18.11.2025 - 19:50
D’ençà de la pandèmia, la taxa agregada d’estalvi en termes de comptabilitat nacional s’ha situat en nivells elevats, i el 2024 aconseguí d’assolir el 13,6% de la renda disponible. Aquesta ràtio probablement es reduirà lleugerament enguany, encara que se situarà en un nivell pròxim al 13%. En tot cas, se situarà en els dos dígits, molt per sobre de la mitjana del 8,6% del període del 2000 al 2019. La informació disponible sobre com es distribueix l’estalvi, quantes llars aconsegueixen d’estalviar i quina quantitat estalvien, segons els aspectes socioeconòmics, és molt escassa. Aquest estudi ajuda a cobrir el buit, utilitzant les microdades de l’Enquesta Funcas d’Economia i Finances de 2025 (EFEF).
Els resultats de l’EFEF mostren que el 68% de les llars aconsegueix d’estalviar, mentre que un 32%, no. Previsiblement, una part d’aquests estalviadors tindran, com a motiu substancial d’estalvi, la necessitat de pagar les quotes hipotecàries. Cal destacar que el 62% de les llars que estalvien consideren que la quantitat estalviada és reduïda. La causa principal és la insuficiència d’ingressos (64%), si bé un 14% al·ludeix tant a una despesa excessiva com a l’existència de massa deutes.
Quant a la destinació, apunta que l’estalvi es materialitza o bé en invertir directament –fonamentalment en habitatge–, o bé en reduir passius financers –per exemple, pagar les quotes mensuals de la hipoteca– o bé en adquirir actius financers, siguin ingressos en comptes corrents o d’estalvi, o adquisició de participacions en fons d’inversió…
Gairebé al mateix temps que l’enquesta de Funcas, m’arriba un segon estudi que em sembla interessant. Sempre he pensat que a partir d’una edat s’ha de pensar amb termes d’horitzó, més enllà del demà, quant a l’estalvi. Doncs bé, “l’estalvi a llarg termini es consolida”, segons que ha assenyalat Ángel Martínez-Aldama, director de l’Observatori Inverco (Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions). “Hi ha una evolució interessant en el comportament de l’estalviador: ja hi ha un terç que pensa a més llarg termini, més de cinc anys, a l’hora de fixar-se un horitzó d’estalvi”, afegeix.
Això ho recull en el seu IX baròmetre de l’estalvi, un estudi biennal que ja s’ha editat nou anys, en què analitza les pautes de comportament dels estalviadors a l’estat espanyol, el seu perfil de risc, els motius d’estalvi, les carteres de productes i les tendències en la manera d’informar-se i contractar. I l’estudi ha revelat, entre més coses, que el 51% dels estalviadors ho fa amb un horitzó superior a tres anys. I, dins aquest grup, un 33% pensa en terminis de més de cinc anys, la qual cosa representa uns 11 punts més que fa sis anys.
Quines són les principals motivacions que avui té una persona per a estalviar (sempre que pugui, és clar)? Segons l’estudi, comptar amb un romanent per a imprevists (36%) continua essent la principal raó per a estalviar a l’estat espanyol, encara que baixa quatre punts respecte del 2023. Segueixen la d’augmentar els diners, sense una finalitat determinada (31%) i estalviar per a la jubilació (23%). I ja tenim explicat gairebé el 90% del total.
Per mi, el més destacat és que Inverco considera que l’estalvi per a la jubilació “recupera una mica de protagonisme” i és una de les principals alternatives d’inversió a llarg termini. En realitat, ha augmentat de tres punts respecte de l’anterior baròmetre, fet el 2023. Malgrat la pujada, un fet positiu, em sembla un percentatge molt baix i, fins i tot, preocupant. Com era d’esperar, en el cas dels baby-boomers (nascuts entre 1946 i 1964) creix, i és l’única generació que valora la jubilació com a segon motiu per a estalviar.
I encara hi ha un altre informe sobre el mateix tema que m’ha interessat i preocupat alhora. Dimarts passat, Nationale Nederlanden va presentar la tercera edició del seu estudi “Longevitat: estem preparats per a una vida feliç, llarga i saludable?”, en què es fa una anàlisi global que examina la percepció sobre la jubilació i el benestar financer en els deu països on opera el Grup NN.
En el cas de l’estat espanyol, l’informe revela una paradoxa: encara que el 66% dels enquestats manté una visió optimista sobre la seva jubilació i el 70% dels espanyols de més de quaranta-cinc anys la percep com l’inici d’una nova etapa de llibertat i benestar, la manca de planificació financera continua essent una assignatura pendent. De fet, l’anàlisi arriba a la conclusió que el 82% dels espanyols no estalvia prou per a la seva jubilació i només el 22% té clar quant necessita estalviar per a mantenir un nivell de vida còmode en aquesta etapa. Em semblen uns percentatges molt preocupants.
També ho és el fet que, malgrat la percepció positiva de la jubilació, les dades mostren que la preparació econòmica que hi ha és insuficient. El 83% no planifica a llarg termini la seva jubilació i només el 18% hi destina la quantitat necessària cada mes.
L’estudi del grup neerlandès reflecteix una societat espanyola que, encara que es mostra optimista respecte de la jubilació i la longevitat, enfronta desafiaments financers importants. La falta de planificació i estalvi continua essent un obstacle per a garantir una estabilitat econòmica duradora. En aquest context, apunta que “l’educació financera, la diversificació d’inversions i el desenvolupament d’estratègies d’estalvi més eficaces seran clau per a assegurar una longevitat sostenible i de qualitat”.
Parlo amb Rocío Salas, directora de Qualitat i Satisfacció del Client en Nationale-Nederlanden i li pregunto quina valoració fa de l’enquesta. “Hi ha una dada curiosa: el 85% creu en la seva pròpia capacitat per a influir en el seu envelliment”, diu. I continua: “Precisament, aquesta capacitat de canviar els aspectes externs que ens envolten han de permetre’ns de subvertir aquestes dades més negatives sobre una certa falta d’estalvi i absència d’estratègia financera en bona part de la societat. Encara que tots volem viure més i millor, aquesta inseguretat econòmica de la qual ens adverteixen les dades del nostre estudi pot posar en risc la qualitat de vida de les persones durant aquesta etapa.”
I la gent jove, què hi diu? “Segons les dades de l’estudi, sembla que la majoria dels joves ho veuen encara molt llunyà i no mostren prou interès. L’informe assenyala que molts adults joves ja presenten més vulnerabilitat emocional i econòmica, la qual cosa suggereix que estan centrats en necessitats immediates més que no planificar a llarg termini. A més, si l’edat mitjana per a començar a estalviar és trenta-set anys, significa que fins a aquest moment la majoria no pren mesures. Per tant, és raonable pensar que molts joves no paren atenció encara a la jubilació, ja sigui perquè no poden, per falta de coneixements financers, per prioritats més urgents o perquè perceben la jubilació com una cosa massa llunyana. No obstant això, també indica que hi ha marge per a millorar si es reforça l’educació financera i es posen en relleu els avantatges de començar a estalviar com més aviat millor de cara al futur.”
Sigui pel motiu que sigui, el cas és que sembla que no fem prou i demà ja ens ho trobarem.
