13.10.2025 - 17:14
|
Actualització: 13.10.2025 - 19:11
Un equip d’investigadors catalans ha identificat una proteïna del sistema vascular que podria tenir un paper central en la covid persistent. L’estudi, publicat a la revista BMC Medicine, assenyala la VEGFA, una proteïna vinculada a la formació de vasos sanguinis i a la regulació de la funció vascular, com a element decisiu en la persistència dels símptomes. Segons els resultats, la VEGFA es troba significativament sobreexpressada en persones afectades per covid persistent, especialment en dones postmenopàusiques.
La recerca ha estat encapçalada pel projecte GCAT | Genomes for Life, de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), en col·laboració amb l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). L’objectiu era comprendre millor els mecanismes moleculars que expliquen per què alguns pacients continuen patint fatiga, problemes respiratoris, neurològics o musculars mesos després de la infecció inicial.
La cohort COVICAT, cinc anys d’estudi continuat
L’equip s’ha basat en la cohort COVICAT, creada el 2020 dins del projecte GCAT per seguir l’impacte de la covid-19 en la població catalana. Cinc anys després, el seguiment de cent setanta-un participants ha permès d’analitzar mostres de sang amb tecnologia de proteòmica d’alta resolució, examinant més de 1.400 proteïnes relacionades amb la inflamació i la salut cardiovascular. Mitjançant models estadístics avançats i anàlisis de xarxa, els investigadors han comparat els nivells de proteïnes entre persones amb covid persistent i sense, i també entre dones premenopàusiques i postmenopàusiques. Els resultats revelen un patró clar: l’excés de VEGFA podria estar relacionat amb una disfunció vascular sostinguda, un dels possibles mecanismes que explicarien la persistència dels símptomes.
Diferències hormonals i noves vies terapèutiques
“Els nostres resultats suggereixen que la disfunció vascular és un mecanisme clau en la covid persistent i que el sexe i l’estat hormonal poden influir en la seva evolució”, explica Xavier Farré, investigador de GCAT-IGTP i primer autor de l’estudi. Per la seva banda, Rafael de Cid, director científic de GCAT i investigador principal de l’estudi, subratlla que “l’impacte de l’estat hormonal sobre proteïnes com la VEGFA pot ser determinant i hauria de tenir-se en compte tant en la prognosi com en el disseny de nous tractaments”. Segons de Cid, aquest mecanisme “podria ser rellevant per a altres síndromes postinfecció”.
A més de la VEGFA, la recerca ha identificat alteracions en vies relacionades amb la inflamació, la senyalització de quimiocines i la reactivació viral, així com indicis de dany muscular. Aquests resultats obren la porta a noves estratègies terapèutiques, entre les quals tractaments dirigits a estabilitzar la funció vascular.
L’estudi, finançat per la Fundació La Marató de 3Cat, representa un pas important en la comprensió biològica de la covid persistent i reforça la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere i hormonal en la recerca mèdica. Els investigadors adverteixen, tanmateix, que caldrà validar els resultats en poblacions més àmplies i diverses, i seguir l’evolució a llarg termini dels canvis proteòmics observats.
