Expectació per la declaració de Feijóo en la causa de la gota freda

El cap del Partit Popular espanyol, Alberto Núñez Feijóo, declararà demà com a testimoni en la causa de la gota freda que instrueix el jutjat número 3 de Catarroja. Contràriament a allò que han fet tots els testimonis que han declarat fins ara, Feijóo no anirà al jutjat, sinó que declararà per videoconferència del seu despatx estant. És una prerrogativa que tenen els càrrecs polítics espanyols i que la jutgessa no ha pogut negar a Feijóo.

A pesar d’això, l’advocat d’una víctima d’Algemesí, Ximo Esteve, va presentar un recurs contra l’opció escollida per Feijóo. L’advocat al·legava que permetre que declarés del congrés estant trencava el principi d’igualtat d’armes, que exigeix igualtat no únicament en la forma, sinó també real. I recordava que uns altres testimonis, com ara la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, i l’actual president valencià, Juanfran Pérez Llorca, hi havien declarat de manera presencial. Al recurs, Esteve feia referència a la jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol i deia que permetre una declaració des d’un despatx institucional introduïa una asimetria simbòlica i processal, especialment greu en una causa amb més de 230 víctimes mortals. Afirmava que això generava una sensació de privilegi que no era compatible amb el respecte per les víctimes.

Feijóo va al·legar motius d’agenda per a evitar d’anar a Catarroja. Va dir, concretament, que la data de la cita fixada per la jutgessa coincidia amb la interparlamentària del PP que es farà a la Corunya, cosa que no és certa, perquè la cita de la jutgessa és demà, divendres, i la reunió del PP serà dissabte i diumenge.

Feijóo no va dir la veritat

La jutgessa vol saber de quina informació disposava Carlos Mazón sobre l’emergència el 29 d’octubre de 2024. Per això, va decidir de citar Feijóo arran de la declaració pública que va fer el 31 d’octubre d’aquell any, quan va dir, del centre d’emergències estant, que Mazón l’havia tingut informat en temps real el dia 29 d’octubre i el dia d’abans, és a dir, el dilluns 28. A desgrat d’això, el líder del PP espanyol se’n va desdir quan, la vespra de Nadal, va enviar un text a la jutgessa amb els whatsapps que Mazón li va enviar el dia 29. També deia que s’havia confós en la declaració i que no es referia al dilluns 28, sinó al dimarts 29.

Segons la llista de trucades facilitada al jutjat per Carlos Mazón i els whatsapps que ha donat a conèixer Alberto Núñez Feijóo, la primera comunicació entre tots dos va ser a les 19.59 de la vesprada. Era Feijóo qui escrivia a Mazón. L’ex-president tot just havia començat a anar cap al CECOPI després d’un dinar amb sobretaula amb la comunicadora Maribel Vilaplana. Durant l’àpat, Mazón va fer trucades i en va rebre, però res no li va semblar prou important per a abandonar la reunió. A les 19.59, quan Feijóo va escriure a Mazón, li va dir: “Amic Carlos. Us envie a tots els ciutadans de la Comunitat Valenciana la meua solidaritat i ànim per a superar aquesta situació. Estic a les teues ordres per a tot allò que l’organització i jo mateix puguem aportar d’utilitat. Una forta abraçada.” Mazón li va respondre a les 20.08: “Gràcies, presi.” I a continuació li deia que la situació era complicada i que la nit seria llarga.

Això desmenteix, per tant, que Mazón va mantenir informat “en temps real” el cap del partit i alimenta la hipòtesi que Feijóo, ja conscient que la gestió del president valencià havia sigut negligent, va intentar de tapar-lo en aquella compareixença del 31 d’octubre a l’Eliana. Dies després, Feijóo va dir en una emissora de ràdio que va trobar Mazón “noquejat” les primeres hores després de la catàstrofe, que va causar 230 morts.

El fet de tapar Mazón per la seua inoperància el dia de la gota freda forma part de l’estratègia de guanyar el relat del Partit Popular. En dues ocasions Feijóo li va demanar, per escrit i en plena emergència, quan Mazón ja era conscient que allò que havia passat tindria unes conseqüències humanes desastroses, que controlés el discurs i prengués la iniciativa comunicativa.

