12.01.2026 - 21:40
Andorra ha començat avui una experiència política sense precedents: la seva primera Assemblea Ciutadana. Cinquanta persones, seleccionades perquè reflecteixin la diversitat social, territorial i demogràfica, es reuneixen fins dijous, 15 de gener, per deliberar sobre els principals desafiaments de futur de l’estat, dins el procés participatiu “Tracem el futur d’Andorra en un món que canvia”.
L’assemblea és la segona fase d’un procés que es va activar a l’octubre i que impulsen conjuntament el Govern d’Andorra, el Consell General i els comuns, amb la voluntat d’incorporar la veu directa dels ciutadans a la definició de les polítiques públiques durant les dècades vinents i amb la vista posada en el 2050.
Dels debats oberts al sorteig ciutadà
El procés va començar a la tardor amb una primera fase de debats territorials i multisectorials oberts a tota la població. Durant el mes d’octubre, es van fer sessions a totes les parròquies i trobades amb agents socials, econòmics i juvenils. En total, hi van participar prop de dues-centes persones, que van aportar propostes sobre qüestions com ara l’habitatge, la cohesió social, la transició energètica, la diversificació econòmica o la identitat cultural.
D’aquella primera fase, en va sortir un conjunt ampli de propostes que havien de ser ordenades, contrastades i prioritzades. Per fer-ho, es va optar per un mecanisme deliberatiu encara inèdit al país: una assemblea ciutadana formada per una mostra representativa de la població adulta, elegida a partir d’un sorteig supervisat per criteris tècnics. En total, 457 persones es van oferir voluntàriament a participar-hi. D’aquest grup se’n van seleccionar cinquanta, amb criteris de paritat de gènere, equilibri territorial entre parròquies, edats diferents, i situacions laborals, nivells d’estudis i nacionalitats també diferents. La meitat dels membres tenen nacionalitat andorrana i l’altra meitat procedeixen, sobretot, de l’estat espanyol, el francès, Portugal i l’Argentina. Cadascun dels participants rebrà cent euros el dia.
Una deliberació estructurada per àmbits clau
Durant aquestes tres jornades, els membres de l’assemblea treballen les propostes recollides a l’octubre, amb el suport d’una metodologia deliberativa i d’equips tècnics. El debat, que es farà entre les 15.00 i les 21.30, s’estructura en cinc grans àmbits considerats estratègics per a Andorra: salut i cohesió social; transició energètica i medi ambient; diversificació, transformació econòmica i digital; habitatge, demografia, ordenament del territori i connectivitat; i identitat, cultura i educació.
L’objectiu no és adoptar decisions vinculants, sinó formular recomanacions i conclusions consensuades que quedin recollides en un document final. Aquest document es traslladarà al Govern, al Consell General i als comuns, amb el compromís institucional de fer un retorn públic als ciutadans abans del 31 de març.
La secretària d’estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, ja havia subratllat en la presentació del procés que aquesta segona fase era “decisiva”. “És la primera vegada que Andorra posa en marxa una assemblea ciutadana d’aquest abast, i això obre un camí nou en la manera de pensar col·lectivament el futur del país”, va remarcar. Amb l’Assemblea Ciutadana, el procés entra ara en la concreció: fins a quin punt els participants orientaran les propostes al marge de la política i fins a quin punt les conclusions que en surtin es traduiran en decisions polítiques amb recorregut real.
El precedent de Catalunya Nord
L’experiència andorrana no és un cas aïllat. A Catalunya Nord hi ha actualment obert un procés de diàleg ciutadà impulsat pel departament dels Pirineus Orientals. El procés –batejat amb el nom de “Parlem de futur!”– ha tancat fa poc la primera fase, centrada en reunions territorials, trobades obertes i aportacions mitjançant una plataforma digital. Entre el novembre i el desembre, s’han fet sessions en onze municipis, amb debats sobre habitatge, salut, canvi climàtic, model econòmic i identitat del territori, inclòs el possible canvi de nom del departament.
Com en el cas andorrà, aquesta primera etapa no tenia caràcter decisori, sinó que ha servit per a recollir propostes i ordenar prioritats. Ara el procés entra en una segona fase: les aportacions seran analitzades i filtrades per un comitè d’experts, amb criteris jurídics i institucionals, abans d’una consulta ciutadana prevista el 2026, que hauria d’incloure la nova denominació del departament. Paral·lelament, es vol identificar ciutadans disposats a integrar-se en una futura assemblea ciutadana de caràcter consultiu, amb la voluntat d’orientar les polítiques públiques a mitjà i llarg termini.
A Catalunya Nord mateix hi ha encara un precedent anterior: el debat “Imagina els Pirineus Orientals”, del 2019. Aquell procés va culminar amb una assemblea departamental que va votar trenta compromisos concrets, integrats posteriorment en el pla d’inversió 2019-2023, dotat amb 500 milions d’euros. Entre les mesures adoptades hi va haver actuacions en energies renovables, gestió de l’aigua, mobilitat sostenible i ordenació del territori.
També hi ha hagut més experiències recents de democràcia deliberativa, centrades sobretot en el clima. A Barcelona, l’Assemblea Ciutadana pel Clima, formada per un centenar de persones elegides per sorteig. Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya va impulsar un procés similar, també centrat en el canvi climàtic, amb participació ciutadana seleccionada per criteris de representativitat. I a Mallorca una assemblea ciutadana promoguda amb suport acadèmic va debatre propostes per a avançar cap a un model més sostenible. En tots aquests casos, les conclusions tenien un caràcter orientatiu.
El cas d’Irlanda i les assemblees ciutadanes
El recurs a assemblees ciutadanes elegides per sorteig no és nou a Europa. Un dels casos més citats és el de la República d’Irlanda, on aquest mecanisme deliberatiu ha tingut un impacte polític notable. Entre el 2016 i el 2018, el govern irlandès va impulsar una Assemblea Ciutadana formada per noranta-nou ciutadans i una presidència independent, amb l’encàrrec d’analitzar qüestions de gran transcendència social i constitucional. Les recomanacions sobre la reforma de la legislació de l’avortament van acabar desembocant en un referèndum l’any 2018, que va obrir la porta a un canvi legal profund després de dècades de blocatge polític; una qüestió que també és de màxima actualitat a Andorra.
L’experiència irlandesa és sovint presentada com un exemple d’èxit perquè la deliberació ciutadana va tenir una traducció institucional clara. Tanmateix, els mateixos promotors subratllen que el factor decisiu no va ser solament el format de l’assemblea, sinó el compromís previ i posterior del govern i del parlament d’assumir el debat i canalitzar-lo cap a una decisió democràtica final.
Hi ha més estats europeus que han explorat vies similars amb resultats més desiguals. A l’estat francès, la Convenció Ciutadana per al Clima (2019-2020), amb cent cinquanta ciutadans triats per sorteig, va formular un ampli paquet de propostes per a reduir les emissions amb criteris de justícia social. El govern va respondre formalment a les recomanacions, però tan sols unes quantes es van traduir en mesures concretes. Al Regne Unit, l’Assemblea Climàtica va lliurar al parlament un informe sobre com assolir la neutralitat climàtica el 2050, que s’ha fet servir com a base de debat, però que no té caràcter vinculant. Les experiències comparteixen un patró comú: les assemblees ciutadanes poden ordenar el debat, reduir la polarització i aportar legitimitat social, però el seu impacte real depèn sempre del grau de compromís polític posterior. És aquest mateix interrogant –el pas de la deliberació a la decisió– el que plana també sobre l’Assemblea Ciutadana d’Andorra.
