Europa respon a les amenaces de Trump: Dinamarca i Suècia envien tropes a Grenlàndia i França hi obrirà un consolat

Després de setmanes de declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, referint-se a una possible annexió o compra de Grenlàndia, uns quants estats europeus han començat a prendre mesures per a respondre al mandatari. El vice-primer ministre i ministre de Defensa danès, Troels Lund Poulsen, ha anunciat que Dinamarca hi enfortirà la presència militar després de les crítiques dels Estats Units sobre la inversió en defensa al territori. Paral·lelament, el primer ministre suec, Ulf Kristersson, ha confirmat que hi enviarà tropes i el ministre d’Afers Estrangers francès, Jean-Noël Barrot, ha dit que França hi obrirà un consolat el mes vinent.

Poulsen ha subratllat que Dinamarca continuarà reforçant la presència militar a Grenlàndia, però que també hi haurà “un enfocament encara més gran dins l’OTAN”, amb més exercicis i una presència aliada més intensa a l’Àrtic. En aquest sentit, ha indicat que els països europeus han mostrat la seva implicació en “un diàleg continu sobre noves i més activitats” militars a la zona durant el 2026.

En un comunicat, el govern danès ha dit que l’objectiu dels exercicis era de protegir infrastructures crítiques, donar suport a les autoritats locals, facilitar la recepció de tropes aliades, desplegar avions de combat i fer operacions navals. Poulsen ha remarcat que les forces armades daneses, conjuntament amb aliats àrtics i europeus, estudiaran les setmanes vinents la manera d’aplicar a la pràctica una presència i activitat més grans a l’Àrtic.

A banda, el primer ministre suec, Ulf Kristersson, ha confirmat que oficials de l’exèrcit de Suècia han arribat a Grenlàndia per preparar el desplegament aliat europeu en el context de l’exercici militar anomenat Operació Resistència Àrtica.

Per la seva banda, Barrot ha remarcat que l’obertura del consolat francès era un senyal polític vinculat a la voluntat de tenir una presència més important a Grenlàndia, també en l’àmbit científic. Ha afegit que la decisió es va prendre l’estiu passat, arran de la visita del president Emmanuel Macron a Grenlàndia com a mostra de suport després de les primeres declaracions de Trump. “Grenlàndia no vol ser propietat, governada ni annexada als Estats Units. Grenlàndia ha pres la decisió de pertànyer a Dinamarca, a l’OTAN i a la Unió Europea”, ha subratllat.

Aquests moviments arriben precisament el dia en què hi ha prevista una reunió a Washington entre els ministres d’Afers Estrangers de Dinamarca i Grenlàndia, Lars Løkke Rasmussen i Vivian Motzfeldt, i el secretari d’estat dels Estats Units, Marco Rubio, i el vice-president, JD Vance.