Un segon aspecte d’aquesta estratègia era confrontar-se directament amb el govern espanyol. No va ser fins que Feijóo va fer aquella visita que no van començar les crítiques coordinades de tot el Consell contra el govern espanyol, a qui va acusar d’haver negat l’ajuda necessària als pobles afectats per la gota freda. És una estratègia que encara es manté i que han repetit els membres del Consell de Mazón que han fet declaracions públiques o compareixences parlamentàries.

Fins aquell dia, Mazón havia agraït la rapidesa amb què l’estat havia mobilitzat els recursos. En els missatges de WhatsApp entre Feijóo i Mazón ja s’insinuava l’estratègia del PP espanyol. A les 23.21, Feijóo escrivia: “Dius que el govern us ha cridat. Espere que siga així i que us estiga prestant prou ajuda.” Mazón li responia que sí, més o menys, i Feijóo es tornava a interessar per l’hora de la trucada i per quin ministre tenia de referència. A les 23.23, Carlos Mazón li respongué: “He parlat amb Sánchez, Montero i els de Defensa i Interior perquè tinguen en pre-alerta possibles efectius per a demà. El problema, ara, és que no podem ni entrar en molts pobles amb gent a les teulades morta de por.” Un minut més tard, Mazón insistia que per mitjà de la delegació del govern espanyol tenien allò que necessitaven en aquell moment, que era l’UME.

Deia Mazón que havia parlat amb Sánchez, amb Montero i amb més membres del govern. Unes quantes vegades, Alberto Núñez Feijóo ha dit que Mazón va parlar primer amb ell i després amb Pedro Sánchez.

Setmanes intenses al jutjat de Catarroja

L’any comença molt intens quant a la instrucció de la causa de la gota freda. Si la setmana es tanca amb la declaració com a testimoni d’Alberto Núñez Feijóo, la vinent s’obrirà amb l’acarament dilluns entre l’ex-consellera Salomé Pradas i l’ex-cap de gabinet de Mazón, José Manuel Cuenca. Pradas és a la causa com a investigada i, per tant, s’hi hauria pogut negar. Cuenca és testimoni i no s’hi pot negar. La jutgessa va acceptar de practicar aquesta prova demanada per l’advocat d’Acció Cultural del País Valencià, Manolo Mata, quan  Pradas va dir que l’ex-cap de gabinet li va havia donat instruccions perquè no molestara Carlos Mazón mentre dinava al restaurant El Ventorro.

José Manuel Cuenca no ha aportat les converses per WhatsApp amb Salomé Pradas perquè, segons que diu, fa alguns mesos va canviar de mòbil i es van perdre. Pradas sí que les ha aportades i alguns dels intercanvis es poden interpretar, com ara que l’ex-cap de gabinet transmetia ordres a l’ex-consellera.

Dos dies després, el 14 de gener, declararà José Miguel Basset, que era el cap del consorci de bombers, i haurà d’aclarir qui va donar l’ordre de retirar els forestals que vigilaven el barranc de Torrent el dia de la gota freda. Com que s’espera que l’interrogatori a Basset s’allargue, s’ha fixat per al dia 19 la segona part de la declaració.

El dia 22 haurà de comparèixer Cayetano García Ramírez, l’únic membre del nucli més dur de Mazón a Palau, repescat com a director general per Pérez Llorca. La jutgessa vol escoltar-ne el testimoni perquè l’ex-consellera Salomé Pradas va parlar-hi a les 19.10 i a les 19.36, quan Mazón no li agafava el telèfon. L’ex-cap de gabinet ha dit que va consultar a Cayetano García Ramírez la pretensió de Pradas de confinar la població. En una resolució d’ahir mateix, la jutgessa ho posava en dubte.

Encara no hi ha data ni per a la compareixença dels batlles dels pobles afectats ni per al xofer i els escortes de Carlos Mazón que van treballar el 29 d’octubre de 2024.