La victòria de Louis Aliot per majoria absoluta en la primera tanda de les eleccions a Perpinyà ha eclipsat mediàticament, com era previsible, la resta de resultats de les municipals a Catalunya Nord. Això podria fer pensar que l’extrema dreta ha obtingut un resultat especialment important al conjunt del territori, però la realitat és més complexa.

A les eleccions municipals, el pes dels candidats locals continua essent molt important. La gran majoria de municipis són governats per llistes sense etiqueta política. Dels 226 municipis que hi ha a Catalunya Nord, 112 tenien una sola llista, gairebé totes sense adscripció partidista. Fora del Rosselló, fins i tot en municipis on hi havia més d’una candidatura –com ara a Font-romeu (Cerdanya)– és poc habitual de trobar llistes clarament associades a un partit polític. Això passa en casos comptats, com ara Prada (Conflent) o Ceret i Banys i Palaldà (Vallespir), tal com es pot veure al mapa:

En aquest context, solament 34 municipis tindran un batlle clarament vinculat a algun corrent polític, aproximadament el 15% del total. Això indica que la política municipal encara manté un caràcter fortament local i poc partidista. En molts municipis, continua tenint un perfil més administratiu que no pas ideològic. És en aquest context que cal situar la presència de l’extrema dreta: el Rassemblement National s’ha presentat solament en onze municipis, als quals cal afegir dues candidatures classificades d’extrema dreta per la prefectura, però sense vinculació formal amb el partit.

Unes llistes concentrades i l’assalt a la metròpoli

Darrere aquestes candidatures hi ha una estratègia institucional: més enllà de l’Ajuntament de Perpinyà, l’objectiu és la comunitat urbana: la Perpinyà Mediterrània Metròpoli, una institució que aplega trenta-set municipis i és governada per un consell comunitari de 88 membres, on el pes de cada municipi depèn de la població. El que hi té més importància és, evidentment, Perpinyà, tot i que no arriba a la meitat dels representants del consell comunitari.

Aquesta institució gestiona competències remarcables, com ara el transport públic, la planificació urbanística, el desenvolupament econòmic, la gestió dels residus, l’aigua i el sanejament, juntament amb polítiques d’habitatge i equipaments. Per això el control polític d’aquesta institució és especialment important. Governar la comunitat urbana vol dir tenir capacitat de decisió sobre el creixement urbanístic, la mobilitat o el desenvolupament econòmic de tota l’àrea, més enllà d’un sol ajuntament.

El sociòleg perpinyanès Gautier Sabrià diu que Aliot era conscient que tenia moltes opcions de guanyar a Perpinyà, però que la pretensió política anava més enllà. “L’objectiu no eren tant les municipals com poder governar la metròpoli perpinyanenca.” Segons Sabrià, això havia estat també una font de frustració per a Aliot: “Hi havia una lògica de posar candidats d’extrema dreta en l’àrea metropolitana de Perpinyà per poder facilitar que després el Rassemblement National pogués governar la metròpoli. Crec que aquesta és el repte polític que han tingut.”

Per això l’extrema dreta ha estat present en alguns dels municipis que envien més representants al consell comunitari, com ara Bompàs, Ribesaltes, el Soler i Cabestany. Un bon resultat en aquests municipis pot reforçar les pretensions d’Aliot. Vuit municipis dels onze on es presenta el RN formen part d’aquesta institució. Aliot no amaga públicament les seves ambicions metropolitanes: “Vull que la ciutat centre recuperi el seu lloc”, va dir dilluns, l’endemà de la seva victòria electoral. Segons ell, la metròpoli necessita “un altre funcionament i una altra manera de gestionar-la, amb delegacions i repartiments reals de responsabilitats”.

Després de la primera tanda de les municipals, 31 municipis dels 37 de la comunitat urbana ja han elegit batlle. El president sortint de la metròpoli, Robert Vila, de la dreta, ha estat reelegit a Sant Esteve, i també han renovat el càrrec 13 vice-presidents dels 15. Tot i aquesta aparent fortalesa, Aliot ha guanyat terreny i tot es dilucidarà en cinc municipis que faran segona votació: Ribesaltes, Cànoes, Cabestany, Salelles i Sant Llorenç de la Salanca.

