The Washington Post · Meg Kelly i Imogen Piper

Aquestes darreres setmanes –i especialment d’ençà de la fi de la segona ronda de negociacions nuclears entre Washington i Teheran, la setmana passada–, l’exèrcit nord-americà ha acumulat més de 150 avions de combat a la rodalia de l’Iran, segons que revelen les imatges per satèl·lit i els registres de vol revisats per The Washington Post. És un dels desplegaments de força nord-americana més importants al Llevant d’ençà de l’esclat de la guerra de l’Irac, ara fa una mica més de dues dècades.

Abans d’aquesta acumulació de forces hi ha hagut setmanes d’advertiments de Trump a l’Iran, que ha insinuat la possibilitat d’atacar el país en cas que Teheran i Washington no arribin a cap acord sobre el futur del seu programa nuclear. La diplomàcia iraniana diu que arribar a un acord amb Washington continua essent possible, però que caldrà temps.

Experts militars consultats per The Washington Post expliquen que la magnitud del desplegament d’aquestes darreres setmanes supera fins i tot la del juny passat, els dies previs als atacs nord-americans contra el programa nuclear iranià, i afegeixen que la quantitat i la tipologia dels recursos militars desplegats a la regió apunten a una campanya de dies, sense invasió terrestre.

A banda, desenes d’avions nord-americans es dirigeixen a l’Iran a bord del vaixell de guerra USS Gerald R. Ford, que va ser albirat abans-d’ahir davant la costa de l’illa grega de Creta. El Ford és el segon portaavions nord-americà desplegat al Llevant aquestes darreres setmanes; en aquests moments, un terç de la flota nord-americana és a la regió.

“La magnitud del desplegament militar a la regió significa que l’exèrcit nord-americà pot executar qualsevol decisió que prengui Trump: d’una campanya sostinguda fins a atacs més específics i limitats”, explica Dana Stroul, ex-sots-secretària adjunta de Defensa per al Llevant i actual directora de recerca del Washington Institute, un laboratori d’idees dedicat a la política exterior nord-americana al Llevant.

Així i tot, Mark Cancian –assessor en cap del CSIS, un altre think-tank de política exterior de Washington– explica que a Trump li caldrà acumular encara més recursos i efectius a la regió si vol emprendre una campanya aèria prolongada.

Representants del Departament de Defensa dels Estats Units reconeixen a The Washington Post el gruix del desplegament al Llevant, però no volen oferir-ne més detalls per motius de seguretat.

Més de la meitat dels avions nord-americans desplegats aquestes darreres setmanes han aterrat en bases europees, segons que revelen les imatges de satèl·lit i els registres de vols. Emplaçar els seus avions a Europa de l’est –fora de l’abast de la majoria dels míssils iranians– i no pas al golf Pèrsic permet als Estats Units d’acostar actius a la regió sense convertir-los en un “objectiu suculent” per a les forces iranianes, diu Gregory Brew, analista en cap de l’Iran a Eurasia Group.

La gran majoria de les naus que apareixen als registres revisats per The Washington Post són avions de càrrega i de reproveïment. Els avions de combat solen desactivar les dades de localització. Això dificulta la feina de rastrejar-los, sobretot en cas que no apareguin en imatges per satèl·lit.

La base aèria Muwaffaq Salti, a Jordània, ha estat un dels grans centres neuràlgics del desplegament aeri nord-americà a la regió. Les imatges per satèl·lit de divendres passat, per exemple, revelen que a la instal·lació hi havia una seixantena d’avions de combat nord-americans a final de la setmana passada, incloent-hi més d’una dotzena d’avions de combat F-35, alineats en una sola pista. Els F-35 s’empren sovint per a penetrar les defenses aèries de l’adversari durant les primeres onades d’atacs, amb l’objectiu de crear “rutes segures” que permetin a la resta d’avions de combat d’atacar sense ser interceptats.

Aquests darrers dies, els Estats Units ha desplegat més d’un terç de la flota activa d’E-3G Sentry a Europa i el Llevant, segons un informe de l’investigador independent Steffan Watkins. Equipat amb una gran cúpula de radar giratòria, l’E-3G és un avió d’alerta primerenca capaç de detectar objectius i monitorar l’espai aeri siguin quines siguin les condicions meteorològiques.

Una dotzena d’F-22A Raptors estan estacionats a la base aèria de Lakenheath, al Regne Unit, i un F-16 Fighting Falcon, pel cap baix, ha aterrat a les Açores, segons que revelen imatges publicades a internet per observadors independents.

Un vídeo publicat dissabte a TikTok i filmat de la finestreta d’un avió comercial a l’aeroport de Chania, a Creta, mostra una desena d’F-35 i més avions de combat nord-americans, pel cap baix, a les pistes de l’aeroport. Segons els registres de vol i les imatges per satèl·lit, del 17 de febrer ençà han arribat a l’aeroport molts avions cisterna de reproveïment i un de reconeixement, pel cap baix.

Desenes d’avions més, com ara avions especialitzats en la ciberguerra, són dins el portaavions USS Abraham Lincoln, estacionat davant la costa d’Oman de començament de febrer.

Tant l’USS Abraham Lincoln com l’USS Gerald R. Ford transporten dotzenes de míssils Tomahawk, amb què els Estats Units ja atacaren instal·lacions del programa nuclear iranià l’any passat.

“Falta veure què pretén fer el govern Trump a l’Iran, exactament. Sembla que la Casa Blanca s’ha decantat per una acció militar de gran abast però breu per procurar de minimitzar-ne les repercussions negatives”, diu Brew.

Dan Lamothe ha contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb