11.01.2017 - 12:59
MADRID, 11 (EUROPA PRESS)
L’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) celebra els 25 anys tornant a assolir màxims històrics en la donació i els trasplantaments. Així el 2016 ha aconseguit per primer cop els 43,4 donants per milió de població – molt per sobre dels 39,7 del 2015-, amb 2.018 donants, cosa que li ha permès efectuar 4.818 trasplantaments.
Màxims històrics que es veuen reflectits sobretot en l’activitat de trasplantament renal (2.994 trasplantaments) i pulmonar (307 trasplantaments), i en el Pla Nacional de Medul·la que esmicola les bones dades d’anys anteriors amb 281.969 donants, 74.397 són nous donants el 2016.
Aquestes dades han estat presentades aquest dimecres pel director de l’ONT, Rafael Matesanz, a la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat, durant la visita ha fet a la seu de l’Organització Nacional de Trasplantaments, on ha saludat tots els seus professionals i els ha felicitat per “l’excel·lent tasca que realitzen”.
Matesanz, qui anunciava l’any passat la intenció de deixar l’ONT, s’acomiada de l’organització que va encimbellar batent els seus màxims històrics; gràcies a la tasca que ha realitzat a l’ONT els ciutadans espanyols són els que més possibilitats tenen al món d’accedir a un trasplantament quan ho necessiten.
TRASPLANTAMENTS RENALS I PULMONARS
En total, s’han realitzat 2.994 trasplantaments renals, 1.159 hepàtics, 281 cardíacs, 307 pulmonars, 73 de pàncrees i 4 intestinals. La llista d’espera es redueix en gairebé tots els òrgans passant d’un total de 5.673 el 2015 a 5.477 pacients, en total 196 menys, dels quals 22 són menors.
Pel que fa a les llistes d’espera actualment 152 persones, 5 d’elles infants esperen un trasplantament de cor; 649 de fetge, 27 són menors; de pàncrees hi ha en espera 79 persones, 4 són nens; de pulmó 290 en llista d’espera, de les quals 3 són menors; d’intestí 10 persones, 5 nens; i, finalment, de ronyó 4.300 persones, de les quals 14 són menors.
Pel que fa al tipus de donació, la donació en asistòlia s’aferma com la via més clara d’expansió del nombre de trasplantaments, amb 494 donants cosa que representa un increment del 57%. Aquest tipus de donació representa ja el 24% del total de donants morts, o el que és el mateix, 1 de cada 4 donants ho és en asistòlia.
Mentre que els donants que s’han detectat a urgències suposen ja el 24% del total als hospitals que s’han avaluat; i els donants per accidents de trànsit se situen en un 4,4%, percentatge semblant al d’anys anteriors.
“Actualment, un total de 68 hospitals espanyols tenen programes actius d’aquest tipus de donació. Juntament amb l’asistòlia, la implicació dels metges d’urgències és una altra de les claus que expliquen aquest nou èxit, que ha permès incrementar el nombre de donants”, assenyalen.
D’altra banda, baixen per segon any els trasplantaments renals de donant viu, amb 341 (respecte dels 388 del 2015), probablement per l’increment en l’oferta de trasplantament de donant mort.
PERFIL DELS DONANTS I DADES PER CA
Com en anys anteriors més de la meitat (54,6%) supera els 60 anys, prop de la tercera part supera els 70 i gairebé un 10% els 80, i es registra el màxim històric amb un donant hepàtic de 94 anys. Pel que fa a les negatives familiars a donar, les dades són similars les de l’any passat, amb un 15,6% de rebuigs.
Per comunitats autònomes, l’ONT xifra en un 23,1% l’intercanvi d’òrgans entre comunitats autònomes, lleugerament superior al de l’any passat (22%); sent Catalunya, Cantàbria, Astúries, Galícia i Madrid, les comunitats que més òrgans van enviar a d’altres comunitats.
Totes les comunitats superen la taxa de 35 donants pmp. Pel que fa al rànquing de donants, Cantàbria el lidera amb una taxa de 65,5 donants per milió de persones, seguida del País Basc (65,1), Navarra (60,9), Múrcia (52,1) i La Rioja (51,6). El segueixen Andalusia (47,1), les Canàries (46,7), Astúries (46,2), Castella i Lleó (42,2), Catalunya (41,9), Extremadura (41,7), Aragó (40,8), Castella-la Manxa (40,2), les Balears (40), Galícia (39,1), la Comunitat Valenciana (38,6) i Madrid (35).
En percentatge, les Comunitats que registren un creixement més gran en el nombre de donants són, per aquest ordre, Catalunya, el País Basc, Andalusia, Aragó i Múrcia. En termes absoluts, el nombre de donants també augmenta de manera important i per aquest ordre, a Andalusia, Catalunya, el País Basc, les Canàries i Múrcia.
PLA NACIONAL DE MEDUL·LA
A 1 de gener del 2017, Espanya té 281.969 donants de medul·la òssia, respecte dels 207.572 que es van registrar en la mateixa data de l’any anterior. L’any passat, tant l’ONT com les CA van aprovar una segona fase del Pla Nacional de Medul·la amb la finalitat d’aconseguir els 400.000 donants en acabar el 2020, a una mitjana de 40.000 nous donants en els propers 5 anys, una xifra àmpliament superada aquest any.
Especialment cridaner és el nombre de nous donants de medul·la òssia el 2016, que s’eleven a 74.397, gairebé el doble dels assolits l’any anterior (37.619). El ritme d’incorporació de nous donants s’ha intensificat aquest últim any, amb una mitjana de 200 adhesions diàries.
Per comunitats autònomes, destaquen pel seu extraordinari grau de compliment en els objectius de la segona fase del Pla Nacional de Medul·la Andalusia, Aragó, Astúries, Múrcia i Galícia. Per comunitats el rànquing el lidera Andalusia (72.766 donants), Catalunya (42.277), Madrid (27.907), la Comunitat Valenciana (26.397), Múrcia (17.506), Castella i Lleó (14.533), el País Basc (11.771), Navarra (11.476), les Canàries (9.959), Castella-la Manxa (9.273), Astúries (7,048), Extremadura (6.701), Aragó (5.627), les Balears (4.649), Cantàbria (3.684), La Rioja (1.706), la ciutat autònoma de Ceuta (495) i la ciutat autònoma de Melilla (210).
