Dinamarca reforça la presència militar a Grenlàndia amb el suport d’aliats europeus

El govern de Dinamarca augmentarà la presència de les forces armades a Grenlàndia amb el suport d’aliats europeus. Ho fa després dels darrers episodis de tensió amb els Estats Units arran de les intencions de Washington d’annexionar-se el territori autònom danès.

Aquesta decisió s’ha fet pública poques hores abans que una delegació danesa es reuneixi a la Casa Blanca amb el vice-president nord-americà JD Vance i el secretari d’Estat, Marco Rubio, per analitzar els plans dels Estats Units sobre aquesta illa de l’Àrtic.

En un comunicat conjunt, el Ministeri de Defensa danès i el Ministeri d’Afers Estrangers de Grenlàndia han informat que “les tensions geopolítiques s’han estès a l’Àrtic”. Per aquest motiu, han acordat d’intensificar les activitats de l’exèrcit danès a Grenlàndia en col·laboració estreta amb els aliats de l’OTAN.

El desplegament es farà efectiu des d’avui, i inclourà una ampliació de la presència militar danesa a l’illa i els voltants, amb l’objectiu d’entrenar la capacitat operativa en les condicions específiques de l’Àrtic i de reforçar la presència de l’Aliança Atlàntica en aquesta zona clau “en benefici de la seguretat europea i transatlàntica”.

“Desacords fonamentals” en la reunió a la Casa Blanca

L’anunci ha coincidit amb la reunió a la Casa Blanca de la delegació danesa, encapçalada per Vivian Motzfeld, ministra d’Afers Estrangers de Grenlàndia, amb el secretari d’Estat i el vice-president dels Estats Units. Segons que ha dit el ministre d’Afers Estrangers danès, Lars Lokke Rasmussen, l’objectiu de la trobada era poder abordar cara a cara les pretensions nord-americanes d’assumir el control de l’illa. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha insistit que Dinamarca i Grenlàndia han de mantenir la unitat en el seu rebuig a una annexió.

En conferència de premsa posterior a la reunió, Løkke Rasmussen ha dit que la reunió ha estat constructiva, però que no hi ha punts en comú. “Encara tenim desacords fonamentals”, ha dit. Rasmussen ha anunciat la creació d’un grup de treball per trobar un “camí comú a seguir”. Segons ell, el grup s’hauria de centrar a abordar les preocupacions de seguretat americanes tot respectant les “línies vermelles del Regne de Dinamarca”. Segons Motzfeld, Grenlàndia ha de reforçar la cooperació amb els EUA, però ha dit: “Això no vol dir que vulguem ser propietat dels Estats Units”.

Més tropes, vaixells i aeronaus

Aquesta mesura, segons Defensa danès, es traduirà “en un futur pròxim” en una presència militar composta per aeronaus, naus i soldats, incloent-hi tropes dels aliats de l’OTAN. El ministeri també ha apuntat que les activitats previstes per a 2026 podrien incloure la protecció d’infrastructures crítiques, l’assistència a les autoritats locals, amb suport directe a la policia, la recepció de tropes aliades, el desplegament d’avions de combat i operacions navals.

El primer ministre suec, Ulf Kristersson, ha confirmat que hi enviarà tropes i el ministre d’Afers Estrangers francès, Jean-Noël Barrot, ha dit que França hi obrirà un consolat el mes vinent.

Barrot ha remarcat que l’obertura del consolat francès és un senyal polític vinculat a la voluntat de tenir una presència més important a Grenlàndia, també en l’àmbit científic. Ha afegit que la decisió es va prendre l’estiu passat, arran de la visita del president Emmanuel Macron a Grenlàndia com a mostra de suport després de les primeres declaracions de Trump. “Grenlàndia no vol ser propietat, governada ni annexada als Estats Units. Grenlàndia ha pres la decisió de pertànyer a Dinamarca, a l’OTAN i a la Unió Europea”, ha subratllat.

Prioritat fonamental per al govern grenlandès

La ministra d’Afers Estrangers de Grenlàndia, Vivian Motzfeld, ha remarcat que, com a part de l’OTAN, “és una prioritat fonamental” per al seu govern “enfortir la defensa i la seguretat” de l’illa. Motzfeld ha assegurat que coopera estretament amb Copenhaguen “per a impulsar iniciatives i fomentar la col·laboració”.

La ministra també s’ha compromès a mantenir la població grenlandesa informada contínuament sobre aquestes activitats mitjançant les plataformes del Comandament Àrtic Conjunt. Ha recordat que el territori resta sota jurisdicció danesa, tot i gaudir d’autonomia.

El ministre de Defensa danès, Troels Lund Poulsen, ha subratllat que “la seguretat a l’Àrtic és cabdal per al Regne de Dinamarca”. Ha declarat: “És essencial que, estretament amb els aliats, reforcem encara més la nostra capacitat operativa a la regió.”