10.10.2025 - 21:40
The Washington Post · William Booth
L’obstinació de Rússia a prosseguir amb la devastadora guerra d’Ucraïna no és sinó un dels múltiples problemes que té la Unió Europea a l’est del continent, una zona com més va més afectada per la paràlisi i les turbulències polítiques.
El primer ministre hongarès, Viktor Orbán –que fa temps que s’ha erigit en el dirigent més pro-rus del bloc– ha intensificat la retòrica contra la UE i Ucraïna, en preparació per a les eleccions hongareses de la primavera vinent. Orbán ha acusat els dirigents europeus de traçar “plans de guerra” contra Moscou, i s’ha compromès a vetar qualsevol intent d’encetar negociacions formals per a l’ingrés d’Ucraïna a la UE.
A la veïna Eslovàquia, el principal grup polític de centreesquerra europeu ha suspès la seva filial al país, l’SMER, i s’espera que aquest mes l’expulsi. El cap de l’SMER, el primer ministre Robert Fico, ha aixecat molta polseguera aquests darrers mesos entre els seus companys socialdemòcrates pel fet d’haver assistit a les celebracions del Dia de la Victòria a Pequín i Moscou i haver-se reunit també amb Xi Jinping i Vladímir Putin.
A Txèquia, mentrestant, un altre populista euroescèptic i crític d’Ucraïna, Andrej Babis, guanyà les eleccions parlamentàries de diumenge al país. El multimilionari ex-primer ministre es perfila ara per prendre el relleu a la coalició pro-occidental i pro-ucraïnesa, encapçalada pel primer ministre conservador, Petr Fiala.
Babis, que durant la campanya duia una versió txeca de la famosa gorra vermella trumpista, s’ha vist esquitxat per un cas de frau que roman als tribunals, i el seu partit quedà lluny de la majoria absoluta als comicis. Però si acaba aconseguint de formar una coalició capaç de governar, Brussel·les espera que el magnat uneixi forces amb Orbán i Fico per a obstaculitzar l’enviament d’ajut a Ucraïna i la formació d’un front comú europeu contra Rússia.
“[La victòria de Babis] coincideix amb un moment d’alineament ideològic sense precedents entre l’òrbita trumpista i els estats membres rebels de la UE”, diu Alberto Alemanno, professor de Dret i Política de la Unió Europea a HEC Paris, una escola de negocis francesa.
“Els esdeveniments d’aquests darrers mesos poden inclinar la balança política de la UE encara més cap a la dreta, amb Babis tancant files amb Viktor Orbán i Robert Fico amb relació a Ucraïna i posant a prova les institucions democràtiques nacionals i de la UE””, diu Alemanno.
Fins i tot a la petita Lituània, un país fermament democràtic i amb un panorama polític generalment plàcid, s’hi visqué una onada de protestes en massa el cap de setmana passat, quan els artistes del país sortiren als carrers per exigir la destitució del ministre de Cultura del partit populista Alba de Nemunas, el cap del qual ha acusat d’antisemitisme.
Alba de Nemunas entrà al govern arran de la dimissió de Gintautas Paluckas com a primer ministre, aquest estiu, entre un vendaval d’acusacions de corrupció, cosa que obligà el Partit Socialdemòcrata lituà a cercar nous socis de coalició.
Normalment, en temps de crisi, la UE sol recórrer als seus pilars fonamentals –Alemanya i França– a la recerca d’estabilitat. Però Alemanya està sumida en un període de turbulències econòmiques, i França es troba en una crisi financera i política digna d’una telenovel·la; el seu darrer primer ministre, Sébastien Lecornu, dimití dilluns després de menys d’un mes al càrrec.
“Evidentment, la crisi política francesa complica i endarrereix encara més la resposta de la UE als seus envits més immediats”, afirma Alemanno.
A Txèquia, Babis i el seu partit ANO (“Sí” en txec) es presentaren a les eleccions amb l’eslògan “Txèquia primer” i amb les promeses d’augmentar els salaris i les pensions i posar fi al programa –fins ara encapçalat per Praga– d’enviament de projectils d’artilleria a Ucraïna: denunciaven el govern sortint per “haver-ho donat tot als ucraïnesos i no haver deixat res per a les mares txeques”.
Babis i el seu partit tan sols obtingueren un terç dels vots a les eleccions, molt per sota de la majoria absoluta. El resultat obliga el partit a formar una coalició per poder governar, cosa que es preveu complicada: fins ara, cap dels principals partits txecs no ha mostrat gaire disposició a col·laborar-hi.
