El mes que ve farà un any que l’eivissenca Fanny Tur (Sant Miquel de Balansat, 1961) va arribar a la conselleria de Cultura del govern balear després de les dimissions per motius diversos de les seves dues predecessores. Durant aquest any s’han calmat les aigües i s’ha rellançat la gestió, però la polèmica no ha minvat perquè el PP l’ha posada al punt de mira com a responsable de la cultura i la llengua de l’executiu. Fa unes setmanes, un diputat del PP va amenaçar-la insinuant que podria estar empresonada.

Fa gairebé un any us estrenàveu com a consellera, la tercera de la legislatura…
—Si, ser la tercera et fa ser especialment cautelosa, però ha estat un any en què he sentit el suport de tot l’equip de govern i hem engegat molts projectes. El més important era posar en marxa projectes perquè es pugui diferenciar el que era un govern de dretes i el que és un govern d’esquerres.

Quines diferències hi ha?
—Primer, donar a la cultura la importància que es mereix. El govern del PP va deixar els organismes de coordinació cultural entre les Illes pràcticament morts i ara els hem tornat a activar. No els havien convocat en tota la legislatura, són necessaris pel bon funcionament dels equipaments públics, com museus, la dotació pressupostària, etc. La diferència ha estat posar eines per a facilitar l’accés a la cultura dels ciutadans i millorar el servei dels equipaments públics.

Això, no ho feia, el govern anterior del president Bauzà?
—Bauzà menyspreava la cultura, menyspreava tots els nostres trets d’identitat: llengua, cultura, ensenyament. Tot el que ens fa especial i ens lliga a un determinat entorn li generava un inexplicable rebuig, a una persona que era el president. També s’oblidava de la memòria democràtica.

No és un oblit només del PP balear. Teniu en marxa una llei de memòria històrica…
—Està a punt d’aprovar-se. Volem que sigui aprovada aquest any i per unanimitat, com va passar amb la llei de fosses. De tota manera, ja treballem com si fos aprovada perquè estem recuperant llocs de memòria que ens van amagar durant molt de temps. El dia 1 de març passat vam presentar el primer memorial en homenatge a les víctimes del franquisme que s’ha fet des del govern balear, coincidint amb la Diada i amb l’assassinat de cinc persones en el cementiri de Sant Ferran a Formentera.

També heu fet una llei de consultes. Si tenim en compte el context actual, prosperarà?
—En aquests moments està al consell consultiu. Tenint en compte que el govern de Rajoy impugna qualsevol llei que surt del Parlament Balear, com fa amb Catalunya, pot passar que no prosperi. També ha anunciat que impugnarà el decret del català a la Sanitat, si no es modifica. La llei de consultes preveu que si els ciutadans reuneixen un nombre determinat de firmes o un conjunt d’ajuntaments poden fer una consulta sobre qualsevol tema. No n’exclou cap, però al PP, qualsevol cosa que sigui consultar la ciutadania els fa por, podem esperar qualsevol cosa.

L’aprovació del decret del català a la Sanitat sembla que no arriba. Que passa res?
—La consellera de Sanitat va dir que estava pendent d’uns tràmits però que esperava dur-lo al Consell de Govern aviat.

Hi ha pressions del PP i C’s perquè no s’aprovi.
—El PP, sempre acompanyat de C’s, ha actuat d’una manera absolutament irresponsable amb aquest tema. Han assegurat que això perjudicarà l’atenció sanitària quan no és cert, perquè no quedarà una plaça per cobrir per tema de llengua. Però a la vegada, garantim els drets lingüístics dels ciutadans. Una cosa no és incompatible amb l’altra. La qualitat assistencial de la Sanitat és assegurada. És indignant que el partit que es va carregar la sanitat universal i pública amb les retallades la legislatura passada ara es vulgui erigir com a defensor d’aquesta sanitat pública.

També hi ha hagut crítiques al decret perquè les garanties del català eren insuficients.
—Som respectuosos amb aquestes crítiques, però creiem que és una fita històrica regular que el català sigui un requisit a la Sanitat. No és tan important el nivell com garantir els drets lingüístics dels ciutadans. El pacient podrà expressar-se en la llengua que triï.

De la vostra conselleria depèn també la Direcció General de Política Lingüística. Quines en són les prioritats?
—Estem fent moltes coses. Hem incrementat l’obertura de centres d’autoaprenentatge del català, perquè veiem que són espais molt eficaços. També hem creat una línia d’intervenció urgent per aquelles poblacions que més ho necessiten: Palma, Calvià i Eivisssa ciutat. Són els qui tenen una situació més delicada en aquest sentit. I estem treballant en un decret d’usos per regular la relació entre els ciutadans i l’administració. No estem fent res més que complir amb l’estatut i la llei de normalització lingüística, que es va aprovar per unanimitat, que insta a protegir la llengua pròpia perquè és en una situació de fragilitat.

Doncs el PP va anunciar fa pocs dies una campanya per a protegir el castellà en les comunitats autònomes amb llengua pròpia, cosa que inclou les Illes Balears.
—Em preocupa la involució ideològica del PP. Que debats que ja havien estat superats, que mai havien provocat cap problema de convivència, ara els tornin a obrir. És d’una irresponsabilitat política que reflecteix la seva manca de talla política. A les Illes, l’Estatut d’autonomia i la llei de normalització lingüística, que estableixen el català com a llengua pròpia, es van aprovar amb unanimitat amb el PP al govern. En canvi, ja a la legislatura passada van sortir 120.000 persones a Palma, que representa el 10% de la població a tot Mallorca, per una educació pública, universal i en català a les Illes. La involució ideològica del PP és un retorn als seus orígens. Obren debats i escletxes que no existien dins la societat.

En canvi, fa poques setmanes, el diputat del PP Antonio Gómez us va dir que la prova que Espanya era una democràcia era que podíeu estar al parlament fent una intervenció i no a una altra banda, en referència a la presó.
—És gravíssim. És una amenaça amb tota regla que no han rectificat. Això també demostra el tarannà d’alguns diputats d’un partit que ha estat declarat el més corrupte d’Europa. Durant diverses legislatures han saquejat les arques públiques. No poden donar lliçons de democràcia ni d’ètica. Aquest diputat mateix, dijous passat, quan parlàvem de llibertat d’expressió en referència al cas Valtònyc, va dir que també era llibertat d’expressió un piulet que amenacés Ada Colau de violació. Aquest és el nivell.

Creieu que el PP vol introduir a les Balears un clima de tensió  com el que promou a Catalunya?
—El PP és conscient que aquest discurs li dóna rèdits electorals fora de Catalunya i fora de les Balears. Utilitzen els Països Catalans per treure vots fora, i això és perillosíssim, perquè dinamiten la cohesió territorial que se suposa que haurien de fomentar. No són responsables.

Com ha afectat el 155 a les relacions entre les conselleries de Cultura de les Illes i Catalunya?
—Els molesta molt que treballem conjuntament, perquè ens volen dividits, perquè som més fràgils. Però treballem i continuarem treballant molt de gust amb l’Institut Ramon Llull. El seu director, el Manel Forcano, ve sovint a les Illes i ens dóna molta visibilitat. No tenim cap queixa. Al contrari. Estem encantats de treballar conjuntament per impulsar la creació cultural i artística de les Illes. Quan anem junts som més forts i més visibles.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]