Sánchez condemna Catalunya a la cua de l’execució pressupostària

Catalunya torna a ocupar el darrer lloc en execució pressupostària de l’estat espanyol. Durant el primer semestre del 2024, només es van gastar 456 milions d’euros dels més de 2.300 pressupostats, és a dir, tan sols un 20%, segons dades a les quals han tingut accés TV3 i Catalunya Ràdio.

La xifra contrasta amb la mitjana espanyola (34%) i queda molt per sota de la de comunitats comparables, com ara Madrid, on l’execució supera el 57%.

El País Valencià també n’ha sortit damnificat. En aquest cas, l’execució és del 34,09%. Les Illes, en canvi, encapçalen el rànquing amb una execució del 94,28%.

Les dades són d’un informe de la Intervenció General de l’Administració de l’estat espanyol (IGAE) que el govern espanyol ja no publica obertament a la seva web des de fa dos anys. La informació només es pot obtenir mitjançant peticions de transparència o filtracions, com en aquest cas.

Tot i que en termes absoluts el Principat ocupa el tercer lloc, l’execució real és la més baixa en proporció. En canvi, Madrid –amb una assignació similar– presenta un grau d’execució gairebé tres vegades més alt. L’informe també constata que Andalusia, que és la segona comunitat autònoma que rep més diners, té una execució baixa (23%).

Les infrastructures, el gran forat negre

El gruix de la inversió pendent és, com ja és habitual, en infrastructures. És greu és el cas del ferrocarril. La suma de les partides d’ADIF i RENFE per al Principat durant el primer semestre del 2024 presenta una execució conjunta del 17,5%. ADIF només va gastar un 16,7% dels 1.081 milions pressupostats (sense comptar l’alta velocitat) i RENFE, un 23% dels 151 milions assignats.

Aquest incompliment és persistent. Segons que recullen TV3 i Catalunya Ràdio, malgrat que ADIF ha duplicat el grau d’execució respecte del primer semestre del 2023 (del 8% al 16%), les xifres continuen essent irrisòries i evidencien una manca crònica d’inversió real. A Madrid, en canvi, l’execució ferroviària durant el mateix període ha estat del 34,9%, el doble que a Catalunya.

Aquesta situació afecta projectes clau per al territori, com ara la millora del servei de Rodalia, una de les prioritats que el govern espanyol sol anunciar amb bombo i platerets, però que després no es concreta en despesa efectiva.

La justificació del govern espanyol

L’administració espanyola argumenta que la despesa real augmenta la segona meitat de l’any, quan es tanquen molts projectes. En part, això és cert. Tanmateix, aquest increment no és prou per a acostar-se a les xifres de la resta de l’estat. Ni tampoc serveix per a trencar la tònica d’un incompliment sistemàtic que es repeteix cada exercici. Cada any es pressuposta molt més que no s’executa realment, i el Principat n’és el principal damnificat.

Unes dades que es deixen de fer públiques

La baixa execució s’afegeix a la polèmica per l’opacitat de l’estat espanyol amb aquestes dades. D’ençà del juny del 2022, el govern espanyol ha deixat de publicar-les de manera automàtica i oberta. Fins aleshores, les dades formaven part del calendari de publicacions anuals del Ministeri d’Hisenda espanyol. Ara aquest compromís ha desaparegut del web oficial, i només es pot accedir als informes mitjançant peticions al congrés espanyol o filtracions als mitjans.

Aquest canvi coincideix amb una etapa de forta pressió política sobre el govern espanyol, que ha rebut crítiques constants per la manca d’execució al Principat malgrat els compromisos pressupostaris.