 18.00, entre més pronòstics de l’AEMET. Diu també que li explicava que els agents ambientals de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer es retiraren a les 15.00 perquè entenien que no hi havia cabals preocupants i que l’alerta s’acabaria a les 18.00…
Un espill, potser involuntari
En un moment donat de l’interrogatori, Núñez Feijóo es refereix a la seua experiència com a president de Galícia. Diu que va haver de fer front a l’accident de l’Alvia, en el revolt d’Angrois. Potser, sense adonar-se’n, posa Mazón davant un mirall i contra les cordes quan diu que, és clar, que ell tenia un conseller de Transports que es feia càrrec de l’emergència, però que el tenia informat en temps real i de manera constant. I afegeix que, malgrat que la gestió la feia el conseller, ell va anar a les vies a veure què havia passat, que va parlar amb el jutge per si podia agilitar l’aixecament dels cossos… I diu que feia igual amb els incendis, que anava al lloc de comandament per veure els mapes, fotografies, i per estar més pendent de la situació. I en acabat diu: “Jo era allà, però qui prenia les decisions eren els tècnics. M’informaven i jo hi estava d’acord, però tenia les competències, i podia dir que no hi estava d’acord i que no es fes.”
Aquesta presència en el lloc dels fets tot i haver-hi consellers i tècnics que ho gestionen, topa frontalment amb les afirmacions que constantment repetia Carlos Mazón: “Jo no sóc membre del CECOPI, a mi ningú m’esperava allà, jo no hi havia de ser.”
Com ja es va explicar a bastament el 9 de gener mateix, Alberto Núñez Feijóo ha d’esmerçar molt de temps de la compareixença a aclarir l’afirmació que deia que Mazón l’havia anat informant en temps real. Diu que es va equivocar de dia quan va dir “dilluns i dimarts”, i que, en realitat, va ser ell qui li va escriure a les 19.59 després de llegir un teletip amb informacions alarmants. Diu que també va escriure al president de Castella la Manxa, Emiliano García Page, i al d’Andalusia, Juanma Moreno Bonilla.
Torna a criticar que cap membre del govern d’Espanya l’haja informat mai del que va succeir ací el 29 d’octubre de 2024. I, sobre la instrucció d’encapçalar la comunicació, matisa que havia d’intentar oferir tota la informació als ciutadans, al poble de València i a qualsevol persona afectada. Diu que li sembla que és la funció d’un servidor públic quan hi ha una catàstrofe.
Alberto Núñez Feijóo declararà a la comissió d’investigació del congrés espanyol el 2 de febrer.
