El centre de Nuuk encara és fosc. No és de nit, segons els rellotges, però la negror és espessa com el baf que surt de les boques de la poca gent que camina pel carrer, àgil i arrupida. Els graus negatius s’acumulen i deixen de tenir trellat.

Falta poc més d’una hora perquè el primer ministre grenlandès, Jens-Frederik Nielsen, comparegui al parlament per explicar la crisi diplomàtica amb els Estats Units. Tanmateix, a un carrer de la cambra, s’aglomeren els nens per entrar a l’escola. El silenci es converteix en un desgavell i un partit de futbol improvisat.

La pilota rebota i llisca sobre el glaç, però els infants corren sense por, acostumats a domar l’hivern com qui aplaca una fera. Els adults demanen calma. No hi ha res a fer. Les rialles, com la pilota, defugen tot control.

A poc a poc es fa de dia. A les oficines del parlament arriben la trentena de diputats. Pels vidres entelats es veu el primer ministre amb els membres de Demòcrates, el principal partit del govern (liberals i independentistes moderats). Els anima fent picar les mans. Les cares encara arrosseguen un deix de somnolència.

L’edifici del govern i del parlament és roig intens i té el símbol de l’ós polar a la porta. Les banderes grenlandeses espeteguen pel vent. No hi ha ni un sol símbol de Dinamarca, més enllà d’una desena de periodistes danesos amb ganes de tornar a casa. “Esperem que sigui ràpid i lleuger”, diu un.

Dins el parlament és ple d’obres inuits i pintures d’animals. També hi ha espelmes. La premsa passa per un passadís que porta cap a la sala del ple. És blanca i petita. Hi ha cinc fileres amb escons i una gran bandera grenlandesa. Per les finestres la llum feble mostra la mar gèlida, el perfil de la catedral luterana i la bandera del consolat islandès.

Sobre la mesa, que presideix l’ex-primer ministre Kim Kielsen, hi ha les escultures de dues calàbries, l’ocell que va inspirar el disseny dels caiacs –la seva pell servia d’amulet als caçadors–, però no sobrevolen el plenari.

Un uixer explica que hi són perquè el seu cant potent és un símbol de l’eloqüència grenlandesa i perquè sempre estan alerta, fet que els fa molt difícils d’atrapar. “Som així, sempre hem estat així”, diu amb un somriure.

Kielsen és el primer d’entrar al ple. Són gairebé les onze. Quan era primer ministre –és membre del Siumut, el partit hegemònic, fins fa poc, socialdemòcrata i independentista–, durant el primer mandat de Trump, ja es va enfrontar amb el seu afany imperialista. Kielsen va deixar clar que Grenlàndia no es comprava.

Cinc anys després, tornem a ser al mateix punt. Amb l’afegit que Trump ha arribat a formular amenaces militars. “Ho podem fer a les bones o les males”, ha reiterat. La idea de l’ocupació –encara que s’hagi refredat– no ha desaparegut i ha deixat marca entre els grenlandesos.

Els uixers, que havien demanat respecte i consideració als periodistes, han de picar la cresta a uns quants reporters danesos. Un càmera és a punt de fer la traveta al primer ministre, quan prova d’arribar al seu escó. Nielsen fa un somriure de circumstàncies.

Justus Hansen, diputat de Demòcrates, li ofereix un bombó de xocolata. Conversen distesament. El plenari es va omplint. Alguns diputats porten l’anorac típic inuit, tot i que no amb el blanc tradicional de les grans ocasions. La bancalada del govern –format per tots els partits tret del Naleraq– té un buit significatiu.

La ministra d’Afers Estrangers, Vivian Motzfeldt, és a la conferència de l’Àrtic, que es fa Tromsø, Noruega. Tanmateix, ahir es va deixar veure per Nuuk amb el ministre de Defensa danès, Troels Lund Poulsen. També el va acompanyar a visitar les tropes desplegades a la central hidroelèctrica de Buksefjord, uns cinquanta quilòmetres al sud.

La setmana passada a la capital hi hagué una apagada que va durar tota la nit. La causa va ser una tempesta, però alguns ciutadans van témer alguna cosa pitjor. “Ja no saps pas què pensar. Amb els americans pot passar qualsevol cosa”, lamenta un dels assistents al plenari.

Kielsen fa sonar la campana, que penja d’una banya de cérvol, i obre la sessió, completament en grenlandès (amb traducció al danès). Finalment, el primer ministre pren la paraula. El somriure s’esvaeix i una veu greu dibuixa l’estat de la crisi: “El missatge i l’objectiu són clars: Grenlàndia ha de ser assumida i governada pels Estats Units.”

Nielsen lamenta que Trump insisteixi a amenaçar els grenlandesos amb un to condescendent i divisiu. “Grenlàndia no és una mercaderia i la seva gent no es pot comprar”, afirma.

“Això ha originat una gran inseguretat entre tots nosaltres. Alguns compatriotes tenen greus dificultats per a dormir, els nens estan preocupats i els adults tenen ansietat. Tots vivim amb la incertesa de què pot passar demà”, continua.

Nielsen defensa que l’illa no està sola i que té el suport de la UE i la resta de membres de l’OTAN. “Estem protegits, però hem de romandre units per mantenir la Grenlàndia que coneixem”, afegeix.

La sessió és tibant. Els partits del govern bescanvien retrets amb l’única formació de l’oposició, Naleraq –vuit escons i segona força de la cambra–, que és de dreta populista, independentista i disposada a escoltar Washington.

La setmana passada, Aaja Chemnitz, una de les dues diputades grenlandeses al parlament danès, va acusar els representants de Naleraq de traïdors. “Han jugat amb foc i els ciutadans en paguen el preu”, va dir. Kielsen va enviar una carta a tots els representants polítics demanant respecte i moderació en les formes.

El dirigent de Naleraq, Pele Broberg, reconeix que va intentar de fer d’enllaç entre l’administració de Trump i el primer ministre, quan va ser elegit. “Només el volien felicitar”, diu. Diu que es van posar en contacte amb ell perquè en tenien el telèfon de quan era ministre d’Afers Estrangers.

Broberg i el portaveu del seu partit, Jens Napãtôk, critiquen les crides a la unitat que fa el govern, mentre els arraconen: “Hem d’estar units perquè hi ha grans forces de l’exterior que volen guanyar influència. És important que mostrem on som.”

A l’oposició lamenten que la crisi serveixi, de retruc, per a acostar cada volta més Grenlàndia a Dinamarca. La sessió esdevé maratoniana i els dards no cessen de volar. “Això és un guirigall”, admet un diputat governamental als passadissos.