Babis ha dit que el seu partit començaria a negociar amb partits marginals, com ara, el Partit de la Llibertat i Democràcia Directa, que ha demanat la deportació dels immigrants ucraïnesos, i el nou partit dels Motoristes, que s’oposa a les polítiques de reducció d’emissions de la UE. Ambdós socis potencials són profundament escèptics amb el projecte europeu.
Poc abans dels comicis, el president txec, Petr Pavel, digué que la gran qüestió del moment era si Txèquia continuaria formant part d’Occident o s’escoraria cap a l’est. Després de les eleccions, Pavel advertí Babis que el nou govern –l’integri qui l’integri– hauria de preservar “totes les institucions d’un estat democràtic” i avançar en una “direcció pro-occidental”.
Tabea Schaumann –analista de l’European Policy Center, un think tank amb seu a Brussel·les– afirma que el retorn de Babis al poder podria dificultar encara més la presa de decisions al Consell Europeu. Assenyala que tot depèn de qui acabi incorporant Babis a la coalició de govern, i prediu que el suport de Txèquia a Ucraïna no s’aturarà abruptament, sinó que es revisarà.
Després de les eleccions, Babis afirmà que Txèquia continuaria essent un soci fiable de la UE i l’OTAN, i menystingué els temors que el seu govern pogués soscavar les institucions democràtiques del país. “Som crítics amb la Unió Europea, però no volem destruir-la”, declarà a la BBC el vice-president d’ANO, Karel Havlicek. “Volem reformar-la”, matisà.
Babis s’ha vantat d’haver-se reunit amb el president Donald Trump moltes vegades. També és bon amic d’Orbán, que dilluns declarà que el seu país no hauria d’adoptar l’euro perquè la UE des desintegrava.
D’ençà del 2010, Orbán s’ha erigit en defensor de la “democràcia cristiana il·liberal”. Ha provat de prohibir les desfilades de l’orgull LGBTQ+, d’afeblir la independència judicial i de restringir la llibertat de premsa i acadèmica, cosa que ha empès la UE a suspendre gairebé 20.000 milions d’euros en concepte de finançament europeu al país.
En una cimera de dirigents europeus feta a Dinamarca la setmana passada, Orbán descartà un pla del president del Consell Europeu, António Costa, per a accelerar les negociacions d’adhesió amb Ucraïna. “No hi estic d’acord. Així que aquest pla no té cap recorregut”, etzibà Orbán.
En un moment en què el president francès, Emmanuel Macron, es troba a la corda fluixa i el canceller alemany, Friedrich Merz, continua maldant per acumular el poder i la influència que en el seu moment tingué Angela Merkel, molts altres caps d’estat de la UE romanen obertament enfrontats entre si.
Quan Orbán acusà els dirigents de la UE de traçar “plans per a la guerra” contra Rússia, el primer ministre polonès, Donald Tusk, alliçonà el seu homòleg a les xarxes: “És Rússia qui ha començat la guerra contra Ucraïna. Són ells els qui han decidit que visquem en temps de guerra. I en moments així, l’única pregunta és en quin bàndol ets.”
Tusk ja s’enfronta a prou problemes al seu país, i més encara després de l’elecció, aquest juny, de l’historiador conservador Karol Nawrocki com a nou president polonès. Nawrocki, que compta amb el suport del partit d’ultradreta Llei i Justícia, s’imposà als comicis després d’una reeixida campanya sota el lema “Polònia per als polonesos”.
Nawrocki, que vol que Alemanya pagui elevades reparacions pels crims perpetrats pel règim nazi a Polònia durant la Segona Guerra Mundial, basà la seva campanya en la lluita contra la immigració il·legal, la preservació de la divisa polonesa, el zloty, i la limitació de la influència de la UE al país. Nawrocki és molt crític amb Rússia –fa poc, de fet, titllà Putin de criminal de guerra–, però desconfia d’Ucraïna, i insisteix que no se li ha de permetre d’ingressar ni a l’OTAN ni a la UE.
Orbán i Fico s’han resistit repetidament a les pressions occidentals perquè deixin d’importar combustible rus. Diumenge passat, durant un debat televisiu, el primer ministre eslovac afirmà que la missió del seu país no era pas la derrota de la Federació Russa: “El nostre objectiu és posar fi a la guerra a Ucraïna com més aviat millor. Al final, veiem eslaus matant-se els unsals altres, i la guerra no és la solució.”
I sentencià: “Si la UE dediqués tanta energia a promoure la pau com a donar suport a la guerra d’Ucraïna, el conflicte podria haver acabat fa molt de temps.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
