“S’ha de fer de seguida”: s’accentua la pressió per a convocar el referèndum sobre l’acord d’associació a Andorra

El president francès i copríncep d’Andorra, Emmanuel Macron, ha trencat mesos d’incertesa i ha comunicat formalment al govern andorrà que considera mixt l’acord d’associació amb la Unió Europea. La notícia s’ha sabut per la premsa, per una carta en resposta a la petició d’excepcionalitat que li havia fet el cap de govern, Xavier Espot, durant el lliurament de la Legió d’Honor a París el 14 d’octubre.

L’ambaixador de França a Andorra, Nicolas Eybalin, ha explicat al Diari d’Andorra que els juristes del Consell Europeu coincidien amb França a considerar que el text és mixt, és a dir, que conté disposicions que depenen de la competència dels estats membres i no exclusivament de la Unió Europea. En conseqüència, l’acord haurà de ser ratificat no sols pel Parlament Europeu i el Consell de la UE, sinó també pels vint-i-set parlaments estatals –i, en alguns casos, també pels regionals.

Aquesta tramitació allargarà els terminis i pot obrir la porta a vets o renegociacions parcials. Els precedents no són encoratjadors: l’acord amb Ucraïna (2014) no es va ratificar fins dl 2017; el CETA amb el Canadà (2016) encara espera la ratificació completa; i l’acord amb el Mercosur, tancat el 2024, continua encallat.

Crides gairebé unànimes al referèndum

La posició de Macron ha tingut un efecte immediat en la política andorrana: ha reactivat la pressió per a convocar el referèndum sobre l’acord, pendent d’ençà de fa mesos. La Comissió Europea ja n’ha autoritzat la signatura provisional, però l’aprovació final encara depèn del Consell de la UE. Segons Yvan Lara, investigador d’Andorra Recerca i Innovació, “si França, amb el pes que té i el vincle amb Andorra, defensa que sigui mixt, aquesta posició és conservadora i costa molt sortir-ne”. I una vegada abocats a aquesta via, diu, la claredat francesa fa que es pugui desblocar el debat: “Ara ja es pot començar a avançar. Amb aquesta informació tan nítida sobre la taula, serà difícil que els actors polítics continuïn ajornant decisions. L’oposició tindrà més motius per a demanar el referèndum i la majoria en tindrà menys per a frenar-lo.”

Lara assenyala que el 2026 podria ser un moment clau per a fer la consulta, coincidint amb la presidència de Xipre al Consell de la UE, un estat més proper als interessos andorrans que pot facilitar que s’arribi a una decisió unànime al Consell de la UE. Irlanda, que la succeirà durant el segon semestre, “seria molt menys favorable”, afegeix.

L’oposició exigeix la consulta

Els partits de l’oposició coincideixen a reclamar que no s’ajorni més el referèndum. El president de Concòrdia, Cerni Escalé, ha expressat sorpresa pel fet d’haver-se’n assabentat per la premsa i ha denunciat “un problema democràtic greu” perquè, segons ell, “hi ha un diàleg trencat entre els grups que donen suport a l’acord i els que no”, i defensa que “el referèndum s’ha de fer de seguida”, sense que calgui esperar una decisió sobre si és mixt o no.

Escalé és del parer que el govern no hauria de signar res abans de consultar els ciutadans i ha advertit que “una negativa abans de la signatura per part europea seria més elegant i reputacionalment més segura que no pas tancar la porta després”. I hi ha afegit una metàfora: “Signar l’acord sense consultar el poble seria com fer una proposta de matrimoni i després deixar la parella plantada a l’altar. No és seriós.”

En la mateixa línia, Carine Montaner, d’Andorra Endavant, acusa el govern “d’ajornar el referèndum per motius polítics” i exigeix que es faci “abans del procés de ratificació”. I Carles Naudi, de Ciutadans Compromesos, soci del govern, també defensa que “ara és hora de posar fil a l’agulla”.

En canvi, el govern manté la prudència. En una entrevista a VilaWeb, Xavier Espot explicava: “Treballem perquè la naturalesa jurídica sigui la d’un acord EU only, que no requereixi la ratificació dels parlaments nacionals”. I, en tot cas, admetia que, si finalment fos mixt, “no faria perillar l’acord, però podria portar complicacions o retards”.

Un acord parcialment aplicable

Tot i la nova situació, que l’acord sigui mixt no vol dir que tot el text ho sigui. AEs podria aprovar per la via no mixta el 99% de l’acord i deixar per als parlaments estatals solament els punts identificats com a mixts. A més, la part financera –un dels punts més sensibles– té una moratòria de quinze anys, de manera que el retard no seria determinant per a la seva aplicació. França justifica la seva posició pels apartats de cooperació fiscal i inversions en cartera, que considera competències pròpies dels estats.

Escalé ha advertit que, si s’aprovés una aplicació provisional de l’acord, “quedaria fora justament la part més beneficiosa per a l’economia andorrana”, el protocol de serveis financers, perquè la banca andorrana ja aplica pràcticament totes les normes europees sense accedir al mercat com a membre ple.

Un debat pendent

Per a Yvan Lara, el debat sobre l’acord “fa tant de temps que s’arrossega que ja és hora d’afrontar-lo de cara”. Considera que fins ara “ha estat un debat pobre, limitat a un sí o un no”, i que cal fer “un pas més enllà”: “Els del no haurien d’explicar quines alternatives proposen i com aconseguirien els beneficis de l’acord sense signar-lo. I els del sí haurien de dir com el desenvoluparan i com l’aprofitaran. Això faria el debat més ric que un simple enfrontament binari, que ja està força gastat.”

Segons ell, l’allargament del procés ha degradat la discussió pública: “Com més temps passa, més girem com hàmsters dins la roda. No hi ha nous arguments, la gent se’n cansa i les posicions es fan més rígides. Allargar-ho és negatiu per al país.”

Per això, considera que la carta de Macron és un punt d’inflexió. “És una bona notícia, perquè ens dóna un element nou per a poder passar de pantalla. Ara ja tenim prou informació per a reobrir el debat i preparar la consulta amb claredat.” Tot i reconèixer que encara hi ha incertesa –com ara, si el referèndum el convocarà aquest govern o el següent–, Lara és contundent: “Sigui com sigui, el referèndum s’ha de fer tant sí com no. I com més aviat es faci, millor per a la credibilitat democràtica d’Andorra.”

Per a Concòrdia, l’acord amb la Unió Europea “no és convenient en l’estat actual de l’economia andorrana” i amb un preu de l’habitatge disparat, així que caldria renegociar-lo per adaptar-lo a les particularitats del país. “No demanem un vestit a mida, però sí que l’acord s’assembli més als que la Unió Europea ha signat amb altres estats tercers”, explica Escalé, que reclama de suspendre el procés d’aprovació “fins que se’n clarifiquin les primeres conseqüències”, com va fer Mònegue. Tot i això, si no hi ha voluntat de renegociar, el partit defensa que s’ha de convocar el referèndum de seguida, sense esperar la ratificació dels estats. “L’acord està tancat i la consulta és de caràcter consultiu; no cal esperar res més.”