11.09.2025 - 15:44
|
Actualització: 11.09.2025 - 18:27
El Parlament Europeu ha condemnat l’obstrucció humanitària d’ajuda a Gaza per part del govern israelià de Benjamin Netanyahu, que ha causat la fam al nord del territori. Ho ha fet en una resolució aprovada per 305 vots a favor, 151 en contra i 122 abstencions. El text, impulsat per socialdemòcrates, liberals i ecologistes, ha acabat rebaixant el to contra Israel per pressions del Partit Popular Europeu, que hi ha introduït esmenes.
La resolució també condemna la catàstrofe humanitària a Gaza, dóna suport a la suspensió de l’acord comercial amb Tel-Aviv i insta els governs europeus a reconèixer Palestina per resoldre el conflicte.
La votació del Parlament Europeu s’ha fet l’endemà que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, anunciés davant els eurodiputats que proposaria l’aturada del finançament bilateral a Israel, la suspensió parcial dels acords comercials amb el govern de Netanyahu i sancions contra ministres, colons i activistes israelians violents.
Amb la resolució, l’eurocambra dóna suport a les mesures proposades per Von der Leyen. La declaració exigeix un alto-el-foc immediat i permanent, l’entrada d’ajuda humanitària a gran escala a Gaza, l’alliberament immediat i incondicional de tots els ostatges retinguts, i reitera el compromís amb la solució dels dos estats.
Els eurodiputats insisteixen en el compromís amb la seguretat d’Israel i el seu dret intransferible a la legítima defensa, però recorden que aquest dret no pot justificar una acció militar indiscriminada a Gaza. L’eurocambra condemna energèticament l’escalada de la guerra causada per les operacions militars israelianes, que ha causat una crisi humanitària devastadora i un patiment inacceptable per a la població civil, especialment els infants. La declaració també demana la desmilitarització total i l’exclusió d’Hamàs de qualsevol futur govern.
El text insta els estats membres a blocar les exportacions d’armes i acull amb satisfacció la iniciativa de l’estat francès i Alemanya per a detenir les exportacions quan existeixi un risc clar que s’utilitzin per cometre crims de guerra o greus violacions del dret internacional humanitari.
A més, reclama una investigació exhaustiva de tots els crims de guerra i violacions del dret internacional i que tots els responsables rendeixin comptes. En el text original es demanava que fossin les autoritats polítiques i militars israelianes, però una esmena dels populars ho ha canviat per “tots els responsables”.
El text també inclou una crida als estats membres a considerar el reconeixement de l’estat de Palestina amb vista a la solució dels dos estats.
Negociacions
El Partit Popular Europeu ha votat a favor de la declaració conjunta amb socialdemòcrates, liberals de Renew i Verds, que volien presentar un text de consens que inclogués també la signatura de la bancada conservadora.
Segons fonts parlamentàries, dimarts a la nit totes quatre formacions van acordar de presentar una declaració conjunta, però el PPE es va despenjar dimecres al matí. Després d’escoltar el discurs de Von der Leyen, que va apujar el to contra Netanyahu, els de Manfred Weber van tornar a la taula de negociació.
Per aconseguir el suport dels populars, es va eliminar qualsevol acusació de genocidi contra Israel. El text només inclou la paraula genocidi en el preàmbul, en què es fa referència al cas presentat per Sud-àfrica al Tribunal Internacional de Justícia sobre l’aplicació de la convenció per a la prevenció i sanció del delicte de genocidi contra Gaza.
També per rebaixar el to contra Netanyahu, els populars han afegit esmenes al text que s’han acabat aprovant. Una d’aquestes esmenes ha suprimit un punt que convidava la Comissió i el Consell Europeu a reflexionar sobre les conseqüències per a la imatge global de la Unió Europea de l’absència d’una resposta objectiva a la situació catastròfica a Gaza.
Aquesta és la primera resolució que condemna la crisi humanitària a Gaza des que va començar la legislatura europea. L’última declaració que va tirar endavant l’eurocambra va ser el gener del 2024, quan els eurodiputats van exigir un alto-el-foc immediat.