Per obtenir la presidència de la comunitat urbana cal reunir 45 vots dels 88 consellers. Si cap candidat no assoleix aquesta majoria absoluta en les dues primeres votacions, la presidència es decideix en una tercera volta per majoria relativa. Aliot parteix amb un bloc important gràcies als 30 consellers que aporta la seva majoria a Perpinyà, però encara necessita una quinzena de vots més per a aspirar a controlar la institució. Per això el resultat de la segona tanda en municipis com Ribesaltes o Cànoes, on el RN arriba com a força més votada, serà determinant en l’equilibri de forces dins la metròpoli.

Una implantació encara en procés

Sabrià explica que, si es mira el conjunt del territori, la presència de l’extrema dreta continua essent limitada. “Hi ha tretze llistes d’extrema dreta a Catalunya Nord per a 226 municipis; és a dir, malgrat tot és una cosa quasi residual.” A més, aquestes candidatures es concentren geogràficament: “Són llistes presents sobretot al voltant de Perpinyà, en allò que podríem considerar l’àrea metropolitana perpinyanenca. I després una mica a la costa.”

La tria dels municipis no és casual. Molts dels llocs on s’han presentat candidatures són municipis dels més poblats. Això implica també una visió política diferent de la dels petits. “Allà ja hi ha una dinàmica més urbana, més connectada amb la política estatal”, explica Sabrià, fet que pot afavorir que les candidatures obtinguin bons resultats a remolc de la campanya d’Aliot i del partit a tot l’estat francès.

En conjunt, les localitats mostren una presència real però encara limitada de l’extrema dreta en l’àmbit municipal nord-català. Té alguns punts forts, especialment a la plana del Rosselló, però encara li costa de transformar el suport electoral en control institucional. Abans de les eleccions tenia dues batllies, les mateixes que ha aconseguit en primera tanda: Louis Aliot a Perpinyà i Gilles Foxonet a Baixàs.

“Després veiem que a Elna, Cànoes i Ribesaltes l’extrema dreta queda en primera posició”, diu Sabrià. Ara caldrà veure els resultats de la segona tanda i si funciona el cordó sanitari aplicat anteriorment.  Segons Sabrià, els resultats mostren sobretot una dinàmica d’implantació progressiva: “En aquests municipis al voltant de Perpinyà s’aprofita una dinàmica estatal i també local. No crec que tots els electors votin aquestes candidatures perquè coneguin bé el projecte o el candidat. Molts voten una etiqueta.” Així i tot, hi ha excepcions, com ara Cànoes, on la candidata Carla Muti, consellera departamental, és una figura coneguda del partit.

Sigui com sigui, l’extrema dreta encara té dificultats per a transformar el suport electoral en batllies. “Té una base bastant establerta en alguns municipis, però encara li costa guanyar ajuntaments”, diu Sabrià, que pensa que és una estratègia a llarg termini: “L’extrema dreta intenta establir-se cada vegada més també a escala municipal. Però encara li falta temps per a consolidar-se.”

El candidat ultra d’Elna

El cas d’Elna té una interpretació particular dins el mapa electoral nord-català. En aquest municipi de prop de deu mil habitants, el candidat Steve Fortel ha estat primer, amb el 39,1% dels vots, i disputa la batllia a la llista de Nicolas Garcia, dels comunistes, que governa de fa gairebé dues dècades i que aquesta vegada va de número tres en la llista encapçalada per André Trives, que ha aconseguit el 36,4%. De manera que la competència serà màxima en la segona tanda del 22 de març.

Segons Sabrià, el resultat també es pot interpretar com un vot de rebuig al govern municipal més que no pas com una adhesió clara al projecte de l’extrema dreta. “Elna podria ser gairebé l’anti-Perpinyà. No sé fins a quin punt la gent vota l’extrema dreta perquè realment la vol votar o perquè vol votar en contra del batlle.”

La candidatura de Fortel ha estat envoltada de polèmica. Investigacions periodístiques han recordat el seu passat en moviments ultranacionalistes. Segons informacions publicades per Blast, Fortel havia estat vinculat durant anys a l’entorn del Parti Nationaliste Français, una organització hereva de l’Œuvre Française, grup d’ideologia petainista i antisemita dissolt per les autoritats franceses.

Fortel ha admès haver sovintejat aquests ambients durant un temps, tot i que hi ha llevat importància i ho ha presentat com una etapa breu de la seva joventut. En aquesta campanya ha provat de centrar el debat en qüestions estrictament municipals –seguretat, espais públics o equipaments– i desvincular-la de la política estatal. Això mostra, fora del RN, una normalització de l’extrema dreta com un espai més.