Bloomberg · Julian Lee

El govern iranià ha dit que “es defensarà i respondrà com mai” si Donald Trump compleix l’amenaça d’atacar el país en cas que Teheran no accepti d’aturar el seu programa nuclear. Una de les possibles represàlies iranianes a un atac nord-americà seria el blocatge o tancament de l’estret d’Ormuz.

Prop d’una quarta part del comerç marítim de petroli del món passa per aquesta estreta via marítima, situada a la desembocadura del golf Pèrsic. Qualsevol impediment al pas dels petroliers gegantins que transporten petroli i gas del Llevant a la Xina, Europa, els Estats Units i uns altres grans consumidors d’energia comportaria el risc d’augmentar el preu del petroli i desestabilitzar l’economia mundial.

La tensió entre Washington i Teheran és alta, tot i la represa de les negociacions sobre el programa nuclear iranià. Aquests darrers mesos, els Estats Units han reforçat el seu desplegament militar al Llevant, i l’Iran ha fet uns quants exercicis navals a l’estret d’Ormuz.

Per què és tan important, l’estret d’Ormuz?

Amb l’Iran al nord i els Emirats Àrabs Units (EAU) i Oman al sud, l’estret d’Ormuz connecta el golf Pèrsic amb l’oceà Índic.

L’estret és una via clau per al comerç mundial de petroli, atès que la majoria dels productors de petroli del golf Pèrsic no disposen de cap més ruta marítima per a exportar la seva producció. L’Aràbia Saudita, l’Irac, Kuwait, els EAU i l’Iran transporten petroli a través d’Ormuz; la majoria d’aquests carregaments van a parar al mercat asiàtic.

La via navegable també és crucial per al mercat del gas natural liquat. Gairebé una cinquena part del subministrament mundial de gas natural liquat, majoritàriament procedent de Catar, travessà aquesta via l’any passat.

L’estret d’Ormuz s’allarga uns 161 quilòmetres; en el seu punt més estret, la via registra una amplada de tan sols 34 quilòmetres, i les vies de pas en cada direcció no fan més de dos quilòmetres d’ample. L’estret és poc profund, cosa que augmenta la vulnerabilitat dels vaixells a unes hipotètiques mines submarines. D’altra banda, la proximitat de l’estret a terra ferma –i especialment a l’Iran– exposa els vaixells que el travessin a possibles atacs amb míssils des de la costa, i a possibles intercepcions amb llanxes o helicòpters.

Fins a quin punt pot l’Iran blocar l’estret d’Ormuz?

La Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar atorga a cada país costaner sobirania directa sobre tot l’espai marítim que quedi a menys de dotze milles nàutiques (uns 22,24 quilòmetres) de la seva costa, una distància inferior al punt més estret de l’estret d’Ormuz. El tractat també estipula que els signataris han de permetre el trànsit de vaixells pels estrets per on transcorren les grans rutes marítimes internacionals. L’Iran signà el tractat l’any 1982, tot i que el parlament del país no l’ha arribat a ratificar mai.

En crisis anteriors, el govern iranià ha declarat que, si calgués, seria capaç d’imposar un blocatge naval a l’estret. Teheran no ha complert mai l’amenaça de tancar del tot, cosa que podria desencadenar un conflicte amb les armades occidentals que patrullen la zona, especialment la dels Estats Units.

Sigui com sigui, l’Iran seria capaç de pertorbar greument el trànsit marítim a l’estret sense que cap dels seus vaixells de guerra sortís del port. Per exemple, podria abordar els vaixells que travessen l’estret amb petites llanxes patrulleres, o bé recórrer a alternatives més extremes, com ara atacar petroliers amb míssils i drons per a desincentivar la resta d’aventurar-se a travessar l’estret. Teheran, fins i tot, podria plantar mines submarines a l’estret, tot i que això també podria fer perillar els seus propis petroliers.

A banda, els vaixells moderns són vulnerables a les interferències amb els sistemes GPS, una estratègia a què moltes forces –tant estatals com no estatals– han recorregut aquests darrers anys per interferir en el trànsit marítim. Durant el conflicte entre l’Iran i Israel del juny de l’any passat, per exemple, milers de vaixells que travessaven l’estret van registrar problemes amb els sistemes GPS.

Què passaria amb el preu del petroli?

Un augment de les tensions geopolítiques a l’estret d’Ormuz podria obligar els petroliers a travessar-lo amb combois protegits per armades occidentals. Això n’alentiria el trànsit, però difícilment tindria un impacte significatiu en el mercat mundial de petroli.

El tancament total de la via marítima seria poc menys que un malson per als mercats energètics, per breu que fos. Segons alguns càlculs, un blocatge d’un sol dia podria disparar els preus del petroli fins als 150 dòlars per barril. El cru Brent, referència internacional, ha registrat un preu mitjà de 66 dòlars per barril, enguany.

El tancament de l’estret d’Ormuz també tindria efectes dràstics per a l’economia de l’Iran, atès que li impediria d’exportar el seu propi petroli. La interrupció del trànsit de petroli procedent del Llevant també podria fracturar l’aliança entre l’Iran i la Xina, que ha fet servir repetidament el seu dret de vet al Consell de Seguretat de l’ONU per protegir l’Iran de sancions o de resolucions desfavorables impulsades per països occidentals.

Hi hauria cap manera d’evitar el blocatge iranià de l’estret d’Ormuz?

Durant la guerra entre l’Iran i l’Irac (1980-1988), els atacs a les instal·lacions petrolieres escalaren fins al punt d’involucrar els vaixells que travessaven el golf Pèrsic, en una crisi que passà a la posteritat com la guerra dels petroliers. En resposta, la marina nord-americana començà a escortar els petroliers kuwaitians que transportaven petroli iraquià a través de l’estret.

El 2019, països com ara el Regne Unit, l’Aràbia Saudita i Bahrain s’afegiren a la coalició internacional, encapçalada pels Estats Units, per protegir les rutes marítimes del Llevant. L’aliança es creà després d’una sèrie d’atacs contra vaixells i instal·lacions petrolieres –a terra ferma– que alguns membres de la coalició atribuïren a l’Iran.

D’ençà de final del 2023, els esforços de protecció del transport marítim a la regió s’han centrat a la mar Roja, on fa més de dos anys que els hutis –aliats, precisament, amb l’Iran– ataquen vaixells a l’estret de Bab al-Màndeb, que connecta la mar Roja amb el golf d’Aden i l’oceà Índic.

Atesa l’escalada diplomàtica entre els Estats Units i l’Iran, molts dels vaixells que travessen l’estret han començat a augmentar la velocitat de pas per minimitzar el temps durant el qual hi transiten i reduir riscs. Els Estats Units, per la seva banda, han aconsellat als vaixells amb bandera nord-americana que es mantinguin com més lluny millor de les aigües iranianes mentre passin per l’estret. A començament de mes, un avió de combat nord-americà derrocà un dron iranià que “s’acostava amb agressivitat” a un portaavions nord-americà “sense motiu clar”, segons que informà posteriorment el Comandament Central del Departament de Defensa dels Estats Units.

Alex Longley, Arsalan Shahla i Grant Smith han contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb