Aquest 2025 Espanya ho ha tornat a fer. S’ha tornat a situar, com ja fa anys que passa, en els llocs més destacats de venedors d’armes del món. Espanya, i no ho semblaria, fa negoci amb la guerra. I un dels que més. Dilluns passat l’Institut Internacional de Recerca per la Pau d’Estocolm (SIPRI, per les sigles en suec) donava les dades de comerç mundial d’armes 2021-2025, i Espanya se situava en el desè lloc. Aquesta llista l’encapçala, i a molta distància, els Estats Units (un 42% de les armes que es compren, es compren als EUA). En segon lloc, França amb quasi un 10%. L’estat espanyol ven un 2,3% de les armes que es compren al món. La venda d’armes espanyola ha crescut d’un 6,7%.

La gran empresa fabricant d’armament espanyola és Navantia, una empresa 100% pública. El president n’és Ricardo Domínguez García-Baquero, que va ser vice-conseller de la Junta d’Andalusia encapçalada pel PSOE. Una de les vocals n’és Maria Estela Pazos, actual mà dreta de Yolanda Díaz, de Sumar. Un perfil interessant de Navantia és el de Gonzalo Mateo-Guerrero Alcázar, que va treballar a la indústria militar de l’Aràbia Saudita durants dos anys. Navantia entra al grup de les cent empreses més grans del món de fabricació d’armes, en el lloc 88è. Per a comparar, la primera universitat espanyola se situa sobre el 300 en el rànquing Shanghai (per cert, la primera universitat catalana és la Universitat de Barcelona, que se situa al lloc 150. En canvi, la indústria militar, tot i l’interès d’alguns catalans, com ara David Garriga, no és el nostre fort).

Com es pot veure a la taula de SIPRI, el gran comprador d’armes espanyoles en aquest període és l’Aràbia Saudí (on s’hi ha venut un 28% de les armes), seguit de Turquia (16%) i de Bèlgica (12%). Ara que el Llevant és en guerra, va bé saber que allà és on Espanya hi ha venut aquests darrers anys un 44% d’armament. I també és lògic: a qui vendràs armes, si no? Als suïssos? De les armes que compra Israel, un 68% ho fa als Estats Units, i un 31% als alemanys. Això fa un 99%. Tanmateix, Espanya també n’ha venut a Israel, aquests anys, també durant la guerra de Gaza: “Des de l’octubre del 2023 i fins el març del 2025, segons les bases de dades oficials de les autoritats duaneres d’Israel, Espanya ha exportat armament a Israel per valor de 5.306.243 euros. I ha continuat fent-ho des de llavors, cada mes”, explicava el Centre Delàs el setembre passat.

Dit això, també és cert que Espanya, fa uns quants mesos, va anunciar la cancel·lació de la compra d’armes a Israel, detall gens menor. La premsa en va plena. Però tot contracte té lletra petita. I ahir, Eduardo Melero, investigador del Centre Delàs, especialitzat en comerç d’armes, m’explicava això: “Al meu entendre, el Ministeri de Defensa no ha anul·lat cap contracte subscrit amb empreses israelianes, les seves filials a Espanya o unions temporals d’empreses en les quals participen aquestes empreses. Com a mínim continuen en vigor cinc contractes. N’hi ha tres (míssils contra carro Spike, sistema de llançament de míssils d’alta mobilitat SILAM i POD designador) l’import dels quals és de més de 1.100 milions d’euros.” Eduardo Melero mateix explicava amb més detall ací com veia la presumpta cancel·lació de contractes amb Israel: “En alguns contractes, el Ministeri de Defensa ha anul·lat la publicació de l’anunci d’adjudicació, que és una cosa molt diferent de l’anul·lació de l’adjudicació del contracte. Al meu entendre, és un engany que ha utilitzat el Ministeri de Defensa perquè es donés per fet que s’havien anul·lat els contractes. És com pretendre que n’hi ha prou amb trencar les fotos de la boda perquè es produeixi el divorci d’una parella. Una variant de l’estafa de l’estampeta.”

Ja és curiós que Pedro Sánchez retiri aquesta setmana l’ambaixadora espanyola a Israel, enfadat amb Netanyahu, però a la vegada, segons investigadors en armament com ara Melero, continuï comprant armes a Israel.

No solament això. Aquests dies Sánchez ha anunciat que enviava una fragata a Xipre, la Cristóbal Colón, però que només era per a tasques defensives. I suposo que algú deu pensar que Sánchez se’n va a Xipre a defensar els avis que juguen a la petanca i estenen els llençols en terrats blancs. I no. Sánchez ha anat a Xipre a defensar bases militars britàniques atacades amb drons. (Bases, per cert, que els locals consideren un exemple colonial. I ho és: l’imperi britànic tenia aquestes bases a Xipre, bases que no han marxat). I són aquestes bases les que ara la UE defensa, Sánchez inclòs. I el diari Haaretz va destapar que una de les bases no era tan sols britànica, també era plena d’americans, i des d’allà s’enviava armament als israelians. Per això, se suposa, els d’Hesbol·là van atacar-la.

Espanya no ataca, diu Sánchez. La meva pregunta és: i la base militar que defensa Espanya, tampoc? El president d’Espanya diu que ell no entra en guerra. Molt bé. I les armes que ell ven, tampoc? Sánchez retira l’ambaixadora d’Israel. Però li compra i li ven armes igualment? En fi, i per acabar, com a resum i en conclusió: es pot dir “no a la guerra” i, a la vegada, ser la desena potència mundial en venda d’armes?

Pregunto jo.