El conveni contra la pobresa energètica entre la Generalitat de Catalunya i ENDESA ha caducat sense cap alternativa damunt la taula. Aquest acord havia permès, d’ençà de l’any 2021, la condonació de deutes acumulats d’ençà del 2015 a les famílies més vulnerables, la instal·lació d’un centenar de comptadors socials –lluny de la quantitat esperada– i un seguiment més proper de les llars crítiques.

El govern assegura que treballen en un nou enfocament de la lluita contra la pobresa energètica i recorden que actualment hi ha instruments, com el bo social, impulsats pel govern espanyol. Però, sigui com sigui, ara hi ha més de 35.000 famílies que han perdut un escut que aquests darrers anys les havia protegides de factures impossibles d’assumir. Les entitats socials es queixen sobretot del fet que el conveni hagi acabat sense una alternativa que doni seguiment a les mesures.

Incertesa i indignació de les famílies

Les famílies viuen amb molta incertesa i indignació la fi del conveni. A la Mari Carmen, de cinquanta-set anys i veïna de Martorell (Baix Llobregat), la notícia l’ha deixada de pedra. “Que ho hagin fet d’aquesta manera, després de tant temps de lluita… Ens deixen excloses totalment, sembla que els importen molt poc les persones”, diu. Fins ara, tenia la tranquil·litat que podia anar liquidant el deute. Ara això ha canviat: “Estic desanimada, desil·lusionada i frustrada. M’indigna.”

Ella viu tota sola de lloguer amb una pensió de 600 euros. No descarta d’haver de compartir pis, però té un problema de salut i creu que la millor opció, de moment, és viure tota sola. Malauradament, el nivell de vida és com més va més car i es troba en una situació límit. “M’he de veure en la tessitura d’elegir. Pagar les factures o menjar. T’obliguen a elegir entre menjar o pagar”, diu.

La Mari Carmen relata que haver de viure amb la motxilla dels deutes és molt pesat. “La condonació, a aquesta gent –ENDESA i l’administració pública–, no els suposarà cap ruïna. Ells no hi perdran i nosaltres guanyarem molt en tranquil·litat”, explica. I afegeix: “Hem lluitat molts, els afectats i les persones que porten això, la gent que té experiència. Hem lluitat molt per tenir aquesta tranquil·litat i ho han incomplert. No s’ha condonat realment fins el 2025”, es queixa.

Ella fa temps que està vinculada al moviment Aliança contra la Pobresa Energètica, que treballa per fer front a aquest problema. Això li ha permès de guanyar prou coneixement sobre la qüestió. Sap, per exemple, que no tindrà talls de subministraments, perquè ho prohibeix la llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Així i tot, cada dos mesos continua rebent cartes d’ENDESA. “Ells saben que som vulnerables, que no podem pagar-ho, i em continuen enviant cartes de talls de subministrament. Et van avisant, no pots descansar. Hi ha moltes persones així”, diu.

En Víctor, de cinquanta anys i veí de Barcelona, té una situació un xic diferent, però també ho ha rebut amb molta sorpresa: “No sé què farem ni què passarà”, diu. Relata que ara tot serà una incertesa. Ell té un 65% de discapacitat i sobreviuen gràcies al sou de la seva dona, d’uns 1.000 euros. Paguen 700 euros de lloguer i més despeses, i solament els queden 300 euros per a passar el mes. Fins ara, el conveni els havia anat perfecte perquè els ajudava molt a pagar les factures de la llum, d’uns 60 euros. Però ara tot canviarà i no té gens clar quin rumb hauran d’emprendre.

Tant la Mari Carmen com en Víctor demanen als polítics que trobin una solució que els permeti de continuar condonant el deute pendent.

Les entitats alerten que la fi del conveni és una amenaça

Era sabut que el conveni entre la Generalitat i ENDESA caducava el 31 de desembre, però les entitats socials es queixen que no s’hagi teixit una alternativa que doni seguiment a les mesures. “És una manca de priorització i previsió. El conveni era una eina que tenia molt potencial, però s’ha desplegat poc”, valora Irene González Pijuan, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i membre d’Enginyeria Sense Fronteres.

El govern diu que treballa en un nou enfocament per a tractar la lluita contra la pobresa energètica, centrat en la creació del fons d’atenció solidària, una eina que ha de permetre de vehicular les prestacions destinades a assumir el pagament de subministraments bàsics d’aigua potable, gas i electricitat de llars en situació de vulnerabilitat. Ara bé, les entitats socials no s’esperaven que s’acabés el conveni sense tenir enllestit el fons.

ENDESA considera que ara el marc normatiu espanyol és més estable i robust i que hi ha una regulació d’obligat compliment per a totes les comercialitzadores, a diferència del conveni signat el 2021. La companyia recorda que disposar del bo social impossibilita directament el tall del subministrament. Però González es queixa que unes altres mesures d’àmbit espanyol, com el bo social, no s’adrecen a la mateixa categoria de famílies vulnerables. I afegeix que la burocràcia és gran maldecap per a moltes famílies, que no tenen prou coneixement o experiència a l’hora de tractar amb l’administració.

En què consistia el conveni?

L’acord signat entre la Generalitat i ENDESA preveia unes quantes mesures concretes tant per a alleujar els deutes acumulats com per a prevenir nous impagaments. Un dels principals punts del conveni va ser la condonació de deutes històrics, que abastava les factures pendents del 2015 fins el 2020. Aquesta mesura ha beneficiat unes 35.000 famílies amb un deute total proper als 39 milions d’euros, que es va repartir entre ENDESA i les administracions públiques. El conveni fou un acord històric i molt rellevant, però solament s’hi va adherir ENDESA, la resta de subministradores en van restar al marge.

Una de les altres mesures estrella era la creació d’un fons d’atenció solidària destinat a cobrir els costs energètics de famílies vulnerables, finançat en un 50%, pel cap baix, per les companyies subministradores i en un 50%, pel cap alt, per la Generalitat. L’any 2023, el govern va crear una oficina per a tractar la pobresa energètica de manera integral que pretenia, entre més qüestions, gestionar aquest fons. Malgrat l’anunci, l’Aliança contra la Pobresa Energètica diu que no hi ha hagut avenços.

El conveni també preveia la instal·lació de comptadors socials en pisos ocupats per famílies en situació de vulnerabilitat. Uns dispositius que han permès de garantir el subministrament bàsic i reduir el risc de connexions il·legals, tot i que la implementació real ha estat molt limitada –110 en quatre anys–, cosa que l’ha convertit en un dels punts més criticats per entitats socials, que consideren, com diu Irene González, que al conveni li ha faltat ambició en algunes mesures.