09.01.2026 - 12:21
|
Actualització: 09.01.2026 - 19:01
La majoria dels estats membres de la Unió Europea han donat el vist-i-plau a la signatura de l’acord de lliure comerç amb Mercosur (format pel Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai). La decisió s’ha adoptat per majoria qualificada i França, Hongria, Irlanda, Polònia i Àustria hi han votat en contra. L’acord es formalitzarà les hores vinents per procediment escrit, segons que han informat fonts europees.
La UE ha decidit d’aprovar-lo malgrat les manifestacions que hi ha arreu de la UE, amb molta força al Principat i a Catalunya Nord. El sector es queixa que és una amenaça directa per a la pagesia de proximitat i que beneficia grans empreses. Segons que explica Victòria Pascual, vocal del Gremi de la Pagesia Catalana, els productes de l’Amèrica Llatina no arribaran a Europa amb les mateixes condicions. I avisa que les manifestacions continuaran malgrat l’aprovació de l’acord amb Mercosur.
“Allí tenen hormones de creixement, tenen herbicides que a Europa són prohibits, la manera de produir és diferent, el preu de producció és molt més baix. Ens omplim la boca d’ecologia i canvi climàtic, i portar producte d’allí és contaminar molt i desforestar”, explica Pascual avui mateix en una entrevista a VilaWeb.
Refús de França, Hongria, Irlanda, Polònia i Àustria
Malgrat el refús de països com ara França, Hongria, Irlanda, Polònia i Àustria, l’acord s’ha produït en una reunió entre ambaixadors a Brussel·les. Hi han aprovat primer, també formalment, les salvaguardes negociades el desembre passat per a reforçar la protecció del sector agroalimentari europeu, segons que defensen.
Una vegada s’acabi el procediment escrit a les 17.00, es farà oficial el mandat que permetrà a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, acompanyada pel president del Consell Europeu, António Costa, de signar l’acord d’associació i el tractat de lliure comerç amb els socis del Con Sud.
El president francès, Emmanuel Macron, va anunciar ahir que hi votaria en contra perquè l’acord amb Mercosur era “d’un altre temps”, negociat d’ençà del mandat del 1999, i perquè creia que els beneficis econòmics per a França i Europa serien limitats, amb un augment estimat del PIB europeu només d’un 0,05% l’any 2040, segons dades de la Comissió Europea.
Macron considera que l’acord no justifica haver d’exposar sectors agrícoles sensibles, essencials per a la sobirania alimentària francesa, i diu que ha treballat per un acord just que protegeixi els agricultors. A Catalunya Nord, els ramaders també han protestat intensament contra l’acord.
Macron creu que hi ha hagut avenços, però no prou: “L’acord ha estat rebut amb un refús polític unànime, tal com demostren clarament els debats recents a l’Assemblea i al Senat francesos.”
L’acord va quedar aparcat al desembre
La UE va aparcar la votació de l’acord amb Mercosur al desembre perquè aleshores no hi havia majoria qualificada. Les converses van reprendre dimecres amb els ministres d’Agricultura, als quals es van presentar unes altres mesures perquè hi donessin suport. Els pagesos van alarmar-se veient els moviments de la UE i per això van decidir de sortir al carrer. D’ençà de dimecres s’han fet talls de carreteres i manifestacions en molts països.
La proposta nova de la UE no ha convençut França, Hongria ni Irlanda, que han mantingut la negativa a l’acord. Qui sí que l’ha vista amb bons ulls és Itàlia, que ha passat de l’escepticisme inicial a l’aprovació final. El ministre d’Afers Estrangers italià, Antonio Tajani, va dir ahir que veia amb “bons ulls” les salvaguardes i que Itàlia sempre havia donat suport a l’acord si es tenien en compte les preocupacions del sector agrícola.
