18.02.2026 - 15:39
|
Actualització: 18.02.2026 - 16:04
Antoni Gaudí, un dels màxims exponents del modernisme a Catalunya, és l’autor del Xalet del Catllaràs de la Pobla de Lillet (Berguedà). Ho demostra “de manera objectiva i inequívoca” un estudi, encarregat pel Departament de Cultura i encapçalat per Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí, que s’ha fet públic aquest dimecres. Fins ara era una suposició, però ara es demostra que l’edifici, construït enmig del bosc entre el 1901 i el 1908, inclou “tècniques i metodologies singulars” de Gaudí. També s’hi explica per què mai no el va reivindicar com a seu: el va dissenyar, però no en va dirigir les obres de construcció. El xalet, a més, va experimentar unes quantes modificacions respecte del disseny original.
La recerca és el resultat de dos anys d’anàlisis documentals i informació gràfica i analítica. Entre les investigacions fetes per Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC), es destaquen les comparacions de plànols entre el xalet i edificis de Gaudí que li permeten de determinar que hi ha una “perspectiva constructiva afí”. Entre les coincidències, hi ha l’ús d’una volta de racó de claustre annexa al xalet –actualment desapareguda– i l’accés entre habitacions mitjançant l’ús de distribuïdors a 45 graus.
Un altre element clau és l’ús d’un arc “que sembla una paràbola o una catenària”. Santana especifica que, en realitat, és una “fornícula calculada” per a aguantar els dos pisos de l’edifici: “Era tan agosarat i tan nou que els que van construir l’edifici no se’n van refiar i van afegir-hi uns murs de càrrega. En aquella època ningú no s’atrevia a fer-ho.” En canvi, sí que en van mantenir el traçat dels plànols i la distribució. Segons l’autor, Gaudí no hauria reivindicat mai l’autoria del xalet perquè “el resultat no era allò que ell havia dibuixat”. Durant aquest període, era habitual que els arquitectes no signessin les obres si no s’executaven fidelment al projecte original. Segons l’estudi, Juli Batllevell, col·laborador de Gaudí, podria haver estat l’autor de l’execució.
El Xalet del Catllaràs, un projecte fet amb “plena llibertat”
El projecte del Xalet del Catllaràs se situa en un interval temporal comprès entre els anys 1901 i 1908, coincidint amb la construcció de la fàbrica Asland. En aquella època, Gaudí tenia molts encàrrecs i això va fer que delegués molts dels seus projectes perquè no podia visitar-los cada setmana. I especialment en aquest cas, enmig del bosc i lluny de Barcelona. Santana defineix el Xalet del Catllaràs com una “paradoxa”: “Podries dir que és una obra menor, però allò que sintetitza realment és la manera de pensar de Gaudí.” Per ell, el xalet té “molt de valor” perquè el va fer en un lloc on “se sentia totalment lliure” –l’emplaçament no és un entorn urbà i no hi ha normatives ni límits d’alçades–, on podia aplicar “la seva filosofia d’arquitectura moderna pròpia”.
“Per fi s’ha fet justícia”
El batlle de la Pobla de Lillet, Enric Pla, creu que l’estudi permet de fer justícia i certifica “allò que la gent del poble sabia de sempre”. A més, creu que té el rigor suficient “perquè mai més ningú no pugui dir que no és obra de Gaudí”. El vincle d’Antoni Gaudí amb aquest municipi del Berguedà s’ha mantingut ben viu i la prova és que tothom s’ha bolcat en el centenari de la mort amb un programa d’activitats durant tot l’any. Històricament, s’ha conservat una fotografia on es veu Gaudí visitant el poble acompanyat d’Eusebi Güell, un altre dels personatges clau que van participar en la revolució industrial d’un municipi que, en aquell moment, va passar de 1.000 habitants a tenir-ne 2.800.
D’acollir enginyers a convertir-se en refugi de muntanya
El Xalet del Catllaràs, recorda el batlle, es va construir per acollir els enginyers anglesos que van anar a treballar a les mines de la zona, el recurs necessari per a abastir de combustible la fàbrica del Clot del Moro, propietat d’Eusebi Güell i la primera de ciment pòrtland del país.
“Nosaltres, el xalet, sempre l’hem estimat moltíssim perquè ja de petits era la nostra casa de colònies”, explica Pla: “Hi veníem caminant, hi passàvem dos dies o tres i tornàvem a baixar.” L’ajuntament voldria convertir-lo en un refugi de muntanya per garantir-ne la conservació i que alguna entitat pública s’encarregués de la gestió. Tenen clar que l’edifici, de propietat municipal, s’ha de conservar en bon estat i que sigui “visitable per tothom, també per la gent del poble”.
L’altra obra pendent de certificar, els Jardins Artigas
El municipi, a més, disposa d’un altre element atribuït a Gaudí: els Jardins Artigas. L’ajuntament treballa ara per certificar que també és obra seva, però admet que aquest 2026 encara no serà possible. “És el recurs turístic més visitat del Berguedà”, comenta el batlle, que no dubta a afirmar que “la marca de Gaudí” ha estat clau en la projecció turística del poble.
Durant la seva intervenció, la consellera de Cultura, Sònia Hernàndez, ha qualificat de gran notícia la conclusió de l’estudi que en confirma l’autoria d’Antoni Gaudí: “Calia aclarir allò que fins ara era una intuïció transmesa de generació a generació de manera oral.” Ha fet valer el rigor de la investigació i ha destacat que era “el resultat de molta expertesa i de mesos de treball intens”.
Segons la consellera, el fet que Gaudí no reivindiqués l’autoria del Xalet del Catllaràs no en resta importància; al contrari, encara en reforça més el valor. “Aquesta acreditació enriqueix el llegat del nostre arquitecte més universal, que ens continua sorprenent un segle després de la mort”, ha subratllat. Hernàndez considera que la confirmació representa una oportunitat excepcional per a la Pobla de Lillet i confia que esdevingui “un revulsiu turístic” per al Berguedà. Amb tot, ha remarcat la necessitat que l’impuls turístic vagi acompanyat de la preservació del ric entorn natural que envolta l’edifici